Selecciona Edició
Connecta’t

Un llibre reuneix 50 poemes de lluita i esperança

Aresti, La Fontaine, Raimon, Salvat-Papasseit, Emerson, Éluard o Celaya, entre els 42 autors seleccionats

Il·lustració d'un poema de Joan Brossa inclòs en el recull.
Il·lustració d'un poema de Joan Brossa inclòs en el recull.

Es respira a l'aire (ni que sigui la sensació) de nou que potser sí que poden canviar les coses, que el determinisme econòmic es pot derrocar i, amb lluita, implantar l'esperança i una manera nova d'encarar el món. Aquells temps, sempre, han tingut els seus poemes. Mig centenar d'aquests són els que recull Llibertat! 50 poemes de revolta (Ara Llibres), que el poeta Jaume Subirana ha recopilat de 42 autors, fent cas al Gabriel Celaya de La poesia es un arma cargada de futuro: "Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan / decir que somos quien somos [...] Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”.

Hi ha composicions de tots els temps (fet que demostra que el que la humanitat avança cap a millor no és del tot cert o que es fa un pas endavant i dos enrere) i de bards de tota condició, anònims inclosos. Així pot llegir-se des del revolucionari A les barricades!, o el poema de Ferran Soldevila per a les Brigades Internacionals, al Diguem no de Raimon, passant per Els segadors, La Internacional, La fuerza de una nación, d'Emerson, la faula de La Fontaine sobre el gos llustrós però lligat i el llop famèlic però lliure o el sentit La casa del meu pare, de Gabriel Aresti (Em pendran les armes / i amb les mans defensaré / la casa del meu pare...”. En la nombrosa llista figuren també veterans de l'acidesa com Joan Oliver-Pere Quart ("Temps era temps hi hagué una vaca cega: / jo sóc la vaca de la mala llet!") i avantguardistes tan compromesos com clàssics com Vladimir Maiakovski, Joan Salvat-Papasseit, Bertolt Brecht ("Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes? / Als llibres hi ha noms de reis. / Van arrossegar els reis els blocs de pedra? ...") o Joan Brossa. Però també de ben contemporanis, com Enric Casasses, David Castillo o Jordi Valls ("El dia que la rentadora rebenti, / el dia que vessi l'aigua de l'olla / i saltin els ploms i s'enfonsi Endesa...").

Amb pròleg del diputat de la CUP David Fernàndez, gairebé mutat en poeta (Esguard i eixopluc. Barricada i autodefensa...), potser uns versos de Paul Éluard resumeixen el llibre: “Només he nascut per conèixer-te / Per anomenar-te / Llibertat”.