Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Compte amb el Papa!

És bo que totes aquelles persones o organitzacions amb autoritat moral per parlar de valors o d'ètica ho facin quan ho creguin oportú

El papa Francesc ha fet pública la seva primera encíclica; està relacionada amb l'ecologia i el canvi climàtic. Tindrà molta més repercussió mediàtica i política que la majoria de les encícliques dels últims papes. No l'he llegit encara. Bé, haig de confessar que he llegit molt poques encícliques papals, excepte aquelles que es van publicar ja fa anys, en l'època de la renovació que va promoure Joan XXIII i que va tenir lloc al voltant del Concili Vaticà II, una renovació que en bastants aspectes es va frustrar. En aquest cas, tinc la intenció de llegir-la. Però abans de fer-ho, m'agradaria fer tres comentaris de caràcter previ.

1. El Papa i el món. Sóc un ferm partidari del laïcisme, és a dir, de la no-interferència de les esglésies i de les religions en l'organització de la convivència civil. Rebutjo els règims teocràtics que no han passat encara pel filtre de la modernitat, i que segueixen estant dirigits per autoritats religioses, amb derivacions que arriben fins i tot a organitzar croades, guerres santes o una gihad.

Però al mateix temps, considero que les societats humanes han d'estar organitzades a partir d'uns valors compartits i d'uns principis ètics, dels quals es derivin democràticament les normes socials i les lleis. Per tant, és bo que totes aquelles persones o organitzacions amb autoritat moral per parlar de valors o d'ètica ho facin quan ho creguin oportú. Però no, repeteixo, per imposar normes, sinó per donar orientacions, o per denunciar errors que, des del seu punt de vista, s'estiguin cometent.

2. L'Evangeli i l'home. El papa Francesc, tant per la seva autoritat moral personal com per la legitimitat històrica de la seva Església, forma part d'aquestes persones que poden parlar i ho han de fer. La figura de Jesucrist, a més de la seva dimensió espiritual, té una extraordinària repercussió humana. El missatge de l'evangeli no és solament un missatge transcendent, sinó també una impactant, i en el seu temps revolucionària, proclama social i política.

La consideració de “fills de Déu” per a tots i per a cadascun dels humans porta una càrrega ineludible de dignitat personal i de llibertat. I l'afirmació que “Déu està sempre al costat dels pobres” implica una enorme exigència de fraternitat, de justícia i de solidaritat. El missatge de Jesucrist és, doncs, un missatge de valors que l'Església va predicar —encara que sovint no va practicar— i que s'assemblen extraordinàriament als de la racionalitat moderna.

No és, doncs, estrany que el Papa pugui dirigir-se a “tots els homes i dones del món” reflexionant sobre valors. Una reflexió que encara és més interessant en un moment ple de problemes, i en el qual a més sembla que a Roma, en alguns aspectes, s'ha redescobert novament l'esperit evangèlic.

3. L'home i la terra. La personalitat del Papa fa esperar que el fil conductor de la seva encíclica serà la dignitat humana. Dic això perquè de vegades s'han entès els corrents ecològics com una reivindicació dels drets de la Terra, dels boscos, dels ocellets o de les balenes. Per mi, el fonament de totes aquestes línies de pensament han de ser els drets de les persones, de les que ara viuen i sobretot de les que viuran en el futur.

L'ecologia és sobretot una lluita al servei de l'home. No degradar el medi ambient, no malgastar els recursos naturals limitats, afavorir la biodiversitat o evitar el sobreescalfament del planeta no són finalitats últimes, sinó exigències actuals per assegurar la vida i el benestar nostre i el de les futures generacions. Una part creixent de l'organització econòmica actual prioritza altres finalitats que sovint van en direcció oposada, i per això, recordar avui aquests valors implica, sens dubte, una opinió fortament crítica d'aspectes importants de la nostra actual organització econòmica i social.

He dit que segurament aquesta encíclica tindrà més repercussió que d'altres. Uns la criticaran dient que “el papa es fica en política”. D'altres acolliran amb alegria que es recordin valors essencials que avui dia s'estan desdibuixant. Jo estic entre aquests segons. Pot ser que, en llegir-la, no coincideixi en tot el seu contingut. Però, en qualsevol cas, és d'agrair que el Papa incideixi en això, a les portes de decisions polítiques importants sobre aquest tema.

Joan Majó és enginyer i exministre.