Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, en 30 edificis contemporanis

Obres clau de l'arquitectura a la capital catalana, des de la Casa Bloc i la Fundació Miró, de Sert, fins al mercat de Santa Caterina, d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue

  • Josep Lluís Sert. Parc de Montjuïc, sn. A l'edifici que va crear Josep Lluís Sert per al seu gran amic, el pintor Joan Miró, és tan important el continent com el contingut. Una barreja lluminosa de racionalisme amb trets mediterranis (pati central, terrassa al sostre i lluernes) i proporcions basades en el Modulor, el sistema de mesura ideat per Le Corbusier a partir del cos humà i la successió de Fibonacci.
    1Josep Lluís Sert. Parc de Montjuïc, s/n. A l'edifici que va crear Josep Lluís Sert per al seu gran amic, el pintor Joan Miró, és tan important el continent com el contingut. Una barreja lluminosa de racionalisme amb trets mediterranis (pati central, terrassa al sostre i lluernes) i proporcions basades en el Modulor, el sistema de mesura ideat per Le Corbusier a partir del cos humà i la successió de Fibonacci.
  • César Ortiz-Echagüe i Rafael Echaide Itarte. Zona Franca de Barcelona. El conjunt d'edificis que César Ortiz-Echagüe i Rafael Echaide Itarte van dur a terme per a l'empresa automobilística SEAT va suposar un punt d'inflexió en el context d'aïllament que vivia el país. En destaquen els menjadors per als treballadors, el primer edifici fet d'alumini a Espanya, que va rebre el Premi Reynolds d'arquitectura el 1957, amb Mies Van der Rohe com a president del jurat.
    2César Ortiz-Echagüe i Rafael Echaide Itarte. Zona Franca de Barcelona. El conjunt d'edificis que César Ortiz-Echagüe i Rafael Echaide Itarte van dur a terme per a l'empresa automobilística SEAT va suposar un punt d'inflexió en el context d'aïllament que vivia el país. En destaquen els menjadors per als treballadors, el primer edifici fet d'alumini a Espanya, que va rebre el Premi Reynolds d'arquitectura el 1957, amb Mies Van der Rohe com a president del jurat.
  • Oriol Bohigas, Josep Martorell i David MacKay. Avinguda Meridiana, 312. Un intent de dotar de qualitat els habitatges socials amb un disseny que respon a l'agressivitat de l'entorn –l'avinguda Meridiana, una de les zones amb més trànsit de Barcelona–, amb la seva façana vibrant de ceràmica vidriada i el ritme de les seves finestres de planta triangular en volada.
    3Oriol Bohigas, Josep Martorell i David MacKay. Avinguda Meridiana, 312. Un intent de dotar de qualitat els habitatges socials amb un disseny que respon a l'agressivitat de l'entorn –l'avinguda Meridiana, una de les zones amb més trànsit de Barcelona–, amb la seva façana vibrant de ceràmica vidriada i el ritme de les seves finestres de planta triangular en volada.
  • Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. Montalegre, 5. El Periscopi, edifici envidrat i prismàtic que tanca el pati de l'antiga Casa de la Caritat, en ple barri del Raval, s'ha convertit en un dels símbols de la Barcelona contemporània.
    4Albert Viaplana, Helio Piñón i Ricard Mercadé. Montalegre, 5. El Periscopi, edifici envidrat i prismàtic que tanca el pati de l'antiga Casa de la Caritat, en ple barri del Raval, s'ha convertit en un dels símbols de la Barcelona contemporània.
  • Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé . Passeig Torras i Bages, 103. Exemple magnífic de l'arquitectura racionalista a Barcelona (1933) promogut pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Un gran edifici de més de 200 habitatges, ideat amb formes netes, entorns higiènics i un ambient sociable i assequible per als obrers. La Guerra Civil va truncar el projecte i hi van anar a viure famílies de militars. El Disseny Hub Barcelona ha convertit en museu un dels pisos de la Casa Bloc, que està obert al públic.
