Selecciona Edició
Connecta’t

Mas posa CDC al servei de les entitats sobiranistes per al 27-S

El president fa un pas enrere i es posa a la disposició del que decideixin les societats civils independentistes

Artur Mas i Josep Rull, a l'acte de Convergència a Molins de Rei.
Artur Mas i Josep Rull, a l'acte de Convergència a Molins de Rei.

Artur Mas ha fet aquest matí una crida a les entitats sobiranistes que han convocat les mobilitzacions massives de les últimes Diades de l'11 de setembre perquè impulsin una candidatura des de la unitat amb vista a poder guanyar les eleccions anticipades del 27-S. Després de la consulta del 9-N, el president català va impulsar una candidatura des de Convergència per aglutinar tots els sobiranistes que va fracassar amb estrèpit. En aquest punt i just quan s'ha consumat la fractura amb els seus socis Unió, Mas ha fet un fet un gir a la seva estratègia i ha demanat a les entitats civils que promoguin aquesta candidatura i que garanteixin que ell mateix i Convergència estaran a la seva disposició. “Els convido al fet que treballin per la màxima unitat possible en l'àmbit sobiranista. És gairebé imprescindible. Poden comptar amb CDC i a mi que m'assignin el paper que vulguin”.

“Es parla molt de la candidatura del president. I a mi això m'incomoda. Crec que s'hauria de parlar d'una candidatura amb el president. I això és molt diferent”, ha afirmat Mas en una conferència titulada Benvinguts al futur al teatre Foment de Molins de Rei, localitat propera a Barcelona, davant un auditori entregat i amb banderes estelades i pancartes independentistes. Molt poc diferent del que passaria en un míting d'Esquerra Republicana. En aquest sentit, Mas ha dit cinc vegades que no està parlant de formular la llista des dels partits –“Això ja es va veure que no va funcionar”-, sinó des de les entitats sobiranistes, catalitzadores de les grans mobilitzacions de l'11-S en els últims anys. “El turbo de la il·lusió sobiranista ha baixat una mica de revolucions. No dic que estigui apagat. Però aquest tipus de processos cal afrontar-los amb el màxim d'il·lusió possible”.

Mas ha dibuixat la seva nova estratègia just en el moment en què s'ha consumat la fractura amb Unió després de 37 anys de relació. Després de negar, com va dir aquest divendres Josep Antoni Duran Lleida, que els democristians haguessin rebut un “ultimàtum”, Mas ha atribuït el divorci al fet que els separa una “qüestió de fons i no de matís”. “És un tema que està instal·lat a la nostra societat que ha provocat que milions de persones es mobilitzessin. No ho dic amb satisfacció però és la realitat: és la prova que les coses van de debò. No estem per a ximpleries: hem posats la directa i anem molt de debò”.

En la seva intervenció, Mas ha advertit del perill que poden suposar per al procés sobiranista l'emergència de noves forces com Podem, formació a la qual no ha negat les seves bones intencions, però ha puntualitzat que deixa al marge l'eix sobiranista per centrar-se en la lluita de classes. “No hi ha hagut gaire diferència entre el que ha passat a Madrid i Barcelona. El "Sí que es pot"  que sentim a la plaça de Sant Jaume té molt poc que veure amb l'autogovern de Catalunya”, ha dit en relació al clam que es va sentir durant la investidura d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona dissabte passat. Al seu judici, tant partits com el PP o Ciutadans i alguns d'esquerra rebutgen que les del 27-S siguin unes eleccions plebiscitàries, però ha assenyalat que si els sobiranistes perden aquests partits seran els primers a denunciar que es tractava d'un plebiscit tal com Déu mana.

“El risc és fer alguna cosa i tirar cap a endavant o quedar-nos amb una autonomia retallada, amputada i ofegada”, ha assenyalat Mas interromput per ovacions en diverses ocasions. El seu objectiu, ha afirmat, és aconseguir la secessió perquè Catalunya pugui tenir, gràcies als seus recursos, el mateix atur que Àustria o Dinamarca (del 5%); el mateix model educatiu que Finlàndia; les mateixes infraestructures que Holanda, o que, com a Suècia, els ciutadans es puguin llevar sense haver de pensar quin nou atac ha rebut la seva llengua i la seva cultura. “A Madrid ens diuen que ens quedarem sense pensions. Però obliden que no les paga l'Estat: va en funció de si treballa més o menys gent. Catalunya en aquest sentit seria més viable que Espanya”, ha afirmat.