_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Fotent canya

Ja ningú es porta bé dins d'aquell grup que es va fer amb el poder més corrupte del pujolisme

L'exregidora Itziar González i el diputat David Fernàndez al Parlament.
L'exregidora Itziar González i el diputat David Fernàndez al Parlament.albert garcia

La comissió es fon com un gelat barat. D'aquí a tres, potser quatre sessions, haurà arribat al final. La d'aquest dilluns ha estat la número 26; al matí han comparegut l'empresari Javier de la Rosa i l'advocat Joan Piqué Vidal, i a la tarda, entre d'altres, Itziar González Virós (exconsellera del districte de Ciutat Vella pel PSC), i Carme García (exconsellera d'ICV a Sabadell). Totes dues van denunciar la corrupció als seus respectius ajuntaments. Concessions de llicències a canvi de pagaments, el cas de l'hotel del Palau, el cas Mercuri..., tot allò. Tot això. A Itziar González la seva denúncia li va costar el 2009 l'assetjament a la seva vida privada i l'amenaça de mort. Avui ha vingut amb dos collarets, un de vermell i un altre negre, ha fet una ferma exposició teòrica de com enfrontar-se democràticament davant la corrupció, però ha preferit no aturar-se en la pràctica.

Les compareixences de De la Rosa i Piqué Vidal han reproduït l'esquema de l'advocat i el seu client que ja no són. No només això, sinó que sembla que no s'avenen. La veritat és que ja ningú s'avé dins d'aquell grup que es va fer amb el poder més corrupte del pujolisme (valgui la redundància). En els temps de Grand Tibidabo, De la Rosa deia que mai se n'anava al llit sense parlar amb el seu advocat, com si ell fos Proust, i Piqué Vidal, la seva mare. I en part aquesta mecànica ha tornat a funcionar aquest matí, durant el qual l'empresari no ha obert la boca i l'advocat no l'ha tancada. Però cadascun, en el seu exclusiu i propi interès.

El mutisme altiu de De la Rosa ja s'havia vist dins de la sala de grups; era el mateix, per exemple, que el que va practicar Joan-Anton Sánchez Carreté (que va venir i va tornar, igual que l'assassí torna sempre al lloc del crim). I la loquacitat enrevessada de Piqué Vidal semblava assajada al gabinet que va assessorar Jordi Pujol, pare, per a la seva compareixença en aquesta mateixa comissió.

Javier de la Rosa s'assembla al petit Nicolàs de gran (potser conformaran una continuació de la casta dels Metabarons), amb prou feines mou lleument el cap per negar (i això és tot el que diu) i quan la diputada republicana Marta Vilalta li ha preguntat si ell va finançar CiU alça les celles, però no com Zapatero. Només ha aconseguit treure'l de polleguera el diputat Carlos Carrizosa. Durant el relleu dels compareixents, es deia al bar que De la Rosa s'havia posat nerviós amb C's perquè no oblidarà mai que Javier Nart va ser l'advocat de Grand Tibidabo durant el judici en què va començar la seva caiguda en picat (els rics cauen en picat i els pobres es fan miques).

Joan Piqué Vidal, que farà 82 anys, ha pujat per les escales del Parlament en comptes de fer-ho amb ascensor. Caminava amb les mans agafades al darrere, cautelós, a poc a poc, com caminava antigament pels passadissos i les escales més fosques dels jutjats on va ser cap dels caps. L'èpica de Piqué Vidal bé mereix un corrido dels Tigres de la Garrotxa o dels Titans de Durango, ja que comença fent vacil·lar els 41 jutges de Banca Catalana i acaba amb una condemna per blanqueig de diners relacionada amb el càrtel de Sinaloa. Piqué Vidal s'inclina sobre la taula de la comissió per sentir millor els diputats (que s'esforcen sense èxit a acorralar-lo), es posa la mà a l'orella com els sords d'abans i somriu perquè gaudeix com un camell (dels bactrians, no dels narcotraficants). Li va la marxa. I altre cop ell està fotent canya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_