Selecciona Edició
Connecta’t

El Tribunal Suprem dóna suport a la reforma sanitària d’Obama

Els jutges, amb sis vots a favor i tres en contra, han donat la raó al president i han dictaminat que els subsidis federals són legals

Persones esperant per entrar al Suprem.
Persones esperant per entrar al Suprem. AP

La reforma sanitària, projecte central en la presidència de Barack Obama, ha obtingut aquest dijous una victòria rotunda al Tribunal Suprem dels Estats Units. Els jutges, amb sis vots a favor i tres en contra, han donat la raó al president i han dictaminat que els subsidis federals per adquirir una assegurança mèdica són legals.

Estava en joc un dels pilars d'una reforma que ha ampliat la cobertura sanitària a més de deu milions de persones que no tenien assegurança mèdica, però que, des que es va aprovar el 2010, ha afrontat reiterats obstacles als tribunals i al Congrés. Sense els subsidis, 6,4 milions de persones amb ingressos insuficients per subscriure una assegurança podrien haver perdut la cobertura.

Aquesta és la segona victòria d'Obamacare, el nom popular amb el qual es coneix la llei sanitària, al Tribunal Suprem. El 2012, la majoria de jutges va dir que l'anomenat mandat individual –l'obligació de subscriure una pòlissa– era legal.

Les dues decisions –la del 2012 i la d'aquest dijous– haurien suposat un cop potser irreversible per a Obamacre. En els dos casos el Tribunal, presidit pel conservador John Roberts, ha salvat el president.

Els debats, aquesta vegada, giraven entorn del significat d'Estat en la llei sanitària. La llei estableix mercats on line perquè les persones sense assegurança mèdica comprin una assegurança privada. Obama ha definit aquests mercats com una mena d'Amazon d'asseguradores, on cadascú pot triar l'assegurança que més li convé.

En haver rebutjat 36 Estats –gairebé tots en mans de parlaments o governadors republicans– establir mercats estatals, el Govern federal els va crear. El problema era que la llei autoritzava els subsidis en mercats “establerts per l'Estat”. No esmentava els mercats federals. En sentit estricte, doncs, els 36 Estats sense mercats propis no podrien repartir subsidis i els milions de persones que hi viuen els perdrien.