    5Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé. Passeig Torras i Bages, 103. Exemple magnífic de l'arquitectura racionalista a Barcelona (1933) promogut pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Un gran edifici de més de 200 habitatges, ideat amb formes netes, entorns higiènics i un ambient sociable i assequible per als obrers. La Guerra Civil va truncar el projecte i hi van anar a viure famílies de militars. El Disseny Hub Barcelona ha convertit en museu un dels pisos de la Casa Bloc, que està obert al públic.
  • Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana. Sant Bernat, 10. Obra conjunta de Sert, Subirana i Torres Clavé, els membres més significatius del GATCPAC, que segueixen un model de construcció higiènica i assolellada, racional i funcional. Va ser el primer edifici públic racionalista de Barcelona: línies rectes i formes geomètriques simples.
    6Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana. Sant Bernat, 10. Obra conjunta de Sert, Subirana i Torres Clavé, els membres més significatius del GATCPAC, que segueixen un model de construcció higiènica i assolellada, racional i funcional. Va ser el primer edifici públic racionalista de Barcelona: línies rectes i formes geomètriques simples.
  • Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Francesc Cambó, 16. Una intervenció que sorprèn pel sostre llustrós, ondulat i multicolor, com un cistell de fruites i hortalisses, i per l'ús a la façana de geometries inesperades, en què queda patent l'originalitat i el talent de l'arquitecte desaparegut.
    7Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Francesc Cambó, 16. Una intervenció que sorprèn pel sostre llustrós, ondulat i multicolor, com un cistell de fruites i hortalisses, i per l'ús a la façana de geometries inesperades, en què queda patent l'originalitat i el talent de l'arquitecte desaparegut.
  • Josep Antoni Coderch. Juan de Borbón amb Almirante Cervera. Aquest bloc de cases econòmiques de l'Institut Social de la Marina recupera la tradició mediterrània en un edifici amb forma de prisma que suggereix dinamisme en la seva façana a través d'una seqüència de franges verticals que es corresponen amb els segments trencats de la planta. La barrera imposada per les persianes venecianes dóna privadesa als habitants i els aïlla d'una ciutat que l'autor considerava hostil.
    8Josep Antoni Coderch. Juan de Borbón amb Almirante Cervera. Aquest bloc de cases econòmiques de l'Institut Social de la Marina recupera la tradició mediterrània en un edifici amb forma de prisma que suggereix dinamisme en la seva façana a través d'una seqüència de franges verticals que es corresponen amb els segments trencats de la planta. La barrera imposada per les persianes venecianes dóna privadesa als habitants i els aïlla d'una ciutat que l'autor considerava hostil.
  • Mario Catalán Nebot. València, 384. Els edificis que Mario Catalán Nebot va construir a Barcelona no deixen indiferent. Especialment els seus apartaments de balconades circulars en el 384 del carrer de València, una icona pop que remet als pantalons de campana i a les heroïnes espacials dels seixanta i setanta.
    9Mario Catalán Nebot. València, 384. Els edificis que Mario Catalán Nebot va construir a Barcelona no deixen indiferent. Especialment els seus apartaments de balconades circulars en el 384 del carrer de València, una icona pop que remet als pantalons de campana i a les heroïnes espacials dels seixanta i setanta.
  • Mies Van der Rohe. Parc de Montjuïc, sn. Exemple esplèndid d'arquitectura de la Bauhaus que va acollir la representació alemanya a l'Expo del 1929 sota el mantra “Menys és més”. Una obra clau, on Mies Van der Rohe va plasmar amb llibertat absoluta les idees del llavors naixent Moviment Modern. Desmuntat després de l'Expo, va ser reconstruït el 1986 a Montjuïc per l'arquitecte Solà Morales.
    10Mies Van der Rohe. Parc de Montjuïc, s/n. Exemple esplèndid d'arquitectura de la Bauhaus que va acollir la representació alemanya a l'Expo del 1929 sota el mantra “Menys és més”. Una obra clau, on Mies Van der Rohe va plasmar amb llibertat absoluta les idees del llavors naixent Moviment Modern. Desmuntat després de l'Expo, va ser reconstruït el 1986 a Montjuïc per l'arquitecte Solà Morales.
