El director de policia que va planejar un exèrcit català
Amadeu Recasens, el comissionat triat per Ada Colau per dirigir la Guàrdia Urbana, convertirà aquest cos en una “policia de proximitat” i eliminarà els antidisturbis
Amadeu Recasens i Brunet, un expert en seguretat de 59 anys, ha estat tota la vida preparant-se per dirigir la seva pròpia policia. Ho va aconseguir la setmana passada quan l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el va nomenar comissionat de seguretat. La líder de Barcelona en Comú li va oferir el càrrec mentre Recasens impartia criminologia a la Universitat de Porto. “Tenia casa al costat de la platja”, sospira. Va acceptar la proposta i va resoldre les seves col·laboracions a Portugal per dedicar-se exclusivament a la seguretat de Barcelona.
Recasens va participar el 2013 en un debat sobre el model de defensa que hauria de regir a Catalunya si aconseguia la independència. Va apostar llavors per formar unitats dels Mossos d'Esquadra –especialment marítimes i aèries– que servissin d'embrió a un futur exèrcit. “Una espècie de Gendarmeria francesa però amb armament pesant i entrenament militar”, assegurava. Tot un esquema que va caure en l'oblit, ja que Recasens, llavors, només era un expert policial amb molts càrrecs a les seves esquenes.
Durant vuit anys, entre el 1996 i el 2004, va ser director de l'Escola de Policia de Catalunya, on es formen els mossos d'esquadra i els agents de les policies locals dels municipis de Catalunya. “Jo no és que conegui els Mossos d'Esquadra, és que gairebé els vaig crear”, assegurava entre rialles dimarts passat. Ha tingut diversos càrrecs, sempre relacionats amb la seguretat.
Una vida per a l'estudi de la seguretat
Recasens va ser, entre els anys 1996 i 2004, director de l'Escola de Policia de Catalunya, però la seva carrera a l'Administració ha estat extensa. Entre els anys 2004 i 2007 va ser comissionat del Centre d'Estudis de Seguretat. Del 2007 al 2011 es va encarregar de la Direcció de Modernització de l'Administració de la Generalitat. Prèviament, entre els anys 1994 i 1996, quan el socialista Juan Alberto Belloch era ministre de Justícia i Interior, Recasens va ser director del Gabinet d'Estudis i Prospectiva de la Secretaria d'Estat. És coautor del Codi d'Ètica Europeu de la Policia del 2001 i ha estat assessor de polítiques de seguretat en diversos països com l'Argentina i Veneçuela.
La setmana passada, quan no feia ni 24 hores que estava al capdavant de la Guàrdia Urbana, li va explotar la primera crisi.
Els agents es queixaven de certes directrius, com la que marxessin d'un festival de música després d'haver detingut 16 camells. L'ordre d'abandonar l'operació estava relacionada amb el fet que l'Ajuntament, que aleshores governava el convergent Xavier Trias, aprovés el 5 de maig augmentar el preu de l'hora extra als agents –de 12 a 22 euros– sense modificar la partida econòmica. La decisió suposava que amb el mateix pressupost –uns sis milions d'euros– només es podia pagar la meitat d'hores extres anuals. Recasens admet que aquesta “disfunció” l'ha obligat al fet que els agents només facin el “servei ordinari” i que no facin hores extres. “La solució està en camí”, assegura.
“Transmeto ordres”
Recasens ho té clar: “No he vingut a Barcelona per fer de policia. Jo transmeto ordres polítiques”. BComú es va presentar als comicis amb un programa amb el qual pretén transformar aquest cos en una policia de proximitat. A més, assegurava que eliminaria la unitat d'antidisturbis del cos. Recasens sentencia que ja ha posat la primera pedra per reformar la Guàrdia Urbana, que ara cuidarà l'“atenció al ciutadà i les necessitats socials”.
El comissionat ha manifestat la seva confiança a tota la plantilla de la Guàrdia Urbana i ha demanat la seva col·laboració per reconvertir-la en una veritable “policia de proximitat”.
A Recasens li han plogut les crítiques, però se'n defensa assegurant que la Guàrdia Urbana seguirà combatent el delicte, i la persecució dels anomenats "manters" no serà una excepció. Hi ha un però: “Ho farem enfrontant-nos al problema social que es pot resoldre no només policialment, sinó en diàleg amb els actors socials, econòmics i mercantils involucrats”
