Alguna cosa va malament

Alguna cosa va malament en les relacions entre dos estrets aliats com són Israel i els Estats Units. Té a veure amb l'acord nuclear amb l'Iran, que damunt del paper s'hauria de tancar a finals de mes. També té a veure amb la forta divergència entre Obama i Netanyahu respecte a la creació de l'Estat palestí. Però no només això.

Cap dels dos contenciosos explica per si sol el mar de fons que s'aprecia entre els dos països i que ha sabut reflectir un llibre polèmic abans fins i tot d'arribar aquesta setmana a les llibreries. Es tracta d'unes memòries de Michael Oren, actualment diputat de la Knesset, sobre la seva etapa com a ambaixador davant la Casa Blanca entre el 2009 i el 2013, publicades sota el títol Ally. My journey Across the American-Israeli Divide, part del contingut de la qual ha avançat en entrevistes i articles, com els publicats a la revista Foreign Policy (Com Obama va obrir el seu cor al món musulmà) i al diari The Wall Street Journal (Com Obama va abandonar Israel).

Segons Oren, Obama ha trencat dos principis que regien l'aliança: el primer era no expressar les diferències en públic i el segon no sorprendre mai l'aliat amb moviments que no hagin estat prèviament advertits. El diputat pretén fer una crítica simètrica a Obama i Netanyahu, com a responsables del pèssim moment de les relacions, però atribueix al president una actitud deliberada, condicionada per la seva simpatia cap a l'islam, una observació que es fa ressò de les acusacions que li fan des de l'extrema dreta.

Quan Oren es pregunta per l'empitjorament de les relacions, els dards desborden la Casa Blanca. Ataca la premsa, amb The New York Times al capdavant. Ataca els periodistes, als quals acusa d'“utilitzar la seva identitat jueva com a credencial per criticar Israel”. Ataca les universitats, que Oren coneix perfectament perquè ha ensenyat a Harvard, Yale i Georgetown.

La diatriba ha estat rebuda amb incredulitat a Israel i als Estats Units, precisament perquè Oren s'apropia de les crítiques de falta d'equilibri i de neutralitat que sol rebre Washington respecte al contenciós palestí. La promoció del llibre es pot interpretar com a part de la campanya preventiva per obstaculitzar l'acord amb l'Iran i també per pressionar la Casa Blanca i tornar a obtenir el seu veto davant la resolució que França està preparant per presentar al Consell de Seguretat al setembre, amb un termini de 18 mesos per al reconeixement de l'Estat palestí per part de la comunitat internacional.

Però fins i tot aquesta explicació queda curta en l'anàlisi d'Oren, que traspua pessimisme pel que fa al futur i observa hostilitat allà on hi ha comprensió i complicitat amb Israel, encara que sigui amb crítiques als seus governs. L'exambaixador, nascut a Nova York el 1955 i emigrat a Israel el 1979, reconeix que els EUA ja no és el país blanc, protestant i anglosaxó que va oferir a Israel l'aliança més estreta que puguin establir dos Estats.