Selecciona Edició
Connecta’t

Divendres sagnant

El gihadisme mostra la seva crueltat en els atemptats de Tunísia, Lió i Kuwait

El gihadisme va tornar a tenyir ahir de sang diversos països –de tres continents– en un divendres de ramadà, jornada especial per a milions de musulmans; no així per als que s'autoproclamen guardians de l'islam mentre es vanen del seu menyspreu per la vida humana. Els atemptats comesos a Tunísia, França i Kuwait, encara que diferents cadascun en els seus mètodes, tenen el comú denominador d'haver estat inspirats o comesos pel salvatgisme gihadista, que va proclamar fa un any l'anomenat califat i que demostra una vegada més que ningú, en cap lloc del món, està fora de perill d'aquesta amenaça fanàtica.

L'atemptat contra un hotel de propietat espanyola a Tunísia mostra la covardia dels que en els seus vídeos i revistes es defineixen com a guerrers i després disparen impunement contra desenes de persones en banyador que prenen el sol en una platja. O contra els visitants d'un museu, com van fer el març passat, també a Tunísia. El país nord-africà, musulmà i en procés de fiançament democràtic, s'ha convertit en objectiu prioritari del radicalisme, que no pot suportar el progrés d'una societat que ha abraçat la modernitat sense renunciar a l'islam.

És fonamental que el Govern i la societat tunisiana sentin el suport real, i no només el que s'expressa amb declaracions, de la comunitat democràtica internacional. Especialment ara, quan el turisme –font fonamental d'ingressos i llocs de feina– es veurà irremissiblement afectat.

Poques hores abans els gihadistes havien intentat causar una catàstrofe a Lió en intentar provocar una explosió en una planta de gasos industrials. Un dels terroristes va entrar a les instal·lacions amb una bandera de l'Estat Islàmic (EI). Prèviament havien decapitat un home. De nou aquí es repeteix un patró amb el qual es pretén aterrir les societats occidentals: el màxim dany possible indiscriminat –que afortunadament no es va produir a Lió en no esclatar la planta– amb la màxima crueltat, en forma de decapitació, un mètode del qual l'EI ha fet un dels seus senyals d'identitat i que causa una repugnància particular.

La matança perpetrada en una mesquita a Kuwait constata que la fúria gihadista, tot i que ho proclama, no es basa en una lluita entre musulmans i la resta del món. Els assassins que s'escuden darrere de la religió van matar –de nou indiscriminadament– un grup de persones indefenses quan estaven orant precisament en una mesquita. Una prova més que la xerrameca amb la qual l'Estat Islàmic entabana els seus nous adeptes no és més que una mentida incongruent.

La guerra que el gihadisme ha declarat a la comunitat global obliga les societats a estar en màxima alerta “per protegir els nostres valors i mai cedir davant la por”, com va dir ahir el president francès, François Hollande. I, en paral·lel, al fet que les autoritats prenguin totes les mesures necessàries –el Govern espanyol va elevar ahir l'alerta al nivell màxim des de l'11-M i va convocar el pacte antiterrorista– per protegir els seus ciutadans.