Selecciona Edició
Connecta’t

Un informe d’Hisenda veu inviables o “un disbarat” les mesures de Carmena

Un informe del ministeri de Montoro desacredita els plans d'Ara Madrid per a la capital

Manuela Carmena, ahir al metro, de camí a l'Ajuntament. Ampliar foto
Manuela Carmena, ahir al metro, de camí a l'Ajuntament.

Un informe del Ministeri d’Hisenda (PP), al qual ha tingut accés EL PAÍS, analitza detalladament el programa de govern amb el qual Manuela Carmena va accedir a l'alcaldia de la capital en les eleccions del maig, i conclou que algunes de les seves mesures, com la creació d'un banc públic, són “un disbarat”; d’altres són impossibles per falta de competències o per ser contràries a la legalitat vigent, i algunes, com l'impagament del deute, abocarien Espanya a la fallida i “la misèria”. Suggereix, en canvi, opcions com una taxa d'escombraries per a rics, i creu que Madrid podria demanar més diners a l’Estat.

El Ministeri d’Hisenda ha intervingut l’Ajuntament entre el 2012 i el 2015 després de dos rescats de 1.400 milions d'euros. En aquest període l’ha governat Ana Botella (PP), a la qual va substituir dissabte la candidata d’Ara Madrid (la formació de Guanyem i Podem). El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha merescut crítiques per la filtració de les dades fiscals de l'exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero; a aquell episodi se sumen amenaces a polítics rivals, mitjans de comunicació, actors i esportistes per la seva situació fiscal. L'última que ha criticat Montoro ha estat Esperanza Aguirre (PP), després de conèixer-se la seva declaració de la renda just abans de les eleccions municipals.

Ara Hisenda entra a qüestionar el programa d'un partit polític triat a les urnes.

Càstigs físics als policies?

Identificació visible. Ara Madrid vol que els agents de policia estiguin identificats de forma visible i facilitin la identificació als ciutadans que els hi demanin. Hisenda assenyala que ja ho fan mitjançant un número que ha d'estar visible en el seu uniforme, i que la llei els obliga a identificar-se davant els ciutadans. “No sabem si es refereixen a números més grans a l'uniforme o a infligir càstigs físics als agents que incompleixin la seva obligació d'identificar-se”, afegeix l'informe de Hisenda.

Agents o guàrdies jurats. Ara Madrid vol posar fi als contractes de seguretat privada a l'Ajuntament, cosa que  Hisenda interpreta com que aquells guàrdies seran substituïts per policies municipals, amb l'augment consegüent de la despesa i la disminució d'efectius als carrers “per tancar-los en edificis municipals exclosos al públic”.

"Misèria" per impagar el deute. El seu informe qüestiona les principals promeses de Carmena. Per alleujar la hipoteca d'un deute de 5.892 milions, Ara Madrid vol renegociar els tipus d'interès, un punt que també defensen el PSOE i Ciutadans. L'informe, que va avançar ahir Expansión, assenyala que ja s'ha fet en els últims mesos, abaixant el variable d'un límit d’un 3,8% a un mínim d’un 0,7%, i el fix d’un 3,3% a un 1,9%. L’Euríbor està a un 0,16%.

Ara Madrid proposa, a més, ampliar els terminis d'amortització, cosa que segons l'informe augmentaria els costos per interessos i podria requerir el permís d’Hisenda. El cop de gràcia seria una quitació: “La reestructuració que proposen no és una renegociació, no es tracta d'abaratir costos sinó de decidir arbitràriament què consideren deute legítim i què no. Plantegen obertament l'impagament del deute. Ningú més finançaria mai ni Madrid ni Espanya, cosa que provocarà la fallida i la sumiria en la misèria”.

Taxes noves. Ara Madrid vol “reestructurar” diverses taxes. Respecte a la de terrasses, Hisenda avisa que Alberto Ruiz-Gallardón (PP) ja la va encarir un 150% el 2006 i que ha de fixar-se per llei segons preus de mercat. Sobre la taxa de guals, assenyala que pel que fa al sistema de cobrament actual s’hi ha recorregut en contra davant la justícia, que ja va tombar l'anterior. En termes semblants es refereix a la taxa d'antenes de mòbil, anul·lada pel Tribunal Suprem en diversos municipis; fins al punt que corre perill la taxa de telefonia fixa, que reporta cinc milions a l'any.

