Selecciona Edició
Connecta’t

El llapis del jove Picasso

El Museu de Reus exposa una recopilació d'obres inèdites dels anys d'aprenentatge d'aquest geni de la pintura

Una visitant davant l'obra de Picasso 'Sacerdots i altres croquis', de 1899-1900, exposat a Reus.
Una visitant davant l'obra de Picasso 'Sacerdots i altres croquis', de 1899-1900, exposat a Reus.

També els genis passen pels seus anys d'aprenentatge. Una mostra es pot veure aquests dies al Museu de Reus, que acull una exposició inèdita sobre les obres del Picasso jove: esbossos, olis i composicions traçades a llapis que el pintor va realitzar en els seus anys d'artista incipient.

Un passeig per les 26 làmines que configuren la mostra evoca els seus anys d'ensinistrament adolescent i dóna fe de com domesticava el seu talent. Obres de rotunda temàtica religiosa, no tant perquè el malagueny fos un fervent devot de l'evangeli, sinó més aviat perquè era un fanàtic apassionat de la pintura. “Són obres del seu pas per l'acadèmia”, fixa Anna Figueras, directora del Museu de Reus. Aquell període tendre en el qual Picasso intentava absorbir com una esponja tot el que li inculcaven els seus mestres. Primer, a l'Escola de Belles Arts de la Corunya, on el seu pare havia guanyat plaça d'instructor, i més tard, pels volts del 1895, el mateix any en què va morir la seva germana Concepción, a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, a Barcelona.

L'obra de temàtica religiosa s'inscriu en el marc de la seva formació més que en un anhel o en una preferència personal. Era una època en la qual el seu pare el guiava perquè triomfés en els certàmens artístics oficials. També el professor José Garnelo va deixar el seu segell en la instrucció mística del Picasso més jove. Episodis hagiogràfics i del Nou Testament, entre els quals destaquen Aparició del Sagrat Cor a una monja, L'Anunciació i El Sant Sopar, són una evidència feliç d'aquella primera etapa.

“Des de nen pintava com Rafael, però vaig trigar tota una vida a aprendre a dibuixar com un nen”, va explicar una vegada Picasso. En la mostra es percep aquest desig d'esquinçar cotilles. En una de les obres que s'exposen, Quatre firaires i altres croquis (1899-1900), s'intueix la impulsivitat i es deixen notar els gestos distintius d'un Picasso ja major d'edat i cada vegada menys còmode amb les directrius rebudes a l'aula. Va ser aleshores quan, malgrat que estava matriculat a l'Acadèmia de Belles Arts San Fernando de Madrid, va deixar les classes per dedicar-se a visitar, gairebé obsessivament, el Museu del Prado.

El Museu de Reus exposa fins al 29 d'agost aquesta mostra que s'exhibeix per primera vegada al públic i que es nodreix de fons del Museu Picasso de Barcelona. La ruta Barcelona-Reus ja la va seguir l'artista el 1898 quan anava de camí a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Convidat pel seu amic Manuel Pallarès per curar-se d'uns problemes de salut, Picasso va trobar a l'ombra dels Ports de Beseit alleujament per a la seva rogallosa gola. Patia escarlatina. Més tard va dir: “Tot el que sé ho he après al poble de Pallarès”.

Alguna cosa li devia quedar encara per aprendre perquè, de retorn a Barcelona, va passar hores a la cerveseria Els Quatre Gats per amarar-se de l'esperit de Rusiñol i Ramon Casas. El seu interès per autors com Toulouse-Lautrec i Steinlen va ser creixent i no va trigar a marxar a París amb Carles Casagemas. Començava a afermar-se el geni. El mateix geni que, ja en l'edat adulta, el Museu de Reus exposa en una recopilació de fotografies fetes per Michel Sima, André Villers o David Douglas Ducan. I per completar el viatge del Picasso jove al Picasso madur, les imatges que Roberto Otero li va fer al seu refugi de Mougins, on el pintor va morir el 1973.