Selecciona Edició
Connecta’t

De Ciutadans a Ciudadanos, els 10 anys d’història d’un partit polític

La formació celebra avui la seva fundació el 2005, acompanyada per la publicació de diversos llibres, i amb les eleccions generals com a gran objectiu

Imatge de la Fundació de Ciutadans, el 2005. De peu, d'esquerra a dreta, Ferran Toutain, Félix Pérez Romera, Francesc de Carreras, José Vicente Rodríguez, Arcadi Espada, Teresa Giménez, Carlos Trias, Ponç Puigdevall i Ana Nuño. A primera fila, Albert Boadella, Xavier Pericay, Félix de Azúa, Felix Ovejero i Iván Tubau.
Imatge de la Fundació de Ciutadans, el 2005. De peu, d'esquerra a dreta, Ferran Toutain, Félix Pérez Romera, Francesc de Carreras, José Vicente Rodríguez, Arcadi Espada, Teresa Giménez, Carlos Trias, Ponç Puigdevall i Ana Nuño. A primera fila, Albert Boadella, Xavier Pericay, Félix de Azúa, Felix Ovejero i Iván Tubau.

L'origen de tot va ser aquella històrica frase del 1977 de Josep Tarradellas, a la tornada de l'exili: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí". Aquell "ciutadans" del president de la Generalitat va inspirar el nom d'un partit, Ciutadans, que avui celebra el desè aniversari amb un acte commemoratiu en què participen Albert Rivera i els intel·lectuals Francesc de Carreras i Xavier Pericay. La formació, que va sorgir amb la voluntat de substituir els partits nacionalistes en els pactes amb PP i PSOE, està avui implantada a tot Espanya i lluita per ser una força decisiva en les generals de finals d'any. Aquest salt ha sorprès fins i tot els intel·lectuals que van signar fa un decenni aquell primer manifest bàsicament centrat en el futur de Catalunya.

"L'impuls primer que vam tenir fa deu anys era a causa de la situació de Catalunya", ha recordat aquest matí De Carreras, catedràtic de Dret Constitucional i signatari d'aquell primer manifest. "Vam creure que hi havia un buit de partits, perquè els tradicionals eren tots nacionalistes. Per això va sorgir Ciutadans", ha dit. "Al cap de poc temps, reflexionant més, ens vam adonar que aquell buit que hi havia a Catalunya també hi era a Espanya. Per això el 2007 ja es va plantejar Ciutadans com un partit nacional", ha afegit. "La progressiva implantació dels últims mesos no és estranya, perquè respon a un buit a la societat espanyola, pel mal funcionament de la democràcia".

"Fa 10 anys, alguns van veure amb força claredat que calia un nou partit polític que remogués els fonaments del que és políticament correcte", ha continuat Matías Alonso, secretari general del partit. "S'ha demostrat que feia molta falta un nou partit polític i que si hi ha alguna possibilitat de corregir la deriva separatista passa per Ciutadans", ha advertit. "Va néixer un partit amb clara vocació nacional, amb aquella ambició. Una altra cosa és que fer el salt requereixi una sèrie de recursos, econòmics i humans, que el partit ha trigat temps a tenir".

Mai fins ara un partit s'ha expandit tan ràpidament com ho ha fet Ciutadans. A mitjan desembre del 2014, la formació treballava en un àmbit estrictament català. Avui té arrels a tot el territori nacional. Les xifres parlen per si soles. El partit de Rivera ha passat de tenir 11 regidors a presumir de més de 1.500. De tenir nou diputats autonòmics a més de 70. D'estar al Parlament català a tenir presència en dotze cambres autonòmiques. I de calcular uns ingressos per al 2015 d'1,7 milions d'euros a fregar els deu gràcies a les subvencions, els sous dels seus càrrecs públics i les quotes. Aquest últim apartat reflecteix millor que res l'expansió de la formació: avui té més de 25.000 afiliats, mentre que el 2014 no arribava als 10.000.

Un dels nostres eslògans de campanya  reflectia el que ha passat: ‘Impossible només és una opinió’”

José María Espejo

"M'emociona, com algú que va participar de la fundació, el que ha passat", ha explicat aquest dijous José María Espejo, diputat autonòmic català i coordinador del comitè de pactes postelectorals. "Aquest partit sempre ha tingut a l'ADN que la política a Espanya canviés", ha continuat. "Aquestes eleccions últimes han demostrat que la política a Espanya canviarà, no només gràcies a Ciutadans, per descomptat, però amb Ciutadans jugant-hi un paper determinant", ha seguit. "Un dels nostres eslògans de campanya ho reflectia: 'Impossible només és una opinió'. Ningú creia fa deu anys que ni tan sols podríem entrar al Parlament. Hi vam entrar, hi hem triplicat la nostra representació… és un fenomen espectacular, que il·lusiona. Som un projecte de canvi nacional".

“El canvi assenyat que necessita Europa, i també Espanya, vindrà pel centre i no pels extrems i els radicalismes”, va dir ahir Rivera, en un intent d'explicar el perquè del creixement electoral de Ciutadans, que treballa per entrar per primera vegada al Congrés dels diputats després de les eleccions generals de final d'any. L'escenari en el qual va parlar el líder del partit va reflectir en si mateix els canvis que ha viscut Ciutadans en aquest decenni: a Rivera ja el conviden al Parlament europeu i se li demana opinió a Brussel·les.

Amb l'excusa de l'aniversari s'han publicat llibres sobre la trajectòria del partit, ja que té molta tirada entre el públic: per exemple, Viajando con Ciutadans; Ciudadanos, sed realistas: decid lo indecible; i La creación de Ciudadanos: un largo camino. També, per descomptat, té la seva pròpia obra el líder: El cambio sensato.

Després de deu anys d'existència, i ja superada la crisi de creixement del 2010, quan els electors van castigar la seva aliança amb Libertas a les europees, Ciutadans afronta un moment decisiu. El partit ha viscut la seva expansió, que tant preocupava els fundadors, sense grans estridències (ha expulsat una desena de regidors) i mantenint un ferm control de la perifèria des de l'aparell central. Ara, després de facilitar la formació d'executius autonòmics de PP (Madrid, Múrcia, La Rioja i Castella i Lleó) i PSOE (Andalusia), arriba el moment de la gestió i l'oposició. Un capítol que marcarà per sempre el futur de Ciutadans.