Selecciona Edició
Connecta’t

Els romans de Tàrraco alimenten el primer banc mundial d’ADN antic

L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) obre a la comunitat científica el primer biobanc amb genoma recollit de restes arqueològiques humanes

Una investigadora mostra peces dentals de romans de Tàrraco.
Una investigadora mostra peces dentals de romans de Tàrraco.

En tancs de nitrogen a 150 graus sota zero es guarda la caixa forta del primer biobanc al món d'ADN humà antic. En aquests recipients mastodòntics, en una de les sales de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de Barcelona, es guarden diversos centenars de mostres arqueològiques (peces dentals) dels romans que van viure a l'antiga Tàrraco (Tarragona). D'aquestes peces s'extreu l'ADN que serveix de moneda de canvi al banc genòmic, únic en el servei d'ADN humà antic a la comunitat científica.

Estudiar l'origen i l'evolució genètica d'algunes malalties actuals, com l'obesitat o la diabetis, observar l'efecte dels moviments migratoris i analitzar la influència dels hàbits nutricionals i mediambientals en l'ésser humà són algunes de les vies d'investigació que obre el biobanc d'ADN humà antic. "Aquest biobanc obre moltes possibilitats a l'estudi de la població d'altres èpoques, a veure el background genètic i el risc que pot suposar per a les malalties que tenim ara", ha explicat aquest matí Ramon Gomis, director de l'Idibaps.

La institució biomèdica, promotora de la iniciativa, ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'ICAC va recopilar la informació sobre la població funerària antiga de Tàrraco i va extreure mostres dentals d'esquelets d'entre els segles III i VII dC que estaven al MNAT. L'Idibaps es va encarregar de processar les mostres humanes i salvar restes que estaven degradades; la manipulació del genoma antic és complex perquè està molt fragmentat i pot contaminar-se fàcilment amb l'ADN actual dels investigadors que el manipulen. De les 600 mostres seleccionades i treballades, unes 300 van passar els filtres de qualitat per integrar-se en el biobanc i, d'aquestes, 76 ja estan disponibles per a la comunitat científica internacional. Algunes de les mostres arqueològiques van haver de ser sotmeses a un procés d'amplificació genòmica perquè les peces tenien molt poca quantitat d'ADN.

De les 600 mostres seleccionades i treballades, 76 ja estan disponibles per a la comunitat científica internacional

Malgrat que hi ha algunes petites col·leccions de genoma humà antic al món, no es poden considerar pròpiament un biobanc perquè es van seleccionar per a projectes d'investigació concrets i no estan a l'abast de tots els científics. "El biobanc és una estructura que dóna servei obert a tota la comunitat científica. Els investigadors només han de presentar un projecte, que serà estudiat i aprovat per un comitè científic i ètic extern", ha explicat Anna Bosch, responsable del banc d'ADN