_
_
_
_
_

Valls torna a aprovar per decret la llei liberalitzadora de l’economia

La divisió entre els socialistes esclata en impedir al Govern que el Parlament voti

Carlos Yárnoz
Manuel Valls, a l'assemblea francesa.
Manuel Valls, a l'assemblea francesa.K. TRIBOUILLARD (AFP)

Manuel Valls, primer ministre francès, ha tornat a recórrer a l'arma nuclear constitucional que li permet aprovar una llei sense que la voti el Parlament. Amb el seu cop d'autoritat, ha posat en relleu una vegada més la profunda divisió entre els socialistes. La polèmica llei de liberalització de l'economia, coneguda com llei Macron, entrarà en vigor per aquesta via ràpida al juliol davant el perill de no disposar de suficients suports a causa del rebuig de diverses desenes de diputats socialistes rebels.

El cap del Govern ja va fer servir el mateix mètode el febrer passat per les mateixes raons en el primer debat del text a l'Assamblea Nacional. Ara, la seva decisió pren un especial significat per dues raons. La llei ha inclòs en un temps rècord la setmana passada els límits per indemnitzar treballadors acomiadats, un fet que ha enervat els rebels. I, en segon lloc, Valls intervé així només nou dies després que el Partit Socialista escenifiqués al seu Congrés de Poitiers una fictícia unitat en les seves files.

Más información
Valls retornarà a l’Estat 2.500 euros per portar els seus fills a veure el Barça

Amb més de la meitat de l'Assamblea buida, pel boicot de tots els partits de l'oposició, Valls ha explicat que aquesta llei és “essencial” per França. “No ens podem permetre un fracàs. Hem d'accelerar el ritme de les reformes”. Pel primer ministre, el país “és víctima de bloquejos” que frenen l'activitat i la creació d'ocupació. Hores abans de la sessió parlamentària, Valls havia argumentat que el seu gest no és un cop d'autoritat, sinó d'“eficàcia a favor de l'economia i de les empreses”.

El cap del Govern ha recordat que, des que el projecte de llei va arribar al Parlament al gener, el text ha estat debatut durant 437 hores i que s'hi han incorporat més de 2.000 esmenes. “Els francesos ara ens demanen actuar”.

Els diputats socialistes rebels han tornat a mostrar la seva hostilitat cap a Valls. “S'allunya de l'esquerra”, diu Christian Paul, el diputat que va encapçalar un corrent alternatiu minoritari al Congrés.

L'oposició anuncia una moció de censura contra el cap del Govern després de boicotejar la seva intervenció al Parlament

Més durs han estat els parlamentaris del principal partit de l'oposició, els republicans de Nicolas Sarkozy. “El text serà adoptat sense cap respecte a la democràcia”, ha dit Gérard Cherpion, secretari general de Treball del partit. Durant el quinquenni de Sarkozy (2007-2012), no es va utilitzar mai aquest procediment extraordinari, que s'ha activat 83 vegades durant la V República, nascuda el 1958.

L'oposició disposa ara de 24 hores per presentar una moció de censura contra el primer ministre. Ja han anunciat que ho faran aquest mateix dimarts. Serà votada immediatament. És el mateix procés seguit al febrer, quan la moció va obtenir 234 vots, lluny dels 289 per a la requerida majoria absoluta. Els socialistes tenen 288 escons. Els republicans, 198. Només si la moció tirés endavant, cosa molt improbable perquè no cap socialista li donarà suport, quedaria anul·lat el decret de Valls.

Amb el pas que ha donat aquest dimarts Valls, decauen centenars d'esmenes presentades per l'oposició. Per procediment d'urgència, per contra, s'han afegit altres propostes pel Govern, com el límit a les indemnitzacions per acomiadament: 12 mensualitats, 20 o 27, en empreses amb plantilles de menys de 20 assalariats, entre 20 i 300 i més de 300, respectivament.

La llei Macron, denominada així perquè el seu autor és el ministre Enmanuel Macron, titular d'Economia, preveu ampliar de 5 a 12 els diumenges d'obertura de comerços (o tots en zones turístiques), facilitar la creació d'empreses d'autocars, obrir a la competència les professions regulades com els notaris, millorar la fiscalitat d'inversions d'empleats a les seves empreses, ampliar la cobertura d'Internet a tot França o agilitar la concessió de permisos de conduir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_