Sobre una nova taxa de caixers, indica que l’Ajuntament ja la va estudiar i la va descartar el 2010. Cobrant per superfície (sistema avalat pel Suprem), només reportaria entre 680.000 i 1,2 milions l'any, i caldria descomptar despeses de gestió. Cobrant per benefici de cada sucursal hi hauria “més risc jurídic”, però reportaria fins a 45 milions l'any.

De la proposta d’“activar” l’impost d’activitats econòmiques de grans empreses, creu que necessitaria un canvi legal.

El “disbarat” del banc. Crear un banc públic municipal per finançar empreses i projectes socials seria “no només un error” que necessitaria “entre 10.000 i 20.000 milions” (el pressupost municipal són 4.388 milions), sinó també “un disbarat”, perquè donar “préstecs com si fossin subvencions provocaria una fallida”. L’Ajuntament no hi té competències i necessitaria autorització del Banc Central Europeu.

Danys i perjudicis. La “recuperació progressiva de la gestió pública dels serveis municipals” en mans d'empreses, com promet Ara Madrid, podrà fer-se sense problema perquè la Llei de Contractes inclou com a causa de resolució que l’Administració vulgui gestionar directament un servei. Però obligaria a indemnitzar la concessionària, “inclosos els beneficis futurs”.

Recuperar patrimoni. Ara Madrid planteja revertir la venda de patrimoni municipal feta els últims anys pel PP. Hisenda recalca que l’Ajuntament “no té potestat per privar d'efecte els negocis jurídics formalitzats i consumats”, i recorda que “en el dret civil no existeix el concepte de reversió d'immobles transmesos” excepte contra l’Administració i precisament per una expropiació forçosa irregular.

Menys ingressos que Barcelona. Ara Madrid reclama un augment en la participació dels ingressos de l’Estat, una cosa que “depèn de la voluntat” del Govern regional i central. “No obstant això”, indica Hisenda, la capital rep 100-130 euros per habitant menys que Barcelona malgrat tenir competències “substancialment iguals”, per la qual cosa podria requerir fins a 350 o 400 milions més.

Taxa d'escombraries per a rics. Respecte a la promesa d'eliminar les exempcions fiscals a ambaixades o esglésies, Hisenda recorda que només es podria fer canviant la llei estatal. Suggereix, no obstant això, que es podria recuperar la taxa d'escombraries per als immobles de més valor cadastral, cosa que afectaria uns 15.000 contribuents (un 0,7% del total) però aportaria 35 milions anuals.

En contra de l'augment de la participació ciutadana

Ara Madrid vol crear “espais de participació” als districtes, integrats per ciutadans, davant els quals els regidors retin comptes; el seu dictamen hauria de ser vinculant si respecta els drets humans i el confirmen els veïns del districte i el mateix Govern municipal. Esperanza Aguirre (PP) va desqualificar la proposta dient que serien “soviets”.

Hisenda posa en dubte totes les promeses de Manuela Carmena per augmentar la participació ciutadana. Assegura que només la intervenció municipal pot auditar la gestió econòmica de l'Ajuntament, i el control extern correspon al Tribunal i la Cambra de Comptes. Indica que “el nivell superior de responsabilitat en la gestió municipal” està reservat en exclusiva als regidors; el nomenament de càrrecs directius correspon només a la junta de govern, tret que es canviï la llei estatal, i els òrgans col·legiats “amb capacitat decisòria” només poden estar formats per regidors i alts càrrecs. Queda oberta la possibilitat de crear “òrgans d'assessorament, coordinació i control”, però “desproveïts de capacitat decisòria”, en què si que es podrien incloure membres “d'organitzacions representatives d'interessos socials i d'altres designats per la seva experiència”.

Sobre la promoció de mitjans de comunicació comunitaris sense ànim de lucre i baix control ciutadà, com promet Ara Madrid, Hisenda creu que, “si són dependents de subvencions públiques, és més que probable que es converteixin en altaveus de determinades tendències polítiques”.

MÉS INFORMACIÓ