_
_
_
_
_

L’OTAN acusa Rússia de desestabilitzar per desplegar 40 míssils

L’Aliança qualifica de “perillosa” la “fanfarronada nuclear” anunciada aquest dimarts per Vladímir Putin

Putin, aquest dimarts en un fòrum militar a Kubinka, prop de Moscou.
Putin, aquest dimarts en un fòrum militar a Kubinka, prop de Moscou.VASILY MAXIMOV (AFP)

El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat aquest dimarts un increment del seu arsenal nuclear fins a finals d'any. "Més de 40 míssils balístics capaços de superar els sistemes de defensa antimíssils tècnicament més avançats seran afegits a l'arsenal nuclear aquest any", ha declarat en una fira d'armament. I un alt càrrec de Defensa ha acusat l'OTAN de desfermar una cursa armamentística.

Després d'aquest anunci, el secretari general de l'OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, acaba d'acusar Rússia de "fanfarronada nuclear" i ha qualificat el fet de "desestabilitzador i perillós". En una conferència de premsa a Brussel·les, Stoltenberg ha assegurat que aquesta retòrica de Moscou explica el creixent increment de la disposició d'Occident a prendre part en la defensa dels països membres. "Respondrem assegurant que l'OTAN serà també en el futur una aliança que protegeix els seus membres contra l'enemic".

Els míssils balístics intercontinentals tenen un abast mínim d'uns 5.500 quilòmetres. Putin no ha ofert detalls d'on s'instal·larien ni quins s'agregarien a l'arsenal nuclear. El president rus ha afirmat en diverses ocasions que Moscou hauria de mantenir la seva dissuasió nuclear contra el que qualifica de creixents amenaces a la seguretat russa i que el seu país es reserva el dret de desplegar armes d'aquest tipus a la península de Crimea. La tensió entre l'Est i l'Oest s'ha incrementat després de la intervenció de Rússia en aquell territori, que Moscou es va annexionar a principis del 2014 i el suport continuat de Moscou a una insurrecció armada a l'est d'Ucraïna.

L'increment es produeix poc després que els Estats Units hagin anunciat que sospesa enviar armament pesat i tancs a bases militars a l'Est d'Europa, un material que podria ser utilitzat per fins a 5.000 soldats nord-americans. Seria un desplegament inèdit des de finals de la guerra freda. L'objectiu de Washington és reforçar les garanties de seguretat dels expaïsos soviètics que recelen de l'expansionisme de Rússia.

"La sensació és que els nostres col·legues dels països de l'OTAN ens estan empenyent a una cursa armamentística", ha dit en el mateix fòrum el viceministre de Defensa Anatoly Antonov, citat per l'agència RIA.

Aquest tipus de comentaris han ajudat al fet que el sentiment antioccidental s'estengui per Rússia i a propagar la popularitat del president rus, però també ha despertat la por a Europa, sobretot als països veïns a la Federació Russa.

Putin ha assegurat que Moscou no està pensant a llançar una nova cursa d'armaments, encara que el país sí que està modernitzant les seves Forces Armades. El líder rus ha assegurat en el seu discurs que el 70% del material militar serà de la màxima qualitat i estarà renovat per a l'any 2020.

Però l'onerosa despesa militar està pesant al pressupost nacional del país en un moment en què l'economia s'encamina cap a una recessió a causa de la baixada dels preus del petroli i les sancions occidentals. El Kremlin presenta la despesa militar com un dels motors de l'economia, però els crítics de Putin asseguren que és excessiu i que es fa en detriment de les necessitats socials.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_