_
_
_
_
_

Els EUA pateixen més atacs inspirats per la dreta radical que pel gihadisme

Un estudi revela que en el terrorisme domèstic des de l'11-S l'extrema dreta ha matat gairebé el doble de nord-americans que el radicalisme islàmic

Pablo Ximénez de Sandoval
Protesta per demanar la retirada de la bandera confederada a Colúmbia.
Protesta per demanar la retirada de la bandera confederada a Colúmbia.AP

L'assassinat a sang freda de nou persones negres en una església de Charleston a càrrec d'un extremista blanc de 21 anys ha tornat a posar el focus en el perill real que suposen els extremistes de la dreta nord-americana en un moment en el qual la seguretat nacional dels EUA es concentra a contenir l'amenaça gihadista. Dylann Roof no havia ocultat mai la seva afició per les armes i els símbols racistes. Amb les seves nou víctimes, són ja 48 els morts a càrrec de dretans radicals als Estats Units des de l'11-S, segons un recompte fet pel centre d'estudis sobre seguretat internacional New America. Els morts per terrorisme d'inspiració islamista als EUA en aquell mateix període són 26.

L'estudi se centra en els atemptats comesos per ciutadans nord-americans o assimilats als EUA, que agrupa amb el títol de terrorisme domèstic. Cita un total de 460 individus acusats de terrorisme en aquests anys, o amb motivacions terroristes creïbles. D'aquests, 277 són gihadistes i 183 d'altres ideologies. Dels 19 casos analitzats, la matança de Charleston és la que ha provocat més víctimes mortals, seguida per la que un neonazi va cometre en un temple sij a Wisconsin el 2012 (sis morts).

La motivació extremista de dretes és difícil de definir. Tampoc es pot equiparar a terrorisme, reconeixen els autors, ja que la Constitució protegeix la llibertat d'expressió i el dret a tenir opinions radicals. Els autors se centren en aquells casos en els quals s'utilitza la violència per aconseguir aquestes finalitats. Per exemple, l'estudi qualifica dins de les víctimes de l'extremisme de dretes el guàrdia d'un banc assassinat durent un robatori a Tulsa, Oklahoma, el 2004. La raó és que el motiu últim dels assaltants era comprar armes per venjar l'actuació del Govern federal en els successos de Waco (Texas) el 1993.

L'atemptat més important en territori nord-americà entre Pearl Harbor (1941) i l'11 de setembre de 2001 el va dur a terme un altre extremista, Timothy McVeigh, el motiu del qual era l'odi cap a les institucions federals. Les bombes que va col·locar a l'edifici federal d'Oklahoma van matar gairebé 170 persones l'abril de 1995.

La precandidata demòcrata a la presidència dels EUA, Hillary Clinton, va obrir una porta al debat quan va qualificar els successos de Charleston com un acte de "terrorisme racista", al mateix temps que exigia la retirada de la bandera confederada dels edificis públics en alguns estats del sud.

Entre els atemptats d'inspiració islamista, els més greus recopilats per New America són els assassinats d'Ali Muhammad Brown a Washington i Nova Jersey el 2014 i la matança de la base militar de Fort Hood el 2009, quan un psiquiatre militar va obrir foc a la base mentre cridava Al·là és gran i va matar 13 persones.

L'estudi col·loca al costat dels atacs gihadistes en territori nord-americà aquells en els quals hi ha indicis d'influència de l'extremisme islàmic per cometre'ls. Per exemple, l'atemptat contra la marató de Boston el 2013, comès per dos germans d'una família d'origen txetxè que vivien als Estats Units des de nens. No tenien relació formal amb cap grup terrorista. Igual que el ciutadà egipci que va matar dues persones a l'aeroport de Los Angeles el 2002, es tracta d'individus influenciats per la ideologia gihadista, però no terroristes enviats a actuar en territori nord-americà.

Aquesta última possibilitat és un dels temes recurrents en matèria de seguretat per part del Partit Republicà. L'any passat, arran de la crisi a la frontera provocada per l'arribada de desenes de milers de menors de Centreamèrica, veus notables d'aquell partit van justificar la necessitat de blindar la frontera perquè si un nen podia creuar-la igualment podien fer-ho els terroristes de l'Estat Islàmic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_