Selecciona Edició
Connecta’t

El tancament dels CIE ja forma part de l’agenda política

Una protesta convocada avui davant del centre de la Zona Franca redobla la pressió sobre els partits polítics perquè lluitin per posar fi a les “presons” per a sense papers

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, mostra un full pel tancament dels CIE.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, mostra un full pel tancament dels CIE.

Des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau mostra un foli amb un missatge: #TancaremElCie. El líder d'Esquerra al consistori, Alfred Bosch, apareix en una altra imatge: “No són criminals”. També la de la CUP, María José Lecha: “Perquè ja està bé de racisme”. Ells i altres responsables polítics es van fer ahir fotografies similars per sumar-se a una campanya que exigeix el tancament dels centres d'internament d'estrangers (CIE). Encara que les entitats de drets humans persegueixen aquell propòsit des de fa anys, avui estan més a prop que mai d'aconseguir-ho: han aconseguit que el tancament dels CIE hagi entrat, de ple, en l'agenda política.

La plataforma Tanquem els CIE, SOS Racisme i l'ONG Migrastudium han convocat per avui, a les 18 hores, una protesta davant del CIE, al polígon de la Zona Franca de Barcelona. La mobilització pretén “exigir al Parlament de Catalunya que es posicioni a favor del tancament del centre”.

El moment és propici. La cambra catalana va crear un grup de treball per “revisar el model dels CIE”. I les entitats han elaborat un document de conclusions perquè sigui assumit pels grups. ERC, ICV i la CUP ja els han donat el seu suport explícit. I tant el PSC com CiU ho estan valorant. El document inclou nou mesures concretes, però una destaca per sobre de totes: que el Parlament “insti el Govern espanyol perquè s'iniciï un procés que porti al tancament dels CIE”. I, en concret, que “en el termini més breu possible i en un màxim de sis mesos” acordi el tancament del centre de la Zona Franca.

La comissió de Justícia i Drets Humans votarà les conclusions dels grups el 2 de juliol. Les entitats creuen que és una oportunitat única i pretenen que l'assumpte sigui votat pel ple del Parlament. “El tema ja forma part de l'agenda política i volem que en segueixi formant part tant en les eleccions autonòmiques com en les generals”, va subratllar ahir un dels portaveus de Tanquem els CIE, l'advocat Andrés G. Berrio.

Roma, Londres o París, contra els centres per a estrangers

ALBA LLUCIÀ

“L'Europa solidària també existeix!” Roma, Londres, Brussel·les, París o Berlín són algunes de les ciutats que, amb aquest lema, es manifestaran avui, amb Barcelona, amb motiu del Dia Mundial del Refugiat. Es tracta d'una “resposta global” enfront d'unes polítiques d'immigració també globals. Les entitats denuncien que la UE fomenta les detencions administratives de persones en situació irregular i l'enviament a centres similars als CIE espanyols. No hi ha un cens oficial, però la xarxa Migreurop —que defensa els drets dels migrants— parla de 374 centres operatius a Europa.

Alessandra Capodanno, coordinadora de Migreurop, adverteix de l'existència de “llocs de detenció invisibles”: espais com comissaries o cabines de vaixells i altres mitjans de transport que s'utilitzen per a la detenció administrativa, on els estrangers sense papers poden passar mesos sense cap tipus de control ni supervisió, explica l'activista. La petició de tancament del CIE de la Zona Franca no és un cas aïllat, sinó part d'una batalla global pel tancament d'aquests centres: “La detenció administrativa és una font de violació de drets fonamentals”, sentencia Capodanno.

Les entitats compten, a més, amb un nou aliat: l'Ajuntament dirigit per Colau. Un dels compromisos electorals de Barcelona en Comú és “pressionar políticament per tancar el CIE” per arguments “ètics, econòmics i tècnics”. La candidata es va comprometre, en concret, a “presentar una moció” en aquell sentit i a declarar Barcelona “ciutat lliure de CIE”. Una cosa similar al que va fer Màlaga el febrer del 2015.

Els partits es mostren cada vegada més sensibles a aquesta petició. Tot i que encara no ha definit el seu vot en la comissió, el PSC es mostra “predisposat a buscar fórmules per evitar els internaments” i a “un replantejament total dels CIE”, explica Ferran Pedret. El diputat creu que ha de tendir-se cap a un “canvi de model”, encara que creu que demanar el tancament específic del centre de Zona Franca no és la solució.

CiU també opina que els CIE, tal com estan dissenyats, han de desaparèixer. “No ens agrada el model del CIE ni l'opacitat de l'Estat”, subratlla Elena Ribera, diputada de CiU. “Apostem per centres oberts d'acolliment, no per presons amagades”, afegeix Ribera, que a títol personal —el seu grup encara no ha definit la posició— és partidària de votar pel tancament del centre.

Les entitats recorden que l'existència dels CIE suposa una “vulneració de drets” per als interns. Assenyalen que només la meitat acaben expulsats, per la qual cosa el sistema no és eficaç, i expliquen que el seu tancament amb prou feines tindria impacte sobre els fluxos migratoris. Admeten que el centre de la Zona Franca ha millorat en els últims anys gràcies a la tasca dels jutges de vigilància, que han garantit l'accés de les ONG al recinte, han ampliat els horaris de visita a familiars, han augmentat la videovigilància i han obligat a retirar les mampares que hi havia a les sales de comunicació amb els interns.

MÉS INFORMACIÓ