Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Unitat Popular

Sembla evident que no podrà haver-hi candidatura unitària de l'esquerra si la independència va al programa, i que tampoc n'hi haurà si no hi va. Així que el més probable és que n'hi hagi dues

L'èxit en les passades eleccions municipals (a Madrid, Barcelona i altres llocs) de plataformes electorals en les quals van confluir diverses formacions situades a l'esquerra dels socialistes ha obert un debat sobre l'oportunitat d'articular candidatures d'unitat popular les properes eleccions generals com a fórmula per desallotjar la dreta del poder i relegar alhora els socialistes a la segona posició en el camp de l'esquerra. Es tractaria no d'una mera opció electoral, sinó d'agrupar organitzacions polítiques i moviments socials al voltant de projectes d'autèntic canvi polític i social.

Les coses també es mouen en aquest sentit a Catalunya. Enlloc resultarà fàcil la confluència, però aquí, a la qüestió sobre al voltant de quines forces s'organitzaria l'Unitat Popular, se li afegeix immediatament quina posició adoptaria aquesta en relació amb el procés. Ara podrà veure's amb més claredat fins a quin punt aquesta qüestió fractura o no l'esquerra i les classes populars catalanes. Sembla evident que no podrà haver-hi candidatura unitària de l'esquerra si la independència va al programa, i que tampoc n'hi haurà si no hi va. Així que el més probable és que el 27-S ens trobem amb dues candidatures de l'esquerra transformadora.

Una d'aquestes, articulada al voltant de la CUP, tindrà la seva base a les comarques de Girona, Lleida i de l'interior de Barcelona i Tarragona, però flaquejarà a les ciutats de Barcelona i Tarragona i les seves respectives àrees metropolitanes, com les passades eleccions municipals van mostrar d'una manera ben diàfana. El vot a aquesta candidatura es nodrirà de sectors populars i mesocràtics de comarques i del vot de classe mitjana radicalitzada i nacionalista de Barcelona, com ho mostra el fet que la CUP obtingués alguns dels seus millors resultats en les municipals de Barcelona a barris burgesos i de classe mitjana de la ciutat.

En efecte, mentre Barcelona en Comú obtenia percentatges propers al 40% als barris de classe treballadora del nord i del sud de Barcelona, la CUP no arribava en aquests barris al 5% i va obtenir el seu millor resultat al barri de Vallvidrera-Tibidabo-les Planes, on amb el 14,5% pràcticament va doblar el resultat al conjunt de la ciutat (7,42%). També va estar per sobre d'aquell resultat a la Vila de Gràcia (13,9%), la Dreta de l'Eixample (9,1%) o l'Esquerra de l'Eixample (7,6%), el va igualar al barri del Putxet i el Farró (7,4%) i hi va estar molt a prop a les Corts (6,8%).

Si es tracta d'articular un projecte popular, no sembla que sigui la CUP i la seva proposta d'esquerra independentista qui pugui nuclear-lo, i sí una possible aliança d'ICV-EUiA amb Podem

El mateix passa a tota l'àrea metropolitana, encara que aquí el PSC és la principal força de l'esquerra, amb la CUP en posició marginal, excepte en els llocs on s'alia amb altres forces. Així doncs, si es tracta d'articular un veritable projecte popular, no sembla que sigui la CUP i la seva proposta d'esquerra independentista qui pugui nuclear-lo, i sí, per contra, una possible aliança d'ICV-EUiA amb Podem que col·loqui l'eix social com a prioritat, amb la qüestió nacional com un element també important del programa, encara que posant l'accent no en la ruptura de l'Estat sinó en la seva reforma en sentit federal si les eleccions generals de final d'any permeten, com sembla, un canvi de majories a les Corts. Per això, la decisió d'Ada Colau d'assistir l'11-S com a alcaldessa a una manifestació independentista impulsa o entorpeix la construcció d'aquella possible Catalunya en Comú?

Al seu torn, la CUP hauria d'explicar com conjugarà el seu programa de ruptura social amb un dilema amb el qual es pot trobar el 28 de setembre si les enquestes encerten en la tendència que gairebé totes mostren en aquests moments. I que és la següent: si la candidatura que encapçali Mas guanya i amb ERC no suma majoria absoluta i els vots de la CUP són necessaris per completar-la, votarà la CUP la investidura de Mas o s'abstindrà en segona votació?

Si no ho fes, i comptant que segurament tampoc ho farà cap força de l'oposició, Mas no seria investit president i el procés estaria mort. Perquè pugui iniciar-se el procés constituent que preveu el full de ruta pactat per Convergència i ERC, la CUP haurà de fer Mas president per acció o omissió. Ho farà? Els electors d'esquerra mereixen saber-ho abans de prendre una decisió sobre el seu vot el proper mes de setembre.

Francisco Morente és professor d'Història Contemporània a la UAB