_
_
_
_
_

Els plans de recol·locació només reinsereixen el 10% d’acomiadats

Només 729 persones s'han beneficiat d'aquests programes des del 2012

Treballadors de Panrico en una assemblea l'any passat.
Treballadors de Panrico en una assemblea l'any passat.ALBERT GARCIA

La reforma laboral de 2012 va abaratir l'acomiadament, va facilitar els expedients de regulació d'ocupació (ERO) i va intentar aplacar la tempesta social que aquestes mesures desencadenarien tapant el sol amb un dit: va obligar les empreses que acomiadessin més de 50 treballadors a contractar una companyia externa perquè dugui a terme un pla de recol·locació. Tres anys després, només 729 dels 7.322 catalans que havien de beneficiar-se d'aquests programes, amb prou feines el 10%, va ser reinserit al mercat laboral. 1.172 més van rebre algun tipus de formació, però la gran majoria no va aconseguir cap benefici.

Els plans de recol·locació s'han convertit en un tràmit més a l'hora de presentar un ERO. Una formalitat burocràtica a la qual pocs paren esment durant les negociacions. Quan estan en curs, els sindicats centren els seus esforços a reduir la xifra d'afectats i elevar la de l'import de les indemnitzacions mentre que les firmes liciten pel contrari. El resultat en molts casos és que s'executen acomiadaments col·lectius amb plans deficients en els quals no s'estipula els passos que se seguiran per trobar més de mig centenar de llocs de treball en un context en el qual la taxa d'atur no baixa del 20%.

“Abans de 2012, eren poques les empreses que incloïen un pla de recol·locació en els ERO i en l'últim minut de la negociació, aquest sempre es canviava per una pujada en les indemnitzacions”, va explicar el soci i coordinador de l'Àrea Laboral del despatx d'advocats Cuatrecasas, Jordi Puigbó, durant unes jornades d'Esade. “Llavors els plans que es presentaven eren més estructurats que els d'ara. Quan la reforma els va fer obligatoris, es van generalitzar i van passar a ser un cost”, va assegurar. I quan un empresari detecta un cost, la seva actitud cap a ell és automàtica: ha de reduir-lo.

La Generalitat engegarà un projecte pilot per ajudar les empreses a recol·locar treballadors

La professora de Dret del Treball d'Esade Esther Sánchez va afirmar que això ha generat que aflorin actors que ofereixen plans a baix cost: “Hem trobat alguna autoescola, empreses de treball temporal, universitats i associacions de veïns registrades com a agències de col·locació”. Això es deu al fet que l'Estatut dels Treballadors no dicta que aquests plans prevegin un seguiment de la seva efectivitat ni una meta mínima de reinserció. Només diu que han de durar un mínim de sis mesos, incloure mesures de formació i orientació professional, ser encarregats a una empresa externa autoritzada i que el cost no pot recaure sobre els treballadors.

Els sindicats denuncien que molts han aprofitat aquesta falta de control per lucrar-se fàcilment. “Van a preu. De vegades fins i tot s'encarreguen plans a cegues: l'advocat truca a una agència i li diu que li'n faci un per a tantes persones en tal comarca, sense esmentar ni a què es dedica la companyia”, diuen fonts de CCOO. El resultat és que empreses que acomiaden més de 50 empleats acaben gastant milers d'euros en un servei poc útil.

El 83% dels plans de recol·locació no inclouen una cosa tan bàsica com la descripció de la companyia afectada i el 51% no detallen el context de l'ERO, segons un informe d'Esade i la consultora de recol·locació Lee Hetch Harrison, del grup Adecco. Després d'estudiar 80 plans presentats al Ministeri d'Ocupació, van constatar que només el 27% esmenta objectius i nou de cada deu no es van acordar amb els representants dels treballadors.

A Catalunya hi ha hagut 135 ERO de més de 50 afectats des de 2012. 68, més de la meitat, corresponien a empreses en concurs de creditors, que no estaven obligades a fer cap pla. De la resta, nou firmes no el van presentar i estan sent investigades. Així i tot, la reclamació acostuma a ser nul·la. “Es denuncien ERO per no posar un punt o una coma en certa frase, però fins ara no he vist cap demanda per no haver fet un pla de recol·locació”, va assegurar Puigbó.

L'informe d'Esade i Lee Hetch Harrison proposa mesures perquè aquests plans donin fruits, com que la llei concreti la seva definició, compromisos i eines. I que s'estenguin a tot tipus d'ERO: les 68 empreses concursades que van acomiadar més de 50 persones des de 2012 donaven ocupació a 9.418, un 28,7% més que les que van continuar actives. La Generalitat engegarà en els propers mesos un projecte pilot per ajudar aquestes firmes a reinserir els seus treballadors al mercat laboral, segons va anunciar el director general de Relacions Laborals de la Generalitat, Jordi Miró.

Els sindicats lamenten que els programes no són eficaços

La definició de recol·locat resulta crucial per mesurar l'abast d'aquests plans. Una filial d'Emte que va acomiadar 194 treballadors el juny de 2013 ja podia dir el desembre d'aquell any que el 65% havia estat recol·locat. “Entenent per això els que a dia d'avui hagin estat donats d'alta a la Seguretat Social per compte d'altri o pròpia”, matisen fonts sindicals. “És a dir que una persona amb un contracte d'un dia o una setmana ja comptava com si hagués estat recol·locada”, afegeixen.

Un altre obstacle per determinar l'eficàcia d'aquests plans és que molts treballadors no volen formar-ne part. Poques vegades saben que la seva companyia té el deure de pagar-los els serveis d'una agència de col·locació i quan aquestes els truquen, encara dolguts, rebutgen qualsevol tipus d'ajuda de l'empresa que els va deixar a l'atur. Els que sí que l'accepten, de vegades es troben amb un servei poc personalitzat, centrat en sessions en les quals “només els expliquen com fer servir Infojobs”, denuncien fonts sindicals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_