Selecciona Edició
Connecta’t

“Cal seguir amb la transparència per recuperar la credibilitat”

Entrevista amb Jordi Cinca, ministre de Finances d'Andorra

El ministre de Finances d'Andorra, Jordi Cinca, al parador de la Seu d'Urgell.
El ministre de Finances d'Andorra, Jordi Cinca, al parador de la Seu d'Urgell.

La crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA), acusada pel Tresor dels Estats Units d'afavorir el blanqueig de capitals procedent del crim organitzat, va posar contra les cordes el sistema financer andorrà. El supervisor va haver d'intervenir l'entitat per evitar l'efecte contagi a la resta de bancs. Tres mesos després, el ministre de Finances, Jordi Cinca, assegura que “la plaça està molt estabilitzada”. Les autoritats preparen la creació d'un banc amb els actius sans del BPA per després vendre'l en una subhasta oberta a grups internacionals.

P. Quin és el calendari per a la venda del BPA?

R. No és possible dir-ho amb exactitud. Primer cal acabar l'anàlisi de tots els seus clients. El procés de resolució és diferent dels que s'han viscut a Espanya. Al BPA no hi ha actius tòxics, sinó la sospita que una sèrie de comptes operaven des de la il·legalitat amb voluntat de blanquejar diners, la qual cosa va obrir la possibilitat de contaminació del conjunt del banc. Això obliga a analitzar tots els clients i la seva operativa. El procés requereix temps, però és imprescindible perquè ara el BPA és un banc aïllat al qual les contraparts han bloquejat els fons perquè temen que si els posen en circulació puguin contribuir a estendre la contaminació.

P. Pot garantir que el banc bo només tindrà actius sans?

“Al BPA no hi ha actius tòxics, sinó la sospita que una sèrie de comptes operaven des de la il·legalitat”

R. Serà el banc més net i més ben analitzat. Només amb aquest procés els clients podran recuperar els diners. Davant la disjuntiva d'anar ràpid però posar en risc els diners o bé anar més a poc a poc perquè puguin recuperar-los, només podíem decidir-nos per la segona opció.

P. Quan aixecaran el control de capitals?

R. L'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) preveu finalitzar aquesta anàlisi a mitjan agost. Fins llavors ha de preparar el nou banc i presentar el procés de resolució a les contraparts perquè desbloquegin els comptes. Llavors podrem tenir l'entitat operativa, el llibre de venda i iniciar el procés de subhasta.

P. Tenen alguna oferta?

R. Formalment no n'hi pot haver perquè és una subhasta. Si ha vingut algú a interessar-se? Si és així, probablement ha anat a l'AREB.

“El control de capitals es pot aixecar a mitjan agost”

P. Quin era el risc real de contagi a la resta del sistema?

R. Objectivament, molt baix. El FinCen només estava preocupat per una entitat i per una operativa, uns comptes i uns directius molt concrets. Però els mercats financers es mouen per la confiança, la plaça andorrana és petita i convenia ser molt contundent per donar un missatge clar. No podíem jugar-nos que el mercat posés en dubte la plaça i la pogués bloquejar en la seva globalitat.

P. Els auditors certificaven cada any que el BPA complia en matèria de prevenció de blanqueig de capitals. La normativa era molt laxa?

R. No, és la mateixa que a la resta de països. Hem fet quatre modificacions legislatives per implementar les recomanacions de Moneyval i estem en una fase molt avançada de la quarta avaluació. A més, Andorra va signar l'acord monetari el 2011 i es va incorporar a la nostra legislació tot el patrimoni comunitari en matèria financera. El que ha passat és senzill: unes persones cometien activitats il·lícites que van intentar emmascarar i al final es van constatar. Recordem que dels quatre casos denunciats pel FinCen, tres ja estaven judicialitzats i els supervisors havien demanat al BPA que reforcés procediments.

P. Com redreçaran el problema d'imatge que ha generat el cas BPA?

“Tenim el compromís amb l’OCDE de fer l’intercanvi automàtic de dades el 2018”

R. Cal persistir en el camí de la transparència i la cooperació en els àmbits del blanqueig de capitals i de l'intercanvi d'informació fiscal. Tenim el compromís amb l'OCDE de fer l'intercanvi automàtic el 2018 i hem apostat per una obertura econòmica amb un model fiscal homologable. A partir d'aquí, signem convenis per evitar la doble imposició amb França i Espanya i ho farem amb més estats. Cal seguir i accelerar més per recuperar la credibilitat.

P. No contribueix a aquest propòsit que la Comissió Europea hagi incorporat Andorra en la seva llista de països no cooperants...

R. No vull minimitzar-ho, però cal situar-ho, perquè es barregen conceptes diferents: cooperació i nivell de pressió fiscal. No es pot dir que Andorra sigui un país no cooperant. Des del 2003 tenim un conveni sobre fiscalitat de l'estalvi amb la UE que derivarà en un intercanvi automàtic d'informació.

P. Però a Espanya sí que hi ha sectors que adverteixen que Andorra persegueix un model de dúmping fiscal. És així?

R. El barem de pressió fiscal dins de la UE és molt ampli, en tipus i en deduccions o règims especials. Andorra té uns tipus baixos, però pràcticament no té règims especials ni possibilitat de deduccions. El que diu la llei de tipus acaba sent el tipus efectiu. Però mirem la nostra trajectòria. Hem fet una feina significativa en poc temps. Ens centrarem i a veure què cal ajustar per mantenir la idea de l'homologació.

MÉS INFORMACIÓ