Creix la pressió sobre Europa per forçar un pacte a la cimera de Grècia

Crisi, tragèdia, drama: totes són paraules gregues, i totes descriuen perfectament l'estat de la negociació entre Atenes i els seus creditors, que encara un dels seus moments definitius. Washington i l'FMI intensifiquen les pressions sobre Europa per evitar un nou fracàs. El Govern d'Alexis Tsipras ha ofert l'enèsim pla “definitiu” per facilitar un acord en la cimera d'aquest dilluns i evitar un embolic colossal en el seu sistema bancari, en què les fugides de dipòsits poden acabar arrasant el país sencer.

Tsipras amenaça des de fa dies amb el “gran no” de Grècia a les exigències dels creditors, en referència al poeta Konstandinos Kavafis, que va glossar així la resistència grega al feixisme en els anys de plom del segle passat. Contra Kavafis, Elvis Presley: una alta font europea citava avui l'“és ara o mai” del rocker per resumir l'estat d'ànim de les relacions entre Grècia i els seus creditors. Washington s'uneix a aquella cacofonia de veus amb el to llòbrec de les grans ocasions: el secretari del Tresor, Jack Lew, ha demanat a Grècia que adopti “decisions difícils”, però ha avisat els europeus que les conseqüències d'una nova decepció serien “terribles” per a tot el continent. Els europeus fa setmanes que diuen que l'eurozona està més ben equipada que el 2012. Però els EUA creuen que Europa podria patir conseqüències greus en cas d'una reedició de la crisi, sense noves bales en la recambra del BCE i amb deutes públics molt més grossos.

Grècia s'enfronta a una situació potencialment explosiva als seus bancs, però es manté ferma i sosté que Berlín i companyia també han de fer concessions. Milers de persones s'han manifestat avui a Atenes en contra de l'austeritat. No era una concentració stricto sensu a favor del Govern, malgrat que alguns dels seus membres han corejat a les xarxes socials el lema de la convocatòria (“Ni un pas enrere, no ens deixem fer xantatge”) i a la presència de nombroses banderes de Syriza.

A la concentració davant el Parlament hi ha hagut sobretot jubilats i empleats públics, mobilitzats pel poderós sindicat dels funcionaris. Aquests són els dos col·lectius que encarnen dues de les línies vermelles teòricament irrenunciables del Govern: les pensions i el mercat laboral.

Nova oferta

Malgrat les protestes, la cancellera Merkel i el president francès, François Hollande, han deixat clar que Atenes ha de negociar abans amb les institucions i l'Eurogrup per esbossar un acord tècnic que serveixi com a base del pacte polític al més alt nivell en l'eurocimera de demà. Centrat en el curtíssim termini, Tsipras ha complert i ha anunciat l'enviament de la seva enèsima oferta, i intensificat els seus contactes diplomàtics amb Merkel, Hollande i el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. De la proposta hel·lena se'n sap poc, a pesar que Atenes sol filtrar-ne detalls. Fonts oficials citades per Reuters i Bloomberg han explicat que aquella oferta inclou l'eliminació de les prejubilacions a partir de 2016, la possibilitat de retocar l'IVA i un increment d'impostos a les grans empreses. Les fonts gregues consultades han afegit que, en contrapartida, Grècia n'espera alguna concessió, relacionada amb l'alleujament del deute.

No està gens clar que el pla grec sigui suficient, ni que els socis es comprometin a la reestructuració: l'acord continua en suspens, malgrat les terribles pressions sobre el sistema financer grec, que la setmana passada va veure esfumar-se més de 4.000 milions d'euros en dipòsits. El BCE es reuneix demà de nou per estudiar què fer amb la respiració assistida a les entitats. Els analistes donen per fet que, sense un acord polític la matinada de dilluns, la banca es veuria abocada al control de capitals per evitar la fallida. Però les fonts consultades a Brussel·les apunten que l'esperat acord podria dilatar-se fins a la cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE del proper dijous.