Selecciona Edició
Connecta’t

“Hem patit la càrrega ideològica de l’Ajuntament de Trias”

Ismael Benito, acusat de causar disturbis en la vaga general del 2012, aplaudeix la decisió d’Ada Colau de retirar els càrrecs

Daniel A. i Ismael B., a la sortida del centre penitenciari de joves, a la Roca del Vallès.
Daniel A. i Ismael B., a la sortida del centre penitenciari de joves, a la Roca del Vallès.

Ismael Benito ha recuperat les bones sensacions que solia transmetre-li Barcelona. "Que l'Ajuntament hagi canviat de posició suposa per a mi un gran impacte emocional", explica Benito, que, tot i que viu fora de la capital catalana, hi va cada dia per estudiar. El jove aplaudeix la decisió d'Ada Colau de retirar l'acusació contra ell i el seu company Daniel Ayyash. L'Isma i el Dani afronten una petició de gairebé nou anys de presó per haver causat, presumptament, disturbis durant la vaga general del 29 de març del 2012.

L'Isma i el Dani continuen defensant la seva innocència. Fins i tot s'han negat a pactar una pena de conformitat que els podria evitar un hipotètic ingrés a la presó en cas de ser declarats culpables. "No puc acceptar que he fet mal a un policia quan no ho he fet. No puc acceptar un delicte que no he comès", explica per telèfon Benito, que agraeix que Colau hagi "confirmat el seu compromís" de retirar els càrrecs.

Els dos joves van participar a la vaga del 29-M per protestar per la reforma laboral que va aprovar el Govern del PP. Aquesta reforma, diu, és "crucial per entendre" per què es va aplicar una extrema duresa contra els acusats d'haver causat disturbis durant les protestes. L'Isma i el Dani van passar 34 dies a la presó provisional per haver participat, presumptament, en uns disturbis a la Diagonal. Tots dos formaven part de l'Associació d'Estudiants Progressistes, que està "en contra de l'ús de la violència".

Benito critica que l'Ajuntament hagi exigit penes de presó per a alguns joves detinguts en aquesta protesta i en d'altres. Creu que el Consistori dirigit per Xavier Trias va aplicar a les seves valoracions jurídiques un biaix ideològic de mà dura amb les protestes. "Nosaltres, i especialment les nostres famílies, hem patit la càrrega ideològica de l'Ajuntament".

Malgrat que el Consistori de Colau retirarà els càrrecs, l'Isma i el Dani encara s'enfronten a les acusacions de la Generalitat i de la Fiscalia, que demana gairebé nou anys de presó per diversos delictes. Però, quins fets se'ls atribueixen, exactament? Segons l'acusació, tots dos van participar en un piquet a l'avinguda Diagonal, van bloquejar la via col·locant contenidors i en van cremar dos. També estan acusats d'haver-se enfrontat als policies quan van ser detinguts, dues hores més tard.

"Ells no hi van participar. Ni van interrompre el trànsit, ni van llançar pedres ni van cremar cap contenidor. L'acusació es basa només en el fet que un dels nois portava una ampolla de cremar barbacoes. Aquesta ampolla es pot comprar en qualsevol supermercat i la mateixa policia reconeix que estava segellada i que no havia estat utilitzada", afirma l'advocat defensor de tots dos, Luis Salvadores.

Salvadores defensa la renúncia de l'Ajuntament: "No s'entenia per què es personaven si no era per criminalitzar uns nois que havien participat en una mobilització contra les retallades", diu l'advocat, que afegeix que amb el canvi de criteri el Consistori està "aplicant la coherència". 

Oriol Arcas, membre del grup de suport als dos acusats, destaca que la decisió del Consistori suposa "tornar a la normalitat" i demana que la Generalitat també retiri l'acusació. Arcas destaca que diversos ajuntaments (com l'Hospitalet i Terrassa) i desenes d'entitats han demanat l'absolució de l'Isma i el Dani, estudiants de Física de la UB.

Malgrat que els dies a la presó ja queden lluny, els dos acusats encara han d'anar a signar una vegada al mes a la Ciutat de la Justícia. "Saber que a 20 metres hi ha la jutgessa que t'enviarà a presó i et va marcar d'aquella manera... No és fàcil", reflexiona Benito. El judici se celebrarà el proper 30 de juny.

L'Ajuntament ha afegit aquest matí que nombroses entitats havien sol·licitat retirar els càrrecs i que es tracta d'un cas "molt clar" amb posicionaments "molt contundents". El Consistori creu que demanar penes de presó en el context de mobilitzacions ciutadanes ha de ser "l'últim recurs", encara que sí que veu "lògic" que "s'activin les vies de reclamació administrativa". La via penal només s'engegarà, afegeix, per qüestions "molt excepcionals o d'alarma social".