Munté admet que el pressupost del pla antipobresa pot estar inflat
La Generalitat corregirà diferències en partides de la pobresa energètica i el fons contra la pobresa energètica
La Generalitat desconeix quants diners es gastarà en la disminució de la pobresa durant aquest any. La nova portaveu del Govern i consellera de Benestar Social, Neus Munté, va reconèixer ahir que en el pla aprovat la setmana passada, de 1.066 milions d'euros, inclou programes que sobrepassen la lluita contra l'exclusió social, com per exemple la implementació de la T-Mobilitat, que representa el 5% del total del pressupost. “No és un pla tancat”, ha defensat la també vicepresidenta.
“És difícil destriar quina part de la partida concreta [de la concessió a una empresa privada del sistema de pagament i accés al transport públic] té més incidència sobre el pla contra la pobresa”, va justificar Munté. La Generalitat, ha assegurat la portaveu, farà el càlcul exacte i l'inclourà al pressupost del pla contra la pobresa, juntament amb els diners corresponents al fons per ajudar les famílies que no poden pagar els rebuts de llum i aigua, que tampoc apareix dins de la iniciativa. Es tracta de 10 milions d'euros, que surten d'un pacte pressupostari amb ERC.
Més diners per a les famílies d'acollida
Una de les partides que més puja és la d'ajuda a les famílies d'acollida. Creix un 17% (arriba als 22 milions d'euros). No obstant això, es redueix quasi a la meitat el suport a les entitats de lleure educatiu (2,3 milions).
Ensenyament augmenta un 22% el pressupost en la lluita contra el fracàs escolar en alumnes en risc d'exclusió social. Disminueixen un 20% els diners per pagar la formació de majors de 16 anys sense graduat escolar.
Un 321% puja la partida per comprar els excedents de fruites i verdures per donar-los a entitats sense ànim de lucre (7,3 milions).
L'oposició va criticar en el seu moment que el Departament de Territori i Sostenibilitat inclogués la T-Mobilitat dins dels programes del pla antipobresa. Si bé té un vessant social –permet gestionar millor la tarifació social per a col·lectius vulnerables–, també implica una renovació tecnològica que va més enllà d'ajudar les persones que estan en risc d'exclusió. El pla, de fet, ja té dotació per subsidiar el transport a aturats o pensionistes.
El nou sistema de pagament i accés costarà més de 58 milions d'euros, un 5% del total de tot el pressupost del pla estrella de la Generalitat de cara al final del mandat. Munté va aclarir que al text del pla ja s'explicava que es tractava de tot el cost del programa, però això no va ser impediment perquè fa una setmana el Govern anunciés la xifra de 1.066 milions d'euros en actuacions contra la pobresa.
La Generalitat va defensar ahir “la transparència” amb la qual s'ha explicat el pla, que inclou 165 actuacions directes. No obstant això, les xifres segueixen sense quadrar. Des de Benestar, que coordina la resta de departaments, s'ha informat que el pla implica un 25% més de pressupost respecte l'any passat, un augment de 214 milions d'euros. Però si es compara el pla aprovat amb l'esborrany que es va lliurar a les entitats al setembre de l'any passat, on es recollien les dades del 2014 i una proposta per al 2015, l'augment real seria de 187 milions.
Empresa i Ocupació és el departament al qual es destinen més diners: 281 milions d'euros. Això es deu al fet que de les seves arques surt el programa de la renda mínima d'inserció, la partida més nombrosa del pla. El segueixen Benestar (239 milions d'euros) i Ensenyament (147 milions).
Una de les partides que cau més és la que es dedica a aconseguir la cobertura sanitària dels immigrants en situació irregular. Es passa de 93 milions a 31 milions, ja que el Departament de Salut considera que s'ha reduït el nombre de persones que estan sense protecció. Els programes d'Empresa i Ocupació permeten l'alternança de la formació i l'ocupació per facilitar la inserció laboral. També cauen un 30% les ajudes als dispositius d'inserció de persones en risc d'exclusió en empreses ordinàries.
Sobre la firma
