Selecciona Edició
Connecta’t
TRAGÈDIA EN L'ALPINISME

Tres alpinistes espanyols, morts al Kirguizistan

Les víctimes, d'entre 18 i 24 anys, formaven part d'una expedició catalana i els va sorprendre una allau en un pic de 4.620 metres a l'Àsia Central

Vicedo, Rodríguez i Cortina, els tres alpinistes morts.

Tres alpinistes, un de 18 anys i els altres dos de 24 anys, van morir diumenge durant una expedició al Kirguizistan, a l'Àsia central. Es tracta de Jos Cotrina, de 24 anys, veí de Ripoll i membre del Grup excursionista i esportiu de Girona (GEiEG); Alex Vicedo, de 24 anys, veí d'Ontinyent i membre de l'Associació Esportiva Pallars, i Pol Rodríguez, de 18 anys, veí de Tarragona i membre de l'Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista.

Els morts formaven part d'un grup de deu afeccionats a l'alpinisme coordinat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). L'expedició, guiada pel director del Centre de Tecnificació d'Alpinisme de Catalunya (CTAC), Toti Valés, va partir de Barcelona amb rumb a la capital del Kirguizistan (Bixkek) amb la previsió de tornar el 15 de juliol.

El responsable tècnic del CTAC, Elies Coll, ha declarat en una roda de premsa convocada aquest matí que va rebre una trucada de Valés a les 18:45 per informar-lo de l'accident. “Només va poder informar-me dels tres morts i que la resta d'alpinistes estaven bé”, ha detallat. Amb ell, el president de la FEEC, Jordi Merino, ha explicat que just després de conèixer la notícia han començat els tràmits amb l'ambaixada espanyola al Kirguizistan per repatriar els cossos.

Segons les primeres informacions, Coll ha explicat que el primer dia d'ascensió l'expedició es va dividir en diferents cordades, allunyades les unes de les altres per no crear perill, amb la finalitat de buscar els seus propis objectius: “En terrenys alpins cal gestionar els riscos. Per això, s'organitzen en diferents grups a distàncies considerables, de manera que l'ascensió d'un no interfereixi o dificulti la de l'altre grup”. Una d'aquestes cordades era la dels tres morts. “En aquesta primera ascensió es van veure sorpresos per una allau que els va arrencar de la paret”, ha explicat. La resta d'alpinistes possiblement no van ser conscients del que havia passat fins que van baixar i van comprovar que els seus tres companys no hi eren, però Coll no va voler avançar res: “No sabem com va ser la recuperació dels cossos”. Les tres víctimes estaven escalant una paret del cim d'Ak-Too, de més de 4.600 metres, al parc natural d'Ala-Archa.

Aquest parc feia molt temps que estava tancat al públic, però s'havia tornat a obrir per al gaudi dels alpinistes. “Té parets molt atractives per als escaladors”, ha dit Coll.

Coll ha reconegut que un dels objectius que més il·lusió li feia a aquesta expedició era obrir una nova ruta en aquesta muntanya, però desconeix si els tres joves van seguir una ruta ja marcada o van intentar provar sort. Davant les qüestions sobre l'experiència dels alpinistes, el responsable ha volgut recalcar que “tenien una gran experiència, i que es van apuntar al centre per acabar de consolidar els coneixements que ja posseïen”. Els tres morts feien un curs de formació de dos anys ofert pel CTAC amb un procés de selecció molt rigorós. “S'han de passar unes proves tècniques i disposar d'un currículum amb àmplia experiència en muntanya”, ha afegit. Una vegada seleccionats, els alpinistes reben formació específica en les diferents modalitats de l'alpinisme (en gel, en roca…), a més de tècniques d'autorescat, i suport psicològic. “Donem pautes i assentem tècniques. Ampliem l'experiència que ja tenen”, ha conclòs.

El CTAC es va crear el 2002 amb el propòsit de crear un equip català d'alt nivell i de formar joves alpinistes. Aquest centre fa concentracions mensuals de caps de setmana i expedicions anuals d'entre dues setmanes o un mes de durada, com va ser el cas del grup accidentat, per la geografia espanyola i internacional per practicar en diversos terrenys. El seu objectiu principal és ajudar que els seus membres desenvolupin al màxim les seves capacitats a la muntanya, però sempre existeix el risc de poder patir un accident d'aquestes característiques. “És molt difícil predir la caiguda de roques o un canvi brusc en les temperatures”, ha declarat Coll.

Els responsables del CTAC estan a l'espera de la traducció dels documents pertinents (en rus) per començar els tràmits de repatriació dels cossos, que esperen que “siguin retornats als seus familiars al més aviat possible”, ha conclòs Merino.