Somriures de Bombai, una dècada cooperant als ‘slums’

A la majoria, la pel·lícula Slumdog Millionaire ens va ensenyar que els slums són els barris de barraques de Bombai, on viuen milions de persones en situació de pobresa extrema. Però Jaume Sanllorente va conèixer aquesta situació d’injustícia abans, en un viatge que li va canviar la vida, com explica ell mateix en el llibre Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí, motor de l’ONG que va crear arran d’aquella experiència i que ara fa deu anys. Una dècada en què la petita estructura que va iniciar el 2005 per ajudar els nens d’un orfenat de Bombai s’ha convertit en una organització amb més de 12.000 persones que li donen suport, i que ha ajudat milers de persones en els àmbits de l’educació, la salut i el desenvolupament econòmic.

El fundador i actual president de Somriures de Bombai, Jaume Sanllorente, fa un balanç molt bo d’aquests anys de treball i assegura que, si a l’inici s’haguessin proposat uns objectius, els haurien superat amb escreix. Els dos primers anys els va viure amb molta solitud, admet, però a partir de la publicació el 2007 del llibre en què explica l’origen de la fundació, un best-seller que va per la 21a edició i s’ha traduït a vuit idiomes, l’augment de la popularitat i la recaptació li van permetre enfortir el projecte i comptar amb més gent.

Somriues de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí ha estat un èxit editorial i un motor per a l’ONG

A banda d’aquest èxit editorial, que els ha ajudat molt perquè bona part dels nous socis arriben després de llegir la història, Sanllorente creu que el secret de l'organització és que ha treballat “des d’un primer moment amb les comunitats i no per a les comunitats” d’Andheri Est, el barri de barraques de Bombai on han focalitzat la seva tasca. “Per a les comunitats, és vista com una ONG índia”, explica, i l’equip executiu, d’un centenar de persones, està format per gent d’allà. També tenen una oficina a Barcelona, on hi treballen sis persones.

Encara que tenen uns socis molt fidels que mantenen la seva aportació, Sanllorente explica que la crisi s’ha notat molt, sobretot en la captació de nous associats. El fundador no amaga que l’impuls de Somriures de Bombai també ha estat possible gràcies a la implicació de persones populars, com la model Verónica Blume, i explica que el seu suport a l’inici va ser totalment casual, perquè es van conèixer en un sopar amb amics comuns, en què ell va explicar la nova aventura en què s’havia embarcat i la model s’hi va entusiasmar. De fet, Blume va anar fins a Bombai a conèixer els slums i el viatge va sortir publicat en una revista.

El futur passa per fórmules empresarials

Si alguna cosa ha après Sanllorente en aquest temps és que la fundació necessita fonts de finançament més enllà de la solidaritat dels seus socis. Per això, està estudiant fórmules empresarials que assegurin els ingressos a més llarg termini, i això vol dir vendre productes o serveis. Format en cooperació al desenvolupament i gestió estratègica d’ONG, considera que, en general, les organitzacions no governamentals han de seguir aquest camí, de complementar les aportacions de les donacions amb ingressos de vendes, com fa, per exemple, Intermón Oxfam.

Aquest nou pilar de treball no es posarà en marxa fins al 2016 o 2017, però Somriures de Bombai té un nou camp d’actuació que es farà efectiu abans. Es tracta del projecte Jump 2 Justice, amb el qual volen formar i assessorar els ciutadans indis en matèria de drets. “Un dels problemes principals de l’Índia és que molts ciutadans desconeixen els drets que tenen reconeguts a nivell constitucional”, explica Sanllorente, que ho atribueix a la manca d’educació. Aquest projecte vol fer pedagogia jurídica perquè coneguin els seus drets i també crear una xarxa d’advocats que els pugui defensar als tribunals quan aquests siguin vulnerats.

El determinant gir del destí

Sanllorente va deixar la seva feina de periodista fa deu anys, després d’un viatge a l’Índia, en què el va colpir la situació d’injustícia que va veure als barris més pobres de Bombai. “Era un país que mai m’havia atret, però hi vaig anar per casualitat de vacances, i vaig quedar colpit per la seva situació”, explica. Aleshores va decidir fer un gir, deixar la seva vida còmoda a Barcelona i marxar a viure a la ciutat més gran de l'Índia, on es va fer càrrec d’un orfenat que tenia dificultats per mantenir tots els nens que acollia.

A partir d’aquí, va adonar-se de la necessitat de crear una estructura de donacions econòmiques per reflotar-lo i va crear l’ONG, que va créixer exponencialment amb la publicació del seu best-seller. Després, Sanllorente ha escrit quatre llibres més i s’ha convertit en assessor d’altres organitzacions i en professor de cooperació al desenvolupament.

La setmana passada, Somriures de Bombai va fer una festa a la sala Barts de Barcelona per celebrar el desè aniversari, amb l’espectacle Smileywood, que va combinar cinema, música i dansa, i al qual van assistir més de 600 persones, entre les que hi havia Verónica Blume o Sor Lucia Caram. També es va mostrar aquest vídeo que explica la feina de l’entitat.