  • Antoni Puig Gairalt. Nàpols amb Mallorca. El glamur i la indústria van de bracet en aquesta obra elegant noucentista, que va rebre el 1929 el Premi d'Arquitectura en el Concurs d'Edificis Industrials i Comercials. Cal destacar el fris art déco de la façana principal, obra de l'escultor i empresari Esteban Monegal, president i fundador de la mítica empresa de perfums Myrurgia. La modernitat del projecte de Gairalt li va valer participar, amb les obres dels joves revolucionaris del GATCPAC, en la primera exposició d'arquitectura contemporània del país, celebrada a la Sala Dalmau el 1929. El 2000, part de l'edifici va ser descatalogat del Pla de Protecció del Patrimoni per convertir-lo en un gimnàs privat i un hotel de quatre estrelles.
    11Antoni Puig Gairalt. Nàpols amb Mallorca. El glamur i la indústria van de bracet en aquesta obra elegant noucentista, que va rebre el 1929 el Premi d'Arquitectura en el Concurs d'Edificis Industrials i Comercials. Cal destacar el fris art déco de la façana principal, obra de l'escultor i empresari Esteban Monegal, president i fundador de la mítica empresa de perfums Myrurgia. La modernitat del projecte de Gairalt li va valer participar, amb les obres dels joves revolucionaris del GATCPAC, en la primera exposició d'arquitectura contemporània del país, celebrada a la Sala Dalmau el 1929. El 2000, part de l'edifici va ser descatalogat del Pla de Protecció del Patrimoni per convertir-lo en un gimnàs privat i un hotel de quatre estrelles.
  • Josep María Sostres (restaurat per Enric Batlle i Joan Roig). Apel·les Mestres, 19. Esplugues de Llobregat. Habitatge unifamiliar situat a la Ciutat Diagonal, una urbanització de luxe als afores de Barcelona, entre Pedralbes i Esplugues de Llobregat. La distribució de la planta s'organitza al voltant d'un pati de vidre enjardinat que augmenta la sensació de transparència i d'integració amb la naturalesa, amb tres àrees funcionals que s'obren a zones diferents del jardí. Sostres va ser un dels membres destacats del Grup R (revisió, recuperació i rescat del moviment modern), i aquesta obra va ser un dels seus intents més radicals per recuperar els principis de l'arquitectura moderna en l'Espanya franquista.
    12Josep María Sostres (restaurat per Enric Batlle i Joan Roig). Apel·les Mestres, 19. Esplugues de Llobregat. Habitatge unifamiliar situat a la Ciutat Diagonal, una urbanització de luxe als afores de Barcelona, entre Pedralbes i Esplugues de Llobregat. La distribució de la planta s'organitza al voltant d'un pati de vidre enjardinat que augmenta la sensació de transparència i d'integració amb la naturalesa, amb tres àrees funcionals que s'obren a zones diferents del jardí. Sostres va ser un dels membres destacats del Grup R (revisió, recuperació i rescat del moviment modern), i aquesta obra va ser un dels seus intents més radicals per recuperar els principis de l'arquitectura moderna en l'Espanya franquista.
  • Francesc Mitjans. Avingunda de Sarrià, 130-152. Un paral·lelepípede que imposa la seva rotunda presència geomètrica i el ritme horitzontal de les seves balconades a l'avinguda de Sarrià. L'estructura de l'edifici és de pilars i bigues de formigó armat, amb un porxo a doble altura que eleva l'edifici sobre pilars de secció variable, com en les Unités d'Habitation, de Le Corbusier, en què està inspirat.
    13Francesc Mitjans. Avingunda de Sarrià, 130-152. Un paral·lelepípede que imposa la seva rotunda presència geomètrica i el ritme horitzontal de les seves balconades a l'avinguda de Sarrià. L'estructura de l'edifici és de pilars i bigues de formigó armat, amb un porxo a doble altura que eleva l'edifici sobre pilars de secció variable, com en les Unités d'Habitation, de Le Corbusier, en què està inspirat.
