Selecciona Edició
Connecta’t

El cas del diputat Balti i el “visca la casta” a Podem

L’esquerra diversa, multicolor i novella –informal des de les espardenyes– ara té majoria absoluta, àmplia a les Balears

El diputat de MÉS Gabriel Barceló amb el de Podem Alberto Jarabo i la presidenta del Parlament Xelo Huertas.
El diputat de MÉS Gabriel Barceló amb el de Podem Alberto Jarabo i la presidenta del Parlament Xelo Huertas. EFE

“Hem vist coses que mai vistes. Ens hi haurem d’acostumar”. Un alt funcionari autonòmic copsà l’estrena del nou Parlament de les Illes Balears. El 1983 el qui fou primer president, Antoni Cirerol, del PP, evocà Franco a les primeres declaracions. Era congruent. L’esquerra diversa, multicolor i novella –informal des de les espardenyes– ara té majoria absoluta, àmplia. Per això, també per la quasi igualtat d’homes (30) i dones (29), poques americanes i manco corbates (17 –14 del PP-C’s i el PI– i 3 socialistes amb coll fermat). Molts de jerseis i camisetes i camises amb els faldons trets. La immensa majoria havia passat per la perruqueria i les botigues de roba. Els de la dreta fora de focs i més magres, prims.

Hi havia tres pins mudats, els tres diputats del PI, i dos de Ciutadans (ben vestits i pentinats). També la nova presidenta de la Cambra, Xelo Huertas, de Podem, que va rebre un vot nul, el seu nom amb una sageta –des de l’esquerra– “Visca la casta!, i el “canvi de cromos”. Algú desencisat que potser volia la cadira alta.

Els juraments de dos o tres segons esdevingueren un ramell de cites simbòliques i vindicatives. Els minuts de glòria. Un dels 10 parlamentaris de Podem, Baltasar Picornell Lladó, Balti, 37 anys, mecànic ferreter, té la cabellera més llarga de tots els escons. Anà amb vambes i camiseta. A l’hora de jurar és qui va fer avinents les seves idees. A la taula dels juraments sense el santcrist gros, sí la Biblia, la Constitució i l’Estatut. La mà sobre el llibre sagrat dels creients usà en jurar el diputat del PP, Antoni Camps, imputat per presumpta actitud homòfoba per denúncia del parlamentari Nel Martí, de MÉS per Menorca. [Ara a l'illa del nord els nacionalistes repten el PSOE en el vot a la presidència de les Balears per Francina Armengol, perquè volen fort i no et moguis la presidència del Consell per a l'escriptora Maite Salord. MÉS ja té quasi segur el Consell de Mallorca. Els acords verbalitzats PSOE-Podem-MÉS per Biel Barceló són ara mig paper mullat, amb el líder nacionalista a l'alça sense l'ajut de Podem en les seves ambicions].

El diputat de Podem Balti, de la Unió per la República, un parlamentari jove amb formació professional que treballa des dels 17 anys va dir: "Promet per imperatiu legal, fins que s'òbriguen processos constituents i les lleis fonamentals serveixin les classes populars, i no les elits econòmiques i polítiques. Treballaré també per defensar la nostra llengua i cultura, per aturar la continuïtat del règim sota el nom de monarquia parlamentària, per restablir els valors democràtics que un dia vàrem tenir els ciutadans com a república i per recuperar la memòria dels que el seu dia varen donar la vida per defensar-los." En el seu currículum diu que és pare de dues criatures, la seva prioritat. Ell ha dit avui que sa mare morí quan ell va néixer.

Margalida Capellà, de MÉS, parlamentària i professora de Dret Internacional, al·ludí a la defensa de l’educació laica i pública i a la cultura, com el seu líder, Biel Barceló, que motà dels drets d’autodeterminació dels pobles de les Illes Balears. David Abril –sense camisetes amb lem– posà l’accent a les vindicacions ideològiques alternatives. També Alberto Jarabo i Laura Camargo, de Podem, en el sentit que Balti, més breu i emotiu sobre les víctimes republicanes s’entenien i les cites de les classes populars, contra les elits. A la dreta, mòbil i xuleta en mà, dos diputats del PP, vindicaren Espanya i la Constitució davant les floritures i florilegis verbals que havien vist.