_
_
_
_
_

Unió es prepara per trencar amb Convergència per l’independentisme

El partit de Duran medita sortir del Govern d'Artur Mas

Miquel Noguer
Espadaler i Ortega, ahir, arribant al Consell Executiu
Espadaler i Ortega, ahir, arribant al Consell ExecutiuCarles Ribas

Unió Democràtica de Catalunya, el partit de Josep Antoni Duran Lleida, ha assumit que difícilment podrà reconduir la crisi amb els seus socis de Convergència després de l'ultimàtum que li han llançat perquè accepti el pla independentista del president de la Generalitat, Artur Mas. Els dirigents d'Unió han començat a preparar-se per a la ruptura de la federació CiU si Mas no rebaixa el seu plantejament.

Unió, soci minoritari de la federació CiU, celebra avui una reunió del seu comitè de govern per respondre l'ultimàtum de Convergència, que l'ha comminat a aclarir, abans del cap de setmana, si dóna suport o no a la independència de Catalunya. De no fer-ho, Convergència es nega a compartir candidatura amb Unió per a les eleccions autonòmiques previstes pel 27 de setembre. Això seria el final de la federació CiU, un poderós vehicle electoral que ha estat hegemònic en el poder a Catalunya de forma gairebé ininterrompuda durant 35 anys.

“No som un partit de blancs i negres, no podem imposar una solució que només satisfaci Convergència, que seria la de la independència sí o sí. Nosaltres no podem anar per aquest camí”, va advertir ahir el subsecretari general d'Unió, Antoni Font. “És un moment crític”, va admetre aquest dirigent, que va marcar una clara distància ideològica amb els seus socis: “Convergència ha passat a ser netament independentista, com ERC, i nosaltres no hem fet aquest pas”, va afegir.

Altres fonts de la cúpula del partit de Josep Antoni Duran Lleida consultades per EL PAÍS van assegurar que l'actual situació “no té marxa enrere”. Si no hi ha una rectificació de 180 graus la direcció d'Unió assumeix que hi haurà ruptura. “A partir d'aquí el més lògic és preparar una sortida ordenada del Govern català i trencar de manera civilitzada”, va dir ahir un dirigent democristià que, no obstant això, va recalcar que “Unió ho ha fet tot per no arribar a aquest extrem”. “És Convergència qui aboca CiU a la fractura”, va subratllar.

Tant Mas com Duran Lleida són presoners de la voluntat de les seves bases. En el cas de Mas, els militants li demanen en els actes de partit un compromís explícit i inajornable amb la independència. En el cas de Duran, una ajustada majoria de la militància va donar suport aquest cap de setmana al seu pla per posar durs condicionants a continuar endavant amb el pla sobiranista. Aquests requisits, que descarten entre altres coses una declaració unilateral d'independència, no són acceptables en aquests moments per Convergència.

L'última paraula, no obstant això, la tindran Mas i Duran, que encara no han parlat públicament de la situació que s'ha creat a CiU. Alguns dirigents de la federació apunten que l'única forma d'arribar a una entesa seria que Mas es conformés amb un compromís genèric amb la independència per part dels seus socis, sense terminis ni fórmules unilaterals. Amb tot, aquest pla seguiria sent poc assumible per a molts quadres d'Unió, que són totalment contraris a la independència.

Si no hi ha acord perilla, a més, la permanència dels tres consellers d'Unió al Govern català. “Un Govern se sustenta sobre una majoria parlamentària; si aquesta majoria canvia les conseqüències poden afectar el Govern”, va dir ahir el conseller català de Presidència, Francesc Homs. Amb tot, la greu crisi que travessa el principal partit de Catalunya no va ser abordada ahir en la reunió setmanal de l'Executiu.

A la taula del Govern català s'asseuen tres consellers d'Unió, dos d'ells amb carteres molt sensibles. Són Joana Ortega (Vicepresidència), Ramon Espadaler (Interior) i Josep Maria Pelegrí (Agricultura). Tots tres han estat alineats amb les tesis de Duran Lleida durant la consulta interna que Unió va celebrar diumenge passat. No obstant això, han tingut un nivell de compromís diferent fins ara amb el procés sobiranista. La més compromesa amb el pla de la Generalitat ha estat Ortega, que està investigada per desobeir el veto del Tribunal Constitucional a la consulta independentista del 9 de novembre passat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_