_
_
_
_
_

Telefónica té una oposició elevada al sou del consell

El 34% dels accionistes va votar-hi en contra en l'última junta, en contrast amb un 4,72% del 2014

David Fernández
César Alierta, president de Telefónica, en la junta d'accionistes del 2015.
César Alierta, president de Telefónica, en la junta d'accionistes del 2015.LUIS SEVILLANO

El sou del consell de Telefónica va ser el punt amb més oposició en l'última junta d'accionistes de l'operadora, celebrada el 12 de juny passat. La votació consultiva de l'informe anual sobre les remuneracions dels consellers va tenir un suport d’un 62,32% del capital present i representat, un 33,91% s’hi va oposar i un 3,57% es va abstenir, segons les dades publicades per la companyia a la seva pàgina web. La resta de punts es van aprovar amb un rebuig inferior al 1%, excepte el que feia referència a la delegació a favor del consell d'ampliar capital, que va tenir una resistència d’un 9,28%.

Telefónica té un nucli de control reduït –BBVA i CaixaBank amb prou feines sumen un 11% del capital– i la majoria dels seus títols estan en mans d'inversors institucionals estrangers. Aquesta composició de l'accionariat dóna gran protagonisme als proxy advisors (assessors de vot) en el resultat de les votacions. El rebuig als sous en l'última junta contrasta amb el que va haver-hi en la junta del 2014, on només un 4,72% s’hi va oposar, i se situa en un nivell semblat al del 2013, quan l'oposició a les retribucions va aconseguir el 36% per la indemnització de 24,7 milions que va cobrar l'exconseller delegat Julio Linares. La censura als salaris dels administradors de Telefónica contrasta també amb els resultats que han tingut altres grans companyies espanyoles cotitzades. Al Santander només un 2,11% de la junta va dir que no al salari dels consellers, al BBVA va ser un 2,7%, a Iberdrola un 1,36%, i a Repsol un 2,33%.

El 2014, el consell de Telefónica va rebre una retribució conjunta de 25,5 milions, un 19,5% més. Aquest augment va ser a causa en part de la indemnització que va rebre Eva Castillo després de deixar el seu càrrec com a presidenta de Telefónica Europa. El conseller més ben pagat de l'empresa va ser César Alierta. El president de la companyia va rebre una remuneració en metàl·lic de 6,73 milions, a la qual es va afegir una aportació d'un altre milió al seu pla de pensions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

David Fernández
Es el jefe de sección de Negocios. Es licenciado en Ciencias de la Información y tiene un máster en periodismo por EL PAÍS-UAM. Inició su carrera en Cinco Días y desde 2006 trabaja en EL PAÍS, donde se ha especializado en temas financieros. Ha ganado los premios de periodismo económico de la CNMV, Citigroup, Aecoc y APD.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_