Selecciona Edició
Connecta’t

Les cinc claus de l’estratègia de Mas

El president català vol aglutinar el vot afí al procés sobiranista amb el pla desenvolupat aquesta última setmana

Artur Mas, dissabte a Molins de Rei.
Artur Mas, dissabte a Molins de Rei.

Artur Mas va detallar en una conferència a Molins de Rei (Baix Llobregat) i en una entrevista a TV3 el seu pla per captar les entitats sobiranistes (l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència) per a la seva llista electoral. L'estratègia de Mas per al 27-S inclou una ofensiva per captar el vot més afí al procés d'independència.

La proposta a les entitats. Mes va demanar a ANC, Òmnium i AMI que configuressin la seva llista per concórrer a les eleccions del 27-S. Entitats que va lloar per haver jugat "un paper determinant" en el procés independentista i a les quals va demanar un pas més: "Faig una crida a agrupar forces del món sobiranista, més enllà del partit", va proclamar en la seva conferència. Després de la polèmica suscitada, amb l'enuig d'ERC, Mas va apuntar dos arguments en l'entrevista a TV3. El primer, que no tenia sentit que l'ANC es trenqués si estava creada per aglutinar una majoria social a favor de la independència. El segon, que té dret a demanar-ho perquè sempre ha respost a les demandes de les entitats. Si a Mas li surt la jugada, ja té l'argument planejat: ell és el garant de la unitat, el que més lluny ha anat per assegurar que els sobiranistes vagin plegats als comicis. "Si finalment no hi ha més remei que fer això [anar en solitari], hauré defensat la màxima unitat possible entre partits i amb la col·laboració de la societat civil", va remarcar.

La resta de partits. Mas té assenyalats dos rivals per a les eleccions. Les característiques del procés sobiranista obliguen al fet que no pugui carregar directament contra el seu principal rival, ERC, que alhora és el seu principal soci en el camí cap a la independència. Mas ha de lluitar amb els republicans, que es defineixen com a més progressistes, i per això posa l'accent en la "justícia social", com va evidenciar en el seu discurs de dissabte i amb els canvis de govern de dilluns. Posant èmfasi en aquest aspecte, també busca frenar l'impuls d'un rival que sí que cita directament: "Les forces emergents, com les que han portat Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona. "Els del sí que es pot", va avisar, "volen fer un altre tipus de plebiscit, el de la lluita de classes", que no és el que no interessa a Mas. Capítol a part mereix Unió Democràtica. El líder de CDC vol utilitzar la ruptura de la federació per evidenciar que el seu partit va de debò en el camí cap a la secessió. "Tenim un Govern 100% cohesionat amb la independència", va celebrar Mas. El president també pretén pescar en la divisió d'Unió i atreure a la seva llista els sobiranistes del partit.

El paper de CDC. Després de trencar la federació amb Unió, Convergència encara la seva refundació, obligada pels nombrosos casos de corrupció que afecten el partit, començant pel que afecta el seu fundador, Jordi Pujol. El primer pas és difuminar les sigles si les entitats acaben accedint a la seva proposta. Mas va reservar en el seu discurs de dissabte un paper secundari per a CDC en la seva oferta: "Es pot comptar amb el paper de CDC per a aquest moment de gran servei al país", va proclamar. Però el partit espera a la recambra: Mas va especificar a TV3 que si l'ANC, Òmnium i l'AMI no li fan cas, CDC formarà la seva pròpia candidatura, a la qual intentarà sumar independents. En plena oferta, va tenir un gest cap als quadres del seu partit: va elevar Jordi Jané i Meritxell Borràs, que sempre han treballat per a la formació en segona fila, a consellers.

El seu protagonisme. L'estratègia relativa a la figura d'Artur Mas ha canviat tant com perquè la seva imatge de campanya el 2012, obrint els braços com si fos el profeta Moisés, virarà fins al moment actual, en què Mas assegura que no fa falta que lideri cap llista. Ja quan va proposar la candidatura única dels partits sobiranistes, després de la consulta del 9-N, va apuntar que, si feia falta, seria l'últim de la llista. Una intenció que repeteix ara, quan planteja a les entitats que ell se situarà on vulguin: "No penseu en la llista del president, sinó en una llista amb el president, que no és el mateix", va dir dissabte, a la qual cosa va afegir a TV3: "Vull ser part de la solució, no del problema". Sembla difícil que les entitats, si valoressin la seva proposta, aparten el principal líder del procés sobiranista, que ja va dir que encapçalarà la llista de CDC si la seva proposta no tira endavant. 

L'endemà. Què passa el 28-S? Mas ho té clar: amb una victòria del sí, cal seguir amb el full de ruta pactat amb ERC i les entitats sobiranistes. "No parla de com s'han de fer les eleccions, sinó què s'ha de fer després". És a dir, iniciar un procés que duri 18 mesos i que culmini amb la constitució de l'Estat català. Això sí, a TV3 Mas va puntualitzar que només passarà si els partits sobiranistes guanyen per una clara diferència, cosa que no comparteix Esquerra Republicana. "El problema és si quedem just per sota o just per sobre, que significa que tens força per continuar, però que et falta una mica per poder culminar el procés", va apuntar Mas a TV3, on va sentenciar: "O es fa sobre la base de majories socials molt àmplies o no es pot fer". En tot cas, Mas vol la victòria. En la seva entrevista a TV3 va deixar clar que, a part del plebiscit, el que està en joc el 27-S és el lideratge del procés.

MÉS INFORMACIÓ