L’art digital entre el museu i l’empresa

El Sónar+D il·lustra la transformació de les indústries creatives a través de projectes híbrids que marquen camins nous

Dos joves al Sónar 2015.
Dos joves al Sónar 2015.

Voleu que us escanegin l'ànima? Ho podeu fer al Sónar+D, l'àmbit multimèdia del festival, sorgit com au fènix de les cendres de Sonarmàtica, que durant anys s'ha encarregat de mostrar a Barcelona algunes de les propostes més innovadores de l'art electrònic i digital. The Ghost in the Machine, la instal·lació robòtica de l'estudi barceloní Glassworks, que a partir del rostre intenta captar l'essència interior del seu propietari, és una de les poques llicències poètiques d'una edició centrada en les connexions entre la creativitat i la tecnologia amb l'empresa, més que amb el món de l'art pròpiament dit. Per això aquesta edició, el comissari de la qual, José Luis de Vicente, considera l'1.0 del Sónar+D, ha triat com a títol i paraigua conceptual la tríada que sembla marcar el camí del futur Creativity, Technology & Business, les tres potes que sostenen aquest món híbrid.

“Durant els últims anys hem treballat en la recerca d'un nou model. Les edicions anteriors van ser una mica com versions alfa i beta del Sónar+D, que aquest any mostra el que serà el seu format. No és una fira, ni una mostra, ni un medialab, sinó una mica de tot”, explica José Luis de Vicente. L'annexió d'un nou edifici (on se celebrava l'enyorat Sonimag), repartit en diversos nivells connectats per rampes que s'entrecreuen en una metàfora del mestissatge i la hibridació que caracteritza aquest món, hi ajuda.

“No es tracta de triar entre l'empresa i el museu, sinó de prendre consciència que el lloc per aquesta mena de projectes en l'ecosistema cultural no passa pel mercat de l'art, sinó per altres formes de finançament, com demostrarà la conferència de Yancey Strickler, cofundador de Kickstarter, la plataforma de finançament de projectes creatius més important del món. El seu gran encert va ser crear un mecanisme de recaptació de fons i la comunitat de suport al mateix temps”, assegura De Vicente.

Moltes de les aplicacions que es presenten al Sónar+D demostren que eines sorgides d'un entorn artístic es poden convertir en aplicacions comercials, de la mateixa manera que robots industrials barroers es poden convertir eines creatives, començant pels cèlebres dispositius Arduino, una plataforma de maquinari lliure fundada per David Cuartielles, que ha desbordat el món de l'art i s'ha convertit en un agent fonamental de nombrosos processos d'innovació. “Col·lectius com United Visual Artists han demostrat que es pot crear projectes a l'altura d'institucions tan mainstream com la Barbican Gallery o el museu Victoria & Albert de Londres, finançant-los amb aplicacions comercials, com el programari D3 per al control de projeccions, que va començar sent una eina artística i ara s'utilitza en tota classe de contextos”, conclou De Vicente, convençut que el futur dels creatius digitals que graviten a l'orbita del Sónar no passa pel mercat de l'art tradicional.