Selecciona Edició
Connecta’t

Iglesias vol a les seves llistes noms de la judicatura i de l’empresa

El líder de Podem ha fixat com a prioritat obrir les llistes del partit a sectors professionals

Pablo Iglesias, després de la reunió d'aquest dissabte. Al fons, Manuel Espinar i Estefanía Torres.
Pablo Iglesias, després de la reunió d'aquest dissabte. Al fons, Manuel Espinar i Estefanía Torres.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha fixat com a prioritat per a les eleccions generals construir una candidatura amb representants de la societat civil, del món de la judicatura i de l'empresa. Aquesta és la idea d'unitat popular que va reafirmar Iglesias, després de deixar clar aquesta setmana que Podem no concorrerà amb IU, davant la plana major de la formació: obrir les llistes “als sectors professionals”, a més dels moviments socials. En la reunió del Consell Ciutadà va presumir de pactes autonòmics que, en la seva opinió, han forçat un gir del PSOE, i va apel·lar a la confiança dels ciutadans.

El pla de la direcció de Podem per als comicis previstos per a la tardor que ve consisteix a aglutinar referents i col·lectius professionals que tradicionalment han col·laborat amb altres forces de l'esquerra o del centreesquerra. Divendres passat la número tres del partit, Carolina Bescansa, i l'economista de l'organització, Nacho Álvarez, van començar l'elaboració del programa econòmic reunint-se amb experts d'Economistes davant la Crisi, Gestha (sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda), el moviment ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l'Acció Ciutadana), o Plataforma per la Banca Pública. Durant els últims mesos, aquestes reunions han estat amb empresaris, sobretot, procedents de petites i mitjanes empreses (pimes).

Diversos dirigents de Podem, entre els quals hi ha l'advocat Rafael Mayoral, mantenen contactes des de fa mesos amb Jutges per a la Democràcia. Iglesias va intentar deixar clar ahir que el debat entorn de l'obertura de Podem significa això més que segellar acords amb altres forces polítiques, cosa que en qualsevol cas forma part de la seva estratègia a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia.

“Per a nosaltres”, va assegurar el politòleg, “unitat popular significa apostar per la societat civil, pels moviments socials i pels sectors professionals”. Després del menyspreu a IU, Podem pretén obrir les seves llistes a independents. D'aquesta forma, va defensar Iglesias, l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va poder incorporar-se la primavera del 2014 a la candidatura de les eleccions europees. “Pensem que aquest mecanisme continua sent fonamental perquè en les properes generals puguem comptar amb gent que prové dels moviments socials, de la Marea Blanca, de la Marea Verda, del moviment contra els desnonaments, però també del món de la judicatura, fins i tot del món de l'empresa, de diferents sectors de la societat civil”.

Pactes i conseqüències

El Consell Ciutadà, màxim òrgan de direcció de Podem, va analitzar ahir l'escenari de pactes que es va obrir després del 24-M. L'informe polític d'Iglesias va valorar els acords d'investidura aconseguits amb el PSOE a Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó (en aquesta comunitat els simpatitzants de Podem estaven cridats ahir a confirmar-ho). “D'alguna manera hem obligat a girar el PSOE, i els ciutadans saben que es pot confiar en Podem perquè les coses canviïn. Un dels objectius tàctics d'aquest any era desallotjar el PP de les institucions i ho estem aconseguint”, va afirmar el secretari general del partit.

Els estrategues de Podem consideren que a partir de l'anàlisi del vot de les últimes eleccions “s'entreveu una possibilitat de guanyar les properes generals”. Creuen que la situació de “polarització” encoratjada pel PP i la “incomoditat” del PSOE els beneficia. De Ciutadans, Iglesias va dir que apareix “com a frontissa, bastó o reforç del vell”.

El líder de Podem es va referir també a l'acord amb ICV per a les autonòmiques del 27-S a Catalunya. El partit també busca acords amb Compromís a València i les marees atlàntiques a Galícia. Aquesta circumstància, va justificar Iglesias, suposa el reconeixement del “caràcter plurinacional” d'Espanya. “Per això estem disposats a ser generosos”.

En defensa de Tsipras

Dues persones col·loquen una bandera de Grècia durant una concentració a Madrid convocada en suport al poble grec.
Dues persones col·loquen una bandera de Grècia durant una concentració a Madrid convocada en suport al poble grec. EFE

El Consell Ciutadà va aprovar per unanimitat una proposta en defensa del Govern grec d'Alexis Tsipras, al qual la direcció del partit va defensar aquest dissabte a la tarda en una concentració convocada a la Cuesta de Moyano, a Madrid, a la qual també va anar el líder d'IU, Alberto Garzón.

Pablo Iglesias va destacar que "el que ens juguem aquests dies no és la sort dels grecs ni del Govern de Grècia, sinó la sort de la democràcia europea".

"Els europeistes estem a favor d'Europa i de Grècia" mentre que Alemanya, l'FMI i governs com l'espanyol "estan destrossant el projecte europeu" –va continuar Iglesias– motiu pel qual "davant dels totalitarismes del món nosaltres diem més Europa i més democràcia".

El líder de Podem va afegir que alguns "pretenen espantar els espanyols castigant els grecs" i va assegurar que Tsipras va respondre convocant un referèndum "com fan els demòcrates", consultant els ciutadans perquè triïn les mesures més adequades per sortir de la crisi.

Garzón va ser el primer a acudir a la madrilenya Cuesta de Moyano per rebutjar les mesures proposades per l'Eurogrup a Grècia a canvi del rescat, i va animar el poble grec a "resistir" i a votar en el referèndum convocat pel primer ministre grec, Alexis Tsipras, perquè sigui la ciutadania qui prengui la decisió diumenge que ve sobre el seu futur econòmic.

Unes 200 persones amb banderes gregues i pancartes contra les retallades van assistir a un acte en el qual va actuar la Solfónica 15-M i va intervenir Panayota Maniou, membre de la delegació de Syriza al Parlament Europeu.