  • Albert Viaplana i Helio Piñón. Plaça dels Països Catalans. Albert Viaplana va treballar amb Helio Piñón entre el 1974 i el 1997, i la seva obra, que s'expressa mitjançant línies abstractes i anònimes, culmina a la plaça dels Països Catalans, davant de l'estació de Sants (1981-1983), paradigma d'una sèrie d'intervencions dirigides des de l'Ajuntament de Barcelona per Oriol Bohigas per recuperar espais públics en la dècada dels vuitanta. Més enllà del seu caràcter minimalista i la seva duresa aparent, la plaça està plena de detalls poètics, inspirats pel llenguatge de patrons de Christopher Alexander, que delimiten l'espai i suggereixen portes i camins.
    14Albert Viaplana i Helio Piñón. Plaça dels Països Catalans. Albert Viaplana va treballar amb Helio Piñón entre el 1974 i el 1997, i la seva obra, que s'expressa mitjançant línies abstractes i anònimes, culmina a la plaça dels Països Catalans, davant de l'estació de Sants (1981-1983), paradigma d'una sèrie d'intervencions dirigides des de l'Ajuntament de Barcelona per Oriol Bohigas per recuperar espais públics en la dècada dels vuitanta. Més enllà del seu caràcter minimalista i la seva duresa aparent, la plaça està plena de detalls poètics, inspirats pel llenguatge de patrons de Christopher Alexander, que delimiten l'espai i suggereixen portes i camins.
  • Federico Correa, Alfonso Milà i José Luis Sanz. Avingua de Sarrià, 71. L'edifici emblemàtic de l'anomenada Escola de Barcelona, caracteritzada per l'austeritat i l'elegància continguda, i una de millors obres de l'equip Correa-Milà. La seva façana irregular i els seus jocs de volums li confereixen un ritme i una elegància que contrasten amb la uniformitat anodina d'altres gratacels. Va ser premi FAD (Foment de les Arts i del Diseny) d'arquitectura el 1971.
    15Federico Correa, Alfonso Milà i José Luis Sanz. Avingua de Sarrià, 71. L'edifici emblemàtic de l'anomenada Escola de Barcelona, caracteritzada per l'austeritat i l'elegància continguda, i una de millors obres de l'equip Correa-Milà. La seva façana irregular i els seus jocs de volums li confereixen un ritme i una elegància que contrasten amb la uniformitat anodina d'altres gratacels. Va ser premi FAD (Foment de les Arts i del Diseny) d'arquitectura el 1971.
  • Norman Foster. Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, sn. Construïda per als Jocs Olímpics del 1992 segons un projecte de l'arquitecte britànic Norman Foster, l'esvelta torre de comunicacions de Barcelona s'ha convertit en un dels símbols de la transformació urbanística de la ciutat. Amb una alçària total de 288 metres, té un mirador a 115 metres amb panoràmiques que van des del Mediterrani fins a la serra del Cadí.
    16Norman Foster. Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, s/n. Construïda per als Jocs Olímpics del 1992 segons un projecte de l'arquitecte britànic Norman Foster, l'esvelta torre de comunicacions de Barcelona s'ha convertit en un dels símbols de la transformació urbanística de la ciutat. Amb una alçària total de 288 metres, té un mirador a 115 metres amb panoràmiques que van des del Mediterrani fins a la serra del Cadí.
  • Esteve Bonell i Francesc Rius. Passeig de Vall d’Hebron amb Castanyers. Fet per als Campionats Mundials de ciclisme del 1984, el seu volum s'assenta còmodament en el paisatge mitjançant el recurs d'inserir l'el·lipse de la pista en un anell circular que inclou les entrades, les taquilles, les escales i els lavabos per al públic. Va ser premi FAD el 1984; anys després, el 1992, els mateixos arquitectes van aconseguir el Premio Europeu Mies van der Rohe per un pavelló d'esports a Badalona.
