Selecciona Edició
Connecta’t

La UE accepta repartir 40.000 immigrants però sense imposar quotes

Grècia desbanca Itàlia com a principal focus de les entrades irregulars

Refugiats del Camerun descansen abans de continuar per la frontera entre Sèrbia i Hongria.
Refugiats del Camerun descansen abans de continuar per la frontera entre Sèrbia i Hongria. AP

Els països europeus volen deixar clar que les competències migratòries són nacionals i que la Comissió Europea no pot imposar-los res. Per això han optat per respondre amb matisos a la controvertida proposta d'establir quotes en la distribució de refugiats pel continent. Els caps d'Estat i del Govern tenen previst acceptar els 40.000 estrangers arribats a Itàlia i Grècia que Brussel·les proposava resituar en dos anys, però sense més indicacions, segons recull l'esborrany de conclusions de la cimera que arrencarà demà a Brussel·les i confirma un alt càrrec del Consell Europeu. Els líders donaran el vistiplau a la mesura perquè els ministres de l'Interior perfilin el sistema de repartiment i l'apliquin a finals de juliol.

El resultat és el mateix –alleujar Itàlia i Grècia, els països que més migrants reben per via marítima, però els Estats forçaran un canvi important en la proposta de la Comissió. No acceptaran el repartiment segons el PIB, població, atur i esforços anteriors en acolliment que van dissenyar els experts de Brussel·les, sinó que pactaran entre les capitals una forma de distribució. L'acord pot resultar més difícil d'aquesta manera, ja que gairebé tots els països creuen que ja fan prou esforços en alguna d'aquestes polítiques i que, en canvi, el seu veí pot implicar-s'hi més.

Els líders europeus es comprometran a “l'adopció ràpida” d'un mecanisme “temporal i excepcional” per distribuir els 40.000 estrangers que necessitin protecció, segons l'esborrany de conclusions. “Les quotes obligatòries són contraproduents. Però la voluntarietat no pot ser una via per no fer res o fer una ridiculesa. Hem de recol·locar 40.000 persones”, sintetitza un alt càrrec comunitari.

A més de redistribuir aquest grup de refugiats potencials que ja han arribat a les costes europees, els Estats membres es comprometen a acollir 20.000 persones més que necessitin protecció i que encara no hagin arribat al continent. Igual que en el cas anterior, el Consell Europeu –representa els Estats– accepta la mateixa xifra que va proposar la Comissió Europea, però restant-li la distribució obligatòria. En la pràctica la mesura els vincularà tots. “Tots els Estats membres participaran en el reassentament”, prometen els caps d'Estat i de Govern en les conclusions que previsiblement adoptaran divendres que ve, a la fi de la cimera de dos dies que se celebrarà a Brussel·les.

Espanya, Portugal i el bloc de l'Est (Polònia, Hongria i els bàltics, entre d'altres) formen el grup de 12 països que rebutja les quotes obligatòries. La resta accepta el marc vinculant, però discrepa dels criteris fixats per la Comissió Europea per fer el repartiment. Finalment els Estats optaran per encarregar-se ells mateixos d'aquesta tasca.

L'Executiu comunitari situava Itàlia com la principal beneficiària de redistribució de demandants d'asil, però Grècia l'està desbancant com la més afectada pel drama migratori. En els cinc primers mesos de l'any, 48.000 persones han entrat irregularment a la UE pel Mediterrani oriental (Grècia i Bulgària), enfront de les 47.000 del Mediterrani central (Itàlia i Malta), segons dades de Frontex, l'agència europea de fronteres, a les quals ha tingut accés EL PAÍS.

Oficialment, el màxim nombre d'entrades irregulars es registra encara per Hongria: 50.000 fins al mes de maig. “Però d'aquest nombre, la meitat havia entrat en primer lloc per Grècia per travessar després els Balcans i tornar a accedir a la UE por Hongria”, explica Gil Arias-Fernández, director adjunt de Frontex. És a dir, els estrangers que ingressen a la UE per Grècia (encara que després tornin a entrar per Hongria des dels Balcans) representen el 46% de totes les arribades. En total van entrar fins al maig 155.000 persones per les fronteres europees, gairebé el triple que en el mateix període de l'any anterior. És la tendència que s'ha anat registrant durant tot el 2015.

La principal evidència que té Frontex que la meitat d'aquells fluxos per Hongria provenien inicialment de Grècia és que les nacionalitats dels estrangers coincideixen amb les que acull Grècia: sirians, iraquians i afganesos. En canvi, els que entren originalment per Hongria solen provenir dels Balcans. Els greus problemes de Grècia per arribar a un acord sobre el rescat europeu i l'evidència que aquest país deixa marxar molts dels migrants que accedeixen al seu territori, que opten per demanar asil en altres països comunitaris, eclipsen el problema grec. La veu del primer ministre italià, Matteo Renzi, es fa molt més present en aquest debat.