Selecciona Edició
Connecta’t

“Totes les opcions estan obertes, també eleccions o un referèndum”

Milers de persones protesten contra l'austeritat a Atenes i contra les reclamacions de la UE

Protesta contra les polítiques d'austeritat, a Atenes aquest diumenge.
Protesta contra les polítiques d'austeritat, a Atenes aquest diumenge. EFE

Al voltant de 7.000 persones es van manifestar aquest diumenge a Atenes en contra de l'austeritat i de les exigències dels creditors. No era una concentració stricto sensu a favor del Govern o de Syriza, tot i que dos dels seus membres més conspicus s'hi van deixar veure, el superministre econòmic Panayotis Lafazanis, líder de l'ala dura del partit –contrari a fer concessions als socis, i la presidenta del Parlament, Zoí Konstandopulu.

La concentració havia estat encoratjada pel poderós sindicat de la funció pública (Adedy, en les seves sigles gregues), unions gremials i col·legis professionals i una miríada de grupuscles de l'esquerra extraparlamentària que deixaven en aparent minoria les banderes de Syriza. Les pancartes i els lemes entonats per aquella majoria eren inequívocs, un clam unànime per un Grexit voluntari: “L'eurozona és el problema; la sortida, la solució”, “Grècia no està en venda”, “Les nostres ànimes no pertanyen als prestadors” i “No a l'euro, revocació del memoràndum [del rescat] i condonació del deute”. És a dir, res que Tsipras pugui posar demà damunt de la taula davant dels seus socis.

Entre els participants destacaven dos col·lectius, funcionaris i jubilats, que encarnen les dues línies vermelles teòricament irrenunciables del Govern: les pensions i els drets laborals. El Govern de Tsipras s'ha estat oposant rotundament a una retallada de les pensions i una nova reforma del mercat laboral, que ja va quedar desmantellat per exigències de l'antiga troica (per exemple, amb la supressió dels convenis col·lectius, que el Govern de Syriza vol restablir). Pels altaveus també es recordava a l'Executiu la promesa pendent d'apujar el sou mínim als 751 euros, una mesura congelada durant aquests cinc mesos de negociacions. Entre la gentada onejaven banderes gregues i fins i tot un parell amb arcs de Sant Martí (l'homologació de les parelles homosexuals és una altra promesa electoral pendent).

Tenim confiança en aquest Govern, amb euro o sense euro”, diuen Vangelis Pasjulis –jubilat, 400 euros menys de pensió des del 2011 i la seva dona, Sofía Manusaridu, autònoma. “Hem votat Syriza, però no som membres del partit, només ciutadans compromesos. Hem viscut cinc anys de penúries, des de l'aprovació del primer rescat [2010], per això ens és igual continuar dins de l'euro o tornar al dracma o a la moneda que sigui. Potser així el país podrà tornar a alçar-se a poc a poc… Però, sigui el que sigui, continuarem confiant en Syriza, perquè és un govern de salvació nacional”. La seva filla, amb dues carreres universitàries, fa tres anys que està a l'atur.

Més diplomàtic, Stathis Grivás, dirigent intermedi de Syriza, es mostra convençut que el seu Govern i els socis trobaran “una solució que no traspassi les línies vermelles [IVA, pensions, mercat laboral]. Sóc partidari de l'euro, però amb limitacions; si aquestes s'incompleixen, prefereixo una ruptura de les negociacions. Estic segur que Tsipras no signarà res perjudicial per a Grècia, el conec i també altres ministres… Sense una perspectiva de creixement i de futur, el meu Govern no acceptarà [cap acord amb els socis]”. Preguntat per la imminència d'un control de capital a càrrec dels bancs si segueix una fugida de capitals, o l'escenari del Grexit, Grivás arronsa les espatlles: “Està tot molt obert [en la negociació], també l'escenari d'unes eleccions o d'un referèndum”.

Tots presents, però cadascun amb els seus, els partidaris de Syriza es barrejaven amb els d'altres grups esquerrans menys contemporitzadors, com Antarsya (0,6% dels vots en les últimes eleccions, al gener), els partidaris dels quals criticaven durament la negociació amb els socis. “Qualsevol de les propostes i contrapropostes que Syriza ha estat fent tots aquests mesos és la mateixa cançó, només matisos d'un nou sofriment per al poble grec. El que volem és una solució que beneficiï la societat, no que la torni a sagnar”, explica Arjondula Tsirona, farmacèutica i mare de dos doctors universitaris emigrats per falta d'expectatives. “A la meva farmàcia només cobro la primera setmana del mes als jubilats, amb pensions de 400 i 500 euros no poden medicar-se i menjar alhora, i els diners els arriben amb prou feines per una setmana o 10 dies. Així que totes les propostes que s'intercanvien la troica i el Govern em sonen igual, més sofriment”.

I quines alternatives ofereix Antarsya per superar aquest cul-de-sac? “Molt clar”, diu Tsirona, “sortir de l'euro i de la UE, nacionalitzar els bancs i parar totes les privatitzacions. Si cal tornar al dracma, endavant, ho passarem malament un temps, però, amb les noves mesures d'austeritat serà pitjor”.

Encara que les enquestes encara no ho reflecteixen, l'eurodesencant és un sentiment creixent en part de la població grega, com va quedar demostrat en la concentració d'ahir a la tarda. Contra aquest front del no (no a concessions, no a l'euro, fins i tot no a Europa), aquest dilluns, avui, hi ha convocada a la mateixa hora i en el mateix lloc una nova manifestació del front europeu, encoratjat per diversos partits d'oposició a Syriza: conservadors, socialistes i el liberal To Potami. La bretxa entre partidaris d'una Grècia de l'altra ja està oberta.

MÉS INFORMACIÓ