    17Esteve Bonell i Francesc Rius. Passeig de Vall d’Hebron amb Castanyers. Fet per als Campionats Mundials de ciclisme del 1984, el seu volum s'assenta còmodament en el paisatge mitjançant el recurs d'inserir l'el·lipse de la pista en un anell circular que inclou les entrades, les taquilles, les escales i els lavabos per al públic. Va ser premi FAD el 1984; anys després, el 1992, els mateixos arquitectes van aconseguir el Premio Europeu Mies van der Rohe per un pavelló d'esports a Badalona.
  • Arata Isozaki. Montjuïc. El seu autor, el japonès Arata Isozaki, va fer servir en la construcció de la cúpula del Palau Sant Jordi l'innovador sistema Pantadome, cosa que va permetre, després d'acoblar l'estructura a nivell del terra, aixecar-la en un temps rècord.
    18Arata Isozaki. Montjuïc. El seu autor, el japonès Arata Isozaki, va fer servir en la construcció de la cúpula del Palau Sant Jordi l'innovador sistema Pantadome, cosa que va permetre, després d'acoblar l'estructura a nivell del terra, aixecar-la en un temps rècord.
  • Pedro López, Xavier Subias, Guillermo Giráldez. Diagonal, 690. Complejo universitari que reuneix tots els elements de l'estètica brutalista: l'aspecte massís i gris dels seus diferents mòduls geomètrics i els grans panells, gelosies i bigues de formigó vistes.
    19Pedro López, Xavier Subias, Guillermo Giráldez. Diagonal, 690. Complejo universitari que reuneix tots els elements de l'estètica brutalista: l'aspecte massís i gris dels seus diferents mòduls geomètrics i els grans panells, gelosies i bigues de formigó vistes.
  • Jordi Garcés i Enric Sòria. Teodoro Rovira, 55. Projecte per reconvertir una construcció modernista de Josep Domènech i Estapà (1904) que va funcionar com a asil fins al 1979 en el primer museu interactiu de la ciència a Espanya. La intervenció, de Garcés i Sòria, adapta els interiors a la seva nova funció mitjançant una seqüència de grans sales diàfanes distribuïdes en tres plantes obertes a un gran vestíbul.
    20Jordi Garcés i Enric Sòria. Teodoro Rovira, 55. Projecte per reconvertir una construcció modernista de Josep Domènech i Estapà (1904) que va funcionar com a asil fins al 1979 en el primer museu interactiu de la ciència a Espanya. La intervenció, de Garcés i Sòria, adapta els interiors a la seva nova funció mitjançant una seqüència de grans sales diàfanes distribuïdes en tres plantes obertes a un gran vestíbul.
  • Pedro López, Xavier Subias, Guillermo Giráldez. Diagonal, 684. Edifici vinculat estilística ment al campus de l'IIT de Chicago, de Mies van der Rohe. Considerat per alguns com el millor exemple de l'arquitectura del Moviment Modern a Catalunya i el que millor exemplifica el compromís entre racionalisme i tecnologia.
    21Pedro López, Xavier Subias, Guillermo Giráldez. Diagonal, 684. Edifici vinculat estilística ment al campus de l'IIT de Chicago, de Mies van der Rohe. Considerat per alguns com el millor exemple de l'arquitectura del Moviment Modern a Catalunya i el que millor exemplifica el compromís entre racionalisme i tecnologia.
  • Enric Miralles i Carme Pinós. Granja Vella, 10-12. Amb Carme Pinós, Miralles va construir edificis rupturistes com el camp de tir amb arc aixecat a Barcelona per als Jocs Olímpics del 1992, projecte de gran complexitat rítmica a força de corbes orgàniques i formes rectilínies. Una altra gran obra Miralles i Pinós és el cementiri d'Igualada: basant-se en la topografia, modela terrasses que acullen els nínxols i panteons familiars. L'absència de revestiments i l'ús cuidat dels materials li donen un aire d'austeritat i recolliment.
