Selecciona Edició
Connecta’t

Joan Laporta, candidat a la presidència del Barça

L’expresident anuncia que es presentarà als comicis d’aquest estiu

Joan Laporta es presentarà als comicis del Barça. Ampliar foto
Joan Laporta es presentarà als comicis del Barça. efe

Joan Laporta ha anunciat aquesta tarda en un comunicat oficial que es presenta a les eleccions presidencials convocades per al proper 18 de juliol. Ho ha fet a través d'un vídeo difós a través del seu compte de Twitter i Facebook. “Com ja sabeu em presento a les eleccions del Barça. Ho faig per aconseguir que el club sigui per a tothom. Em sento més preparat que mai. Tinc més experiència, els defectes que la majoria coneix, però mantinc els mateixos principis”, ha exposat Laporta; "el Barça és Cruyff, la Masia, Catalunya, Unicef. Un model de club que defensaré”. L'advocat, tanmateix, no ha especificat encara el dia de la presentació pública de la seva candidatura, cosa que es farà segurament dilluns que ve.

Des de fa mesos corria el rumor que Laporta es presentaria, però els missatges que emetia el seu entorn eren contradictoris, ja que en ocasions es donava per descomptada la seva participació i en ocasions es negava la seva presència. Tot i això, sí que se sabia que havia format un grup que cada setmana es reunia en un local d'un dels seus acompanyants d'aquesta nova aventura per traçar les línies mestres del seu intent de reocupació del tron, atès que ja va ser president del FC Barcelona del 2003 al 2010. El 2008 va superar una moció de censura –fet singular que ja va promoure sense èxit quan el 1998 i sota el marc de la plataforma Elefant Blau va tractar d'enderrocar el llavors president Josep Lluís Núñez– gràcies als estatuts de l'entitat, no pas a la massa social. “En tinc ganes i estic preparat, però quan consideri oportú comunicaré la meva decisió”, va revelar el passat 8 de gener. Ara, Laporta ha tornat i es presenta com a ferm candidat –així el defineixen les diferents enquestes dels rotatius– per discutir la renovació a la cadira blaugrana de Josep Maria Bartomeu, excompany de junta.

Quan Beckham va fitxar pel Madrid, Laporta es va inclinar per Ronaldinho i va canviar la història del Barça

L'arribada de Laporta al Barça es va produir el 2003, després de la dimissió de Joan Gaspart. Llavors, l'advocat català sortia amb desavantatge sobre l'empresari Lluís Bassat, que comptava amb Pep Guardiola com a director esportiu. Però Laporta i els seus teòrics acompanyants (com els posteriors presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu), a més del suport públic del seu amic Johan Cruyff, es van emportar els comicis amb un ampli avantatge. Es pressuposava que la contractació de Beckham –fins i tot el Manchester United ho va fer públic– havia estat l'espoleta definitiva. Va passar, no obstant això, que l'anglès se'n va anar al Madrid i Laporta, gràcies als contactes de Rosell amb el Brasil, va fitxar Ronaldinho, futbolista que va canviar per complet i va donar un somriure a un Barça que transitava en la pesadesa.

Amb mà dura i sota l'eslògan de "Tolerància zero", Laporta va expulsar els Boixos Nois del Camp Nou. Una gestió que li va aportar molts elogis, tot i que no va durar gaire perquè l'any següent es va evidenciar la ruptura d'idees amb Rosell i Bartomeu –dimissionaris amb Jordi Moix i Jordi Monés el juny del 2005–, i va afegir a la junta el seu cunyat Alejandro Echeverria, conegut per la seva ideologia franquista. Però el 2006, quan finalitzava el seu mandat, va ser l'únic a presentar-se als comicis i va revalidar una presidència que va començar torçada perquè l'equip es va quedar en blanc pel que fa a títols, cosa que es va repetir en la següent temporada, fet que va portar a la citada moció de censura, superada gràcies als estatuts ja que el 60,6% dels socis la van aprovar, prop del 66,6% necessari. Prou, de totes maneres, perquè vuit directius més presentessin la dimissió. Va ser llavors quan va decidir posar Guardiola, que llavors era tècnic del filial, al comandament del primer equip i es va produir la major eclosió de llorers mai viscuda al club, amb la consecució del sextet, cosa mai vista en la història del futbol.

A la sensacional marxa esportiva de l'equip [Laporta va guanyar dues Champions, quatre Lligues, un Mundialet de Clubs, una Copa, tres Supercopes d'Espanya i una d'Europa], no el va acompanyar l'assossec institucional, atès que a Laporta se'l va acusar de fer negocis amb la filla del dictador de l'Uzbekistan, Islom Karimov, i es va destapar un cas d'espionatge validat pel director general blaugrana sobre diversos directius de l'entitat. Acabat el seu mandat, va arribar Rosell i Laporta va decidir dedicar-se a la política i a Democràcia Catalana, partit que va fundar amb la idea ferma de defensar la independència de Catalunya, per després exercir com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, des d'on sempre ha defensat de forma desacomplexada les seves tesis sobiranistes. Ara, torna al punt de partida, la pista de joc des d'on va edificar un equip poderós i un club que va rivalitzar amb el Madrid de Florentino des del mateix moment en què va fitxar Eto’o. “Ha arribat l'hora de la veritat i necessito més que mai el vostre suport. Visca el Barça i visca Catalunya”, ha tancat Laporta el seu vídeo.