Selecciona Edició
Connecta’t

Europa rebutja el pla grec per culpa de 100 milions d’IVA i serrells en pensions

Les posicions estan molt a prop i a Brussel·les s'espera un acord en les properes hores

El ministre de Finances francès, Michel Sapin (centre), parla amb el seu homòleg grec, Iannis Varufakis, aquest dimecres a Brussel·les.
El ministre de Finances francès, Michel Sapin (centre), parla amb el seu homòleg grec, Iannis Varufakis, aquest dimecres a Brussel·les. AP

L’Eurogrup va finalitzar la tarda de dijous, per enèsima vegada, sense acord entre Grècia i els seus creditors. Però les diferències entre l'última oferta de Grècia i la proposta definitiva dels socis europeus i l’FMI, segons una comparativa elaborada per aquest diari, són mínimes: amb prou feines 107 milions en IVA i serrells de substància escassa en pensions i privatitzacions. “És estrany que no aconseguim un acord per culpa de 100 milions”, va assegurar un dels col·laboradors més propers del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, dins de la reunió. Les posicions de tots dos estan molt a prop i a Brussel·les s'espera un acord en les properes hores; però la dramatització continuarà fins a l'últim minut.

Els socis europeus i el Fons Monetari Internacional van arribar ahir, dijous, al matí a l’Eurogrup amb una última proposta. Grècia va presentar mitja hora abans de la reunió la seva. Les mesures prioritàries dels dos plans són pràcticament les mateixes, segons una comparativa dels textos duta a terme per EL PAÍS. Els ministres tornaran a reunir-se durant el cap de setmana, i els caps d’Estat i de Govern reprendran les negociacions al llarg del cimera que va començar ahir. No obstant això, i malgrat les declaracions pujades de to d'alguns ministres, com l'alemany Wolfgang Schäuble –“les posicions estan més allunyades que mai”–, aquesta comparativa és una mena de joc de les set diferències: no hi ha grans discrepàncies més enllà de la gestualitat i les paraules dels mandataris europeus.

Els dos documents s'assemblen com dues gotes d'aigua: fins i tot en el disseny i el tipus de lletra. Contenen paràgrafs iguals al 100%. El de Grècia té una pàgina més: deu, i 9 el de l'oferta dels creditors.

Grècia proposa una reforma de l’IVA que li reportarà ingressos addicionals per 1.693 milions d'euros: 107 milions menys del que demanen els creditors. Els grecs pretenen que tots els aliments –i no només els bàsics– tinguin un IVA reduït del 13%, així com els hotels. Els socis rebutgen aquestes excepcions. En aquest impost, Atenes vol també tipus reduïts per a les illes, a diferència dels creditors.

Amb prou feines hi ha diferències en retallades fiscals: la més important és que els europeus i l’FMI pretenen una rebaixa de la despesa militar de 400 milions; els grecs volen deixar aquesta tisorada en 200 milions. Hi ha acord en els tipus impositius a les empreses. Grècia vol, a més, un impost d'una sola vegada del 12% a les companyies que obtinguin beneficis de més de 500.000 euros, i proposa establir un impost als iots: l’FMI s'oposa a aquests dos tributs i, en general, prefereix les retallades de despesa als increments impositius perquè argumenta que així es farà menys mal al creixement. A més, Grècia s'oposa a una retallada de mig punt del PIB (uns 900 milions) en les despeses de la seguretat social.

Pel que fa a les privatitzacions, l'acord és pràcticament complet: Grècia tan sols s'oposa a vendre els aeroports regionals i l’operador de telecomunicacions més important (OTE). “Diferències molt menors”, segons les fonts europees consultades.

On hi ha una mica més de merder és en la reforma de pensions. El més substancial és que Atenes vol activar-la el 31 d'octubre, quatre mesos després que els creditors. Els estalvis previstos són exactament iguals: entre un 0,25% i un 0,5% del PIB aquest any, i un 1% del PIB el 2016 (1.800 milions). Hi ha acord a retardar l'edat de jubilació a 67 anys el 2022. I el gruix de les mesures coincideix, excepte en quatre qüestions. Primera, Grècia vol avançar la fi dels subsidis a les pensions més baixes a final del 2018 –un any abans que els creditors–, però com a contrapartida no vol aplicar aquesta tisorada immediatament. Segon, Atenes vol suavitzar el pagament dels pensionistes al sistema de salut, del 4% actual a un 5% (els creditors demanen un 6%). Tercer, Grècia vol retardar un any l'eliminació de les exempcions en les cotitzacions. I quart, l'equip del primer ministre Alexis Tsipras es nega al fet que el sistema de pensions hagi d'autofinançar-se completament. A Europa això passa a la majoria dels països, però no en tots. Grècia paga amb impostos una part substancial de les pensions: nou punts dels 16 punts del PIB que costa el sistema, un dels més onerosos de la UE.

Hi ha un altre assumpte essencial que separa les dues parts: Grècia demana una reestructuració del deute, tal com va prometre l’Eurogrup el novembre del 2012. Els creditors creuen que no és el moment, encara que la cancellera Merkel ja ha deixat clar que hi ha marge de maniobra per incloure un alleujament del deute grec, que ascendeix al 180% del PIB.

MÉS INFORMACIÓ