    22Enric Miralles i Carme Pinós. Granja Vella, 10-12. Amb Carme Pinós, Miralles va construir edificis rupturistes com el camp de tir amb arc aixecat a Barcelona per als Jocs Olímpics del 1992, projecte de gran complexitat rítmica a força de corbes orgàniques i formes rectilínies. Una altra gran obra Miralles i Pinós és el cementiri d'Igualada: basant-se en la topografia, modela terrasses que acullen els nínxols i panteons familiars. L'absència de revestiments i l'ús cuidat dels materials li donen un aire d'austeritat i recolliment.
  • Francesc Folguera Grassi. Pau Claris, 81. Un dels edificis emblemàtics del que hauria pogut haver estat i no va ser la bona arquitectura catalana dels anys vint, obra connectada amb els corrents de la modernitat europea de l'època, allunyada dels pastitx construïts durant la dictadura de Primo de Rivera.
    23Francesc Folguera Grassi. Pau Claris, 81. Un dels edificis emblemàtics del que hauria pogut haver estat i no va ser la bona arquitectura catalana dels anys vint, obra connectada amb els corrents de la modernitat europea de l'època, allunyada dels pastitx construïts durant la dictadura de Primo de Rivera.
  • Josep Antoni Coderch i Manuel Valls. Gran Via de Carles III, 86-94. Conjunt d'edificis per a oficines compost per quatre torres de deu plantes. Un dels exemples més destacats de la transformació, durant els anys seixanta, de l'avinguda de Diagonal.
    24Josep Antoni Coderch i Manuel Valls. Gran Via de Carles III, 86-94. Conjunt d'edificis per a oficines compost per quatre torres de deu plantes. Un dels exemples més destacats de la transformació, durant els anys seixanta, de l'avinguda de Diagonal.
  • Richard Meier & Partners. Plaça dels Àngels, 1. El novaiorquès Richard Meier va aixecar al barri del Raval barceloní un museu d'art contemporani enlluernador, que possiblement és la millor de les seves obres europees. Més enllà de la qualitat de l'arquitectura i el valor de la seva col·lecció, la construcció del MACBA va suposar una injecció de vida i energia per a la zona on se situa.
    25Richard Meier & Partners. Plaça dels Àngels, 1. El novaiorquès Richard Meier va aixecar al barri del Raval barceloní un museu d'art contemporani enlluernador, que possiblement és la millor de les seves obres europees. Més enllà de la qualitat de l'arquitectura i el valor de la seva col·lecció, la construcció del MACBA va suposar una injecció de vida i energia per a la zona on se situa.
  • b720. Fermín Vázquez Arquitectos. Plaza de les Glorias. El barri de les Glorias és l'última aposta de l'Ajuntament barceloní per crear nous focus d'interès turístic que permetin descongestionar el centre. Amb aquesta finalitat es va aixecar el flamant mercat dels Encants, de l'estudi b720, situat davant de la Torre Agbar (1999-2005), el gratacel amb forma de lingam, de Jean Nouvel.
    26b720. Fermín Vázquez Arquitectos. Plaza de les Glorias. El barri de les Glorias és l'última aposta de l'Ajuntament barceloní per crear nous focus d'interès turístic que permetin descongestionar el centre. Amb aquesta finalitat es va aixecar el flamant mercat dels Encants, de l'estudi b720, situat davant de la Torre Agbar (1999-2005), el gratacel amb forma de lingam, de Jean Nouvel.
  • Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. Parc de Vall d'Hebron. Construït per Sert en el llenguatge modern après de Le Corbusier, la seu transitòria del 'Guernica' va ser crit d'auxili i cant de comiat: després de la derrota bèl·lica, els seus autors van marxar a l'exili. El 1992, durant els Jocs Olímpics, va ser reconstruït al parc de Vall d'Hebron.
    27Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. Parc de Vall d'Hebron. Construït per Sert en el llenguatge modern après de Le Corbusier, la seu transitòria del 'Guernica' va ser crit d'auxili i cant de comiat: després de la derrota bèl·lica, els seus autors van marxar a l'exili. El 1992, durant els Jocs Olímpics, va ser reconstruït al parc de Vall d'Hebron.
  • Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana. Via Favència, 348-350. El projecte, amb el qual els autors van guanyar el 2011 el Premi Ciudat de Barcelona en la categoria d'arquitectura i urbanisme, inclou un centre esportiu, una residència i un edifici d'habitatges tutelats per a gent gran resolt mitjançant passadissos amples, colors vius, escales exteriors i cobertes assolellades, cosa que provoca al seu al voltant un espai públic que s'estén des del carrer fins a definir una plaça que dóna accés als diferents equipaments.
    28Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana. Via Favència, 348-350. El projecte, amb el qual els autors van guanyar el 2011 el Premi Ciudat de Barcelona en la categoria d'arquitectura i urbanisme, inclou un centre esportiu, una residència i un edifici d'habitatges tutelats per a gent gran resolt mitjançant passadissos amples, colors vius, escales exteriors i cobertes assolellades, cosa que provoca al seu al voltant un espai públic que s'estén des del carrer fins a definir una plaça que dóna accés als diferents equipaments.
  • Diversos arquitectes. Els Jocs Olímpics del 1992 van impulsar l'operació urbanística més important a Barcelona des del pla Cerdà del 1860. A partir de la trama de lEixample vuitcentista, es feien una sèrie d'intervencions al llarg del litoral urbà que, a més del projecte de la Villa Olímpica. de l'equip d'arquitectes MBM (Bohigas, Martorell, Mackay), preveia la construcció de dos mil habitatges, un parc amb el front marítim i un port esportiu culminat per dues torres com a porta al mar: l'edifici Mapfre, d'Ortiz i León, i l'Hotel Arts, de Bruce Graham (SOM). Un dels projectes més ben valorats és el bloc de cases projectat pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres a la plaça de Tirant lo Blanc, com una poma oberta de maó vist amb una torre, amb el qual van obtenir el Gran Premi d'Arquitectura 1992, que atorga el FAD..
    29Diversos arquitectes. Els Jocs Olímpics del 1992 van impulsar l'operació urbanística més important a Barcelona des del pla Cerdà del 1860. A partir de la trama de lEixample vuitcentista, es feien una sèrie d'intervencions al llarg del litoral urbà que, a més del projecte de la Villa Olímpica. de l'equip d'arquitectes MBM (Bohigas, Martorell, Mackay), preveia la construcció de dos mil habitatges, un parc amb el front marítim i un port esportiu culminat per dues torres com a porta al mar: l'edifici Mapfre, d'Ortiz i León, i l'Hotel Arts, de Bruce Graham (SOM). Un dels projectes més ben valorats és el bloc de cases projectat pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres a la plaça de Tirant lo Blanc, com una poma oberta de maó vist amb una torre, amb el qual van obtenir el Gran Premi d'Arquitectura 1992, que atorga el FAD..
  • Ricardo Bofill Levi. Johan Sebastián Bach, 28. L'elegància continguda d'aquest edifici d'apartaments, un dels primers projectes de Ricardo Bofill i el seu recentment fundat Taller de Arquitectura, contrasta amb l'ampul·lositat d'algunes de les seves obres posteriors. L'autor s'enfronta eficaçment a la construcció d'un edifici entre mitgeres, en una estreta parcel·la en xamfrà, mitjançant la creació d'un únic pati exterior comunitari. El problema de la intimitat entre habitatges molt propers es resol mitjançant l'escalonament en dents de serra de les parets dels dormitoris, cosa que proporciona dinamisme al pati i contrasta amb la simetria de la façana principal.
    30Ricardo Bofill Levi. Johan Sebastián Bach, 28. L'elegància continguda d'aquest edifici d'apartaments, un dels primers projectes de Ricardo Bofill i el seu recentment fundat Taller de Arquitectura, contrasta amb l'ampul·lositat d'algunes de les seves obres posteriors. L'autor s'enfronta eficaçment a la construcció d'un edifici entre mitgeres, en una estreta parcel·la en xamfrà, mitjançant la creació d'un únic pati exterior comunitari. El problema de la intimitat entre habitatges molt propers es resol mitjançant l'escalonament en dents de serra de les parets dels dormitoris, cosa que proporciona dinamisme al pati i contrasta amb la simetria de la façana principal.