Selecciona Edició
Connecta’t

Reial Madrid-Barça: coronació o redempció

La final de la Lliga Endesa enfronta els blancs, a la recerca d'un històric ple de títols que no aconsegueixen des del 1974, amb els blaugrana, que lluiten per evitar quedar-se a zero

Llull, Navarro, Laso i Pascual, en la presentació de la final.
Llull, Navarro, Laso i Pascual, en la presentació de la final.

La pugna històrica del bàsquet espanyol continua la seva projecció en sessió contínua. El clàssic que no s’acaba mai s’estrena aquest divendres (19.00, La1/Esports 3), el setè capítol d'una temporada, en què el Reial Madrid i el Barça poden arribar a enfrontar-se fins a 11 ocasions si la sèrie s'allarga fins al cinquè episodi. Blancs i blaugrana obren la final de la Lliga Endesa al Palau d’Esports amb bioritmes desigualats, trajectòries oposades i necessitats oposades.

Després de guanyar la Supercopa, la Copa i l’Eurolliga, el campió d’Europa lluitarà per completar el pòquerde títols que arrodoniria la seva temporada més prolífica des del 1974. Serà la desena final consecutiva per al Madrid els últims dos anys, la tretzena sobre 16 possibles en l'era Laso i la quarta seguida de la Lliga Endesa després de sumar-ne només tres en la dècada compresa entre el 2001 i el 2011, abans de l'arribada del tècnic de Vitòria a la banqueta blanca. A la part contrària, el Barça lluita per no tancar la seva primera temporada sense títols des del 2008. El 14 de febrer d'aquell any, Xavi Pascual es va fer càrrec de la pissarra blaugrana i va començar un idil·li ininterromput amb les vitrines del Palau, on ha incorporat 11 dels 26 títols possibles amb una regularitat competitiva que l’ha portat a disputar 19 finals consecutives en competicions ACB. Aquest curs, en canvi, el Madrid li va negar la Supercopa a l'octubre i la Copa al febrer, i l’Olympiacos el va fer fora de la final four amb un triple de Printezis. Només queda la Lliga. El Madrid busca aconseguir el paradís; el Barça, escapar-se del desert. Coronació o redempció: 32è campionat madridista o 19è blaugrana.

"Els dos equips hem sofert molt per arribar fins aquí", van coincidir els dos entrenadors en la presentació de la final. "La majoria dels nostres jugadors han enllaçat un Mundial i acumulen gairebé 100 partits aquesta temporada. Cal conviure amb aquesta circumstància, és complicada de portar sobretot per a ells, els jugadors. Estem aquí i no crec que sigui una excusa per a cap de nosaltres, ha de quedar-ne al marge. És un play-off final i hem de donar-ho tot per ser els millors", va assenyalar Laso. "No importa com arribis a aquest moment. Aquest any ens han faltat sempre petits detalls, però no hem tingut aire sort en les finals, si és que existeix la sort. Veurem què passa en el futur, però si volem ser campions hem de guanyar aquí a Madrid. Si no, no guanyarem", va repassar Xavi Pascual, al costat dels dos tècnics, Sergio Llull pel bàndol madridista i Juan Carlos Navarro pel blaugrana. "Haver guanyat l’Eurolliga ens dóna confiança. És una excitació per afrontar el final de temporada i aconseguir el colofó que seria guanyar la Lliga", va explicar el menorquí. "El Madrid és favorit perquè ho ha demostrat tota la temporada i té el factor pista a favor, però hem vingut a guanyar, creiem en nosaltres", va dir, per la seva banda, el capità blaugrana que, entre les respostes d’anàlisi la final, va picar l’ullet a la selecció confirmant la seva presència en el proper Eurobasket: "Estic molt content que Pau estigui amb nosaltres". Amb nosaltres?, li van tornar a preguntar. "Sí, amb nosaltres".

Llull i Navarro, en la presentació de la final
Llull i Navarro, en la presentació de la final

Sobre el parquet, indelebles com Navarro i Felipe Reyes (amb més 1.200 partits ACB i 160 clàssics entre tots dos), una col·lecció de comptes pendents i una llarga llista de referències properes. En els sis clàssics anteriors disputats aquest curs, el Madrid ha guanyat a casa i en territori neutral i el Barça només s’ha imposat sota l'empara del Palau. En la Supercopa van arrasar els blancs per 21 punts (99-78), els mateixos que va fer Llull, artífex d'aquell triomf. En la Copa (77-71), una cistella de Sergio Rodríguez 7,5 segons abans del final va decantar la pugna entre el MVP Rudy Fernández (16 punts/26 valoració) i un descomunal Ante Tomic (25 punts/11 rebots/40 de valoració). Els pivots blaugrana van resoldre l’enfrontament de Lliga del Palau amb 46 punts (76-68), i Carroll va dinamitar el del Madrid amb 26 punts, 19 dels quals, en un últim quart magistral (91-78). I, en el top 16 de l’Eurolliga, una pallissa del Madrid a casa seva (97-73), en què Rudy Fernández (22 punts) i Sergio Rodríguez (23) van arrasar el conjunt de Pascual, que va empal·lidir com mai llastrat per una rotació castigada, i una demostració d'orgull del Barça acompanyat pel seu públic i liderat per Hezonja i Oleson (85-80). En les finals del 2012 i el 2013 va guanyar l'equip amb factor pista a favor en el cinquè partit; el curs passat, els de Laso van sucumbir al quart malgrat tenir l’avantatge de camp. Cara a cara, el millor atac del torneig (85,3 punts per partit) i la millor defensa (72,2 en contra).

“Estic molt content que el Pau estigui amb nosaltres”, va recalcar Navarro per confirmar la seva presència en la selecció per l’Eurobasket

Condemnats a enfrontar-se per heràldica i pressupost, els dos grans equips s'han desafiat en un duel directe en les quatre últimes finals de Lliga, en les sis últimes edicions de la Copa –cinc finals (2010, 2011, 2012, 2014 i 2015) i l'encreuament de quarts del 2013–, en les últimes sis Supercopes –quatre finals (2009, 2012, 2013 i 2014) i dues semifinals (2010 i 2011)–, i en dues semifinals de l’Eurolliga (2013 i 2014). Laso marca el punt d'inflexió i el canvi de tendència. En els 15 clàssics anteriors a la seva arribada, l'estiu del 2011, la comptabilitat reflectia 13 victòries del Barça per tan sols dues del conjunt blanc. El d'avui serà el 35è enfrontament entre els dos equips en els últims 44 mesos amb un ajustat balanç de 19-15 per als madridistes, però en la suma de títols el compte és ja de 8-4 per al Madrid. "El que ja ha passat no em donarà res. Està bé i m'enorgulleix com a entrenador haver estat tan competitius. Estic molt content amb la feina dels nois aquest any, seria absurd si no ho digués, però comença un play-off nou i només vull guanyar el títol", acaba Laso. La Lliga mesura la dimensió del canvi de cicle.

MÉS INFORMACIÓ