Selecciona Edició
Connecta’t
Crisi a CiU

La ruptura de CiU dóna via lliure a Mas per bolcar-se en el pla sobiranista

Mas anunciarà dilluns els consellers que substituiran els dirigents d’Unió

Mas, ahir al Parlament amb Espadaler, d'Unió, en primer pla.
Mas, ahir al Parlament amb Espadaler, d'Unió, en primer pla.

La ruptura de Convergència i Unió, el pas que faltava per culminar el divorci polític entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida pel procés sobiranista, va quedar ahir oficialitzada després de l'anunci de sortida del Govern català dels consellers d’Unió Democràtica. “El projecte polític de CiU s’ha acabat”, va sentenciar el coordinador general de Convergència, Josep Rull. Aquest pas deixa les mans lliures a Artur Mas per plantejar sense embuts la seva aposta independentista. Amb tot, el moviment omple d'incògnites el futur del poder polític de CiU al Parlament, al Congrés i al món municipal.

Josep Rull: “Cal concretar si hi haurà un grup o dos al Congrés”

L'anunci de ruptura ha obligat els partits a començar a treballar per evitar la dilapidació del seu capital polític. Una comissió mixta vetllarà pels interessos de cadascun dels fins ara socis tant en el repartiment d'actius com el de passius. Encara que tots, començant per Artur Mas, parlen de “separació amistosa”, el malestar d’Unió és evident. D'entrada ja hi ha hagut un creuament d'acusacions sobre qui ha trencat amb qui. Unió assegura que ells s'han limitat a sortir del Govern sense que això impliqués fracturar la federació. “Això no és així. Quan Unió diu que no vol concórrer junts a les eleccions i deixa el Govern aquesta separació és un fet”, va assegurar Rull.

Per no coincidir, els dos partits ni tan sols coincideixen en les seves explicacions públiques sobre la ruptura. Mentre el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, assegura que ell no ha parlat mai amb Convergència sobre el divorci, Rull va assegurar ahir que tots dos van parlar obertament de l'assumpte en la seva última reunió.

Amb aquest panorama damunt de la taula, el president català, Artur Mas, va haver de sotmetre's ahir a una incòmoda sessió de control al Parlamento català. Ho va fer envoltat encara dels tres consellers d’Unió ja dimitits però que es mantindran en el càrrec fins que dilluns que ve es dugui a terme la reestructuració del Govern .

Mas ha agraït públicament la tasca dels tres consellers que abandonaran el seu govern: Ramon Espadaler (Interior), Joana Ortega (Vicepresidència i Governació) i Josep Maria Pelegrí (Agricultura). "Han fet un molt bon treball en un moment molt difícil", va assegurar.

Mas té dues opcions damunt de la taula: nomenar tres consellers per substituir els dimitits o, una mica menys probable, repartir les seves carteres entre els consellers que queden en el Govern. Aquesta última opció evitaria canvis més grans per esgotar una legislatura que té en el 27 de setembre la data de caducitat.

Artur Mas, que ahir va qualificar la ruptura d'una relació de 37 anys com un “assumpte puntual”, té ara les mans lliures per plantejar sense cap tipus d'oposició interna el seu pla per aconseguir la independència de Catalunya. Sense Unió que el freni ni cap tipus d'oposició interna organitzada dins de Convergència, Mas i els seus fidels tenen dissenyada una campanya centrada a destacar les bondats de la independència. Dissabte ho posaran en escena en una conferència que el president català farà a Molins de Rei.

Artur Mas: “Hi ha una discrepància de fons sobre un projecte”

El mateix dissabte Unió Democràtica haurà de decidir el seu futur més immediat en una reunió del seu Consell Nacional, que es preveu tens. Els militants del sector independentista, embalats per l'ajustat resultat de la consulta interna del cap de setmana passat, demanaran un congrés extraordinari i es negaran a seguir la directriu d'abandonar els seus càrrecs a la Generalitat. A Duran Lleida només li quedarà llavors la via de l'expedient disciplinari si vol expulsar-los del partit. Ells asseguren que resistiran i, de fet, reivindiquen les sigles per al seu projecte de futur. S’ha de veure, en aquest cas, sobre qui recauria el gran deute de la formació, que arriba als 16,8 milions.

Unió confia a fer-se un espai en el ja fragmentat panorama polític català gràcies al suport del nacionalisme no independentista. Amb tot, Josep Rull va intentar apropiar-se ahir també d'aquest espai: “Als no independentistes els demano que ens votin perquè nosaltres ja hem intentat l’anomenada tercera via durant 30 anys i no s'ha aconseguit res”.

L'oposició acusa el president de “trencar-ho tot”

L'oposició en bloc va acusar Mas de voler traslladar al conjunt de la societat catalana el clima de divisió de CiU. “Quantes coses més s'han de trencar perquè reconegui que la independència unilateral no és viable?", li va preguntar Miquel Iceta en la sessió de control parlamentària. I és que els socialistes es consideren les primeres víctimes d'un procés polític que també ha sacsejat Iniciativa i ara CiU. “Quants partits polítics més haurem de sacrificar en l'altar del procés?”, es va preguntar.

“Tot el que toca ho trenca, ho divideix i ho fractura”, va afegir la presidenta regional del PP, Alicia Sánchez Camacho. Albert Rivera va ser igualment dur contra Mas: “Volia trencar Espanya i no ho aconseguirà, l'única cosa que ha aconseguit és dividir el seu partit i trencar el seu Govern ”.

Iniciativa per Catalunya va advertir que l'emergència social que viuen els catalans no pot permetre's un Govern immers en debats interns. Va assegurar que les eleccions del mes de setembre no seran plebiscitàries, sinó l'inici d'un “procés constituent” contra les polítiques d'austeritat.

ERC va ser l'únic partit que no va criticar Mas. No obstant això, el president va evitar valorar la seva oferta per entrar en el Govern.

MÉS INFORMACIÓ