Selecciona Edició
Connecta’t

Un Google Maps del segle XIX

Una aplicació web permet endinsar-se en l'urbanisme de Barcelona de fa 170 anys i passejar per carrers avui desapareguts

El Pla de Palau, en una captura del passeig per la Barcelona impossible que proposa el nou web de l'Ajuntament de Barcelona.
El Pla de Palau, en una captura del passeig per la Barcelona impossible que proposa el nou web de l'Ajuntament de Barcelona.

A finals del segle XIX la ciutat de Barcelona va viure un dels canvis urbanístics i socials més rellevants de la seva història. Després de lluitar durant anys per derrocar les muralles que primer l'havien protegit i després l'oprimien i li impedien créixer en un moment en què la industrialització havia omplert de fàbriques part de la ciutat, finalment, l'agost del 1854, va començar l'enderrocament d'aquest cinturó de murs i torres sota la consigna A baix les muralles!. Aquesta iniciativa havia de podar fi, entre d'altres, al problema de salubritat per a les 180.000 persones que vivien a l'interior. Barcelona ja no tenia límits per convertir-se en una gran metròpolis europea, però els canvis suposaven destruir també part de la trama urbana.

Va sorgir llavors la necessitat de documentar els espais que estaven a punt de desaparèixer. Fotògrafs com Joan Martí, Adolf Mas, Josep Pons o Frederic Ballell van recollir amb els seus objectius els últims dies d'aquests carrers, places i cases. Però la principal foto fixa d'aquest moment de la ciutat ha estat fins ara als calaixos de l'Arxiu Històric de Barcelona. Es tracta dels anomenats Quarterons de Garriga i Roca, un enorme mapa a escala 1:250 (format per 117 fragments) de la ciutat, realitzat entre el 1858 i el 1860, en què, molt detalladament, es representen les parcel·les i tots els elements públics existents a la ciutat de llavors, com carrers, places, patis, baluards, jardins, fonts, safarejos, sèquies, però també esglésies, convents, palaus o ponts, que a més apareixen representats amb les seves plantes.

Un mapa de 50 metres quadrats

El nou mapa virtual està format per 117 quarterons realitzats a escala 1:250, que sumen 50 metres quadrats.

La ciutat no havia deixat de créixer i havia passat de 110.000 habitants el 1787 a 180.000 el 1857.

Al segle XIX hi ha més d'un centenar de grans edificis religiosos. Els quarterons permeten veure què es va construir després de la destrucció de convents del 1835.

Els quarterons van ser encarregats a Garriga i Roca entre el 1858 i el 1860. Cerdà va proposar el seu pla per a la ciutat el 1859.

L'obertura de la Via Laietana, entre el 1908 i el 1958, va ser la primera extensió de trama urbana desapareguda de la ciutat dels quarterons.

Ajuntament.barcelona.cat/darreramirada/

Amb aquesta font de primer ordre l'Arxiu i el Departament de Sistemes d'Informació de l'ICUB han creat Quarterons Garriga i Roca. Barcelona, última mirada. Una ciutat de mitjan segle XIX a punt de canviar per sempre, un recurs digital multimèdia, una mena de Google Maps del segle XIX, amb la qual es pot passejar i descobrir (des de l'ordinador de casa), que s'ha conservat i que s'ha perdut en el camí en aquesta ciutat en contínua transformació.

La nova eina permet no només accedir a la imatge d'aquests mapes “cosits” com si en fossin un, autoreferenciats amb un plànol actual de la ciutat, passant en tot just un segon de la Barcelona del 1860 a les del 2015, que apareix i desapareix segons el que seleccionem. També pot visualitzar-se, a partir de diferents capes creades, tota la informació que proporcionen aquests quarterons: edificis antics, d'antiguitat mitjana i recents, espais verds (sorprenentment molts, i més dels que han quedat en l'actualitat), punts d'aigua, edificis singulars i fàbriques més rellevants, a més de la seva dispersió i concentració per la ciutat o en alguns dels sectors. La nova pàgina permet, a més, buscar directament un carrer o plaça i veure com han canviat o si han desaparegut. És el cas de carrers com el de l’Oli, Filateres, Basea, Pom d’Or, Abaixadors o places com la de Reina Maria Isabel. Gairebé tots van desaparèixer amb l'esponjament que va suposar l'obertura d'avingudes com la Via Laietana, dissenyada per Cerdà el 1859 i inaugurada el 1908.

La nova aplicació amaga una sorpresa espectacular i potser la realització de més complexitat de tot el treball: La Barcelona impossible, un recorregut en 3D d'una banda d'aquesta ciutat, en concret des de la plaça Nova, al costat d'una de les portes de la muralla romana i d'una irreconeixible catedral que no tenia la seva característica façana de fals gòtic que es va construir dècades després, fins al Pla de Palau, ple de gent (era el centre neuràlgic de la ciutat en aquest moment) i on destaquen un preciós Palau del Virrei que donava nom a la plaça i que va ser arrasat pel foc poc després, el 1875, i el Portal de Mar, la porta que comunicava la ciutat amb el mar, darrere de les muralles.

Xavier Tarraubella, director de l'Arxiu va assegurar que el nou web està dirigit a investigadors i ciutadans curiosos que volen descobrir part de la història de ciutat. Tots veuran les seves grans possibilitats amb un clic.