_
_
_
_
_

L’expresident egipci Mursi, sentenciat a 25 anys de presó

El líder suprem dels Germans Musulmans ha estat condemnat a la mateixa pena

L'expresident Mursi, després de ser sentenciat el mes passat.
L'expresident Mursi, després de ser sentenciat el mes passat.KHALED DESOUKI (AFP)

L'expresident egipci Muhammad Mursi ha estat condemnat aquest dimarts a 25 anys de presó, fet que suposa revocar la pena de mort a la qual havia estat sentenciat el mes passat, segons ha informat la televisió estatal egípcia. El gran muftí de la república es va pronunciar en contra de la pena capital, a la qual Mursi havia estat sentenciat per haver conspirat amb la milícia palestina Hamas i la libanesa Hizbul·lah per facilitar la fugida de presos durant la revolució que va enderrocar Hosni Mubarak, el 2011. La pena de mort contra Mursi ha estat commutada. El líder suprem dels Germans Musulmans, Muhammad Badi, també ha estat condemnat a 25 anys de presó.

La sentència arriba després que el tribunal posposés el seu dictamen definitiu el 25 de maig passat, una vegada rebuda l'opinió del gran muftí de la república. Segons la llei egípcia, aquesta autoritat religiosa sempre ha d'emetre el seu judici davant d'una condemna a pena de mort, tot i que no és vinculant. L'ajornament del veredicte va crear la impressió que el muftí podria ser contrari a la condemna a la pena capital. I així ha estat.

Más información
Un tribunal egipci condemna a mort l’expresident islamista Mursi
Egipte condemna a 20 anys de presó l’expresident Mursi

A més de Mursi, entre les més de 100 persones processades també van ser condemnats diversos líders de la Germandat, entre els quals hi havia Badi, el guia religiós del grup polític al qual pertany Mursi. Badi ja té una condemna a pena de mort ferma i està imputat en 40 casos més.

40.000 empresonats i 3.000 morts

Malgrat que la confraria islamista era una organització il·legal durant l'època Mubarak, l'exdictador mai es va atrevir ni tan sols a arrestar el guia suprem, cosa que mostra que la severitat de l'actual onada repressiva no té precedents propers.

Es calcula que prop de 40.000 persones han estat empresonades després del cop, i 3.000 més han mort a causa de la violència que es va desfermar, la majoria simpatitzants o membres dels grups islamistes.

Aquesta és la segona sentència dictada contra Mursi dels cinc processos oberts contra ell després del seu derrocament. En la primera sentència, dictada el passat mes d'abril, l'expresident va ser condemnat a 20 anys de presó per haver ordenat intimidar i torturar desenes d'opositors en uns disturbis de carrer el desembre del 2012, durant la seva presidència.

Els càrrecs d'aquest judici estan vinculats a l'assalt a diverses presons egípcies durant la revolució del gener del 2011, cosa que va permetre l'alliberament de centenars de reus, entre els quals hi havia diversos dirigents dels Germans Musulmans, inclòs el mateix Mursi. Segons la versió de la policia, els líders de la Germandat van conspirar amb la milícia palestina Hamas i la libanesa Hizbul·lah i van idear l'atac a les presons, amb la consegüent mort de diversos agents. Durant el judici, la Fiscalia va sostenir que es van infiltrar a Egipte uns 800 militants a través dels túnels de la franja de Gaza.

No obstant això, tant els responsables de la Germandat com de Hamas sempre han negat aquestes al·legacions. El mateix Mursi va explicar en una entrevista telefònica concedida a la cadena de televisió Al-Jazira poc després del seu alliberament que van ser els familiars dels presos qui, aprofitant el caos en el qual es va submergir el país, van irrompre a les presons. Durant la revolució, el règim de Mubarak ja va atribuir la revolta a una conspiració estrangera, però no va ser fins després del cop d'Estat executat pel president Al-Sisi, llavors ministre de Defensa, quan es va obrir una investigació.

La sentència coincideix amb la recent publicació per part del diari egipci Al-Shuruk d'una filtració sobre l'existència d'una proposta de mediació entre els Germans Musulmans i el règim d'Al-Sisi per part de Rashid Gannouchi, el veterà líder islamista tunisenc. La proposta, apadrinada per l'Aràbia Saudita, consistiria en l'alliberament dels presos islamistes a canvi que abandonessin les seves activitats polítiques. Des del recent ascens al tron saudita del rei Salman, circulen rumors que el monarca vol relaxar la repressió cap als Germans Musulmans en considerar que el conflicte entre la confraria i Al-Sisi divideix l'islam sunnita en un moment en el qual s'hauria d'unir davant de l'amenaça que representa l'expansionisme iranià. Les petromonarquies del golf Pèrsic, amb Riad al capdavant, han aportat al Govern egipci més de 25.000 milions d'euros des de l'estiu del 2013, mantenint a flotació la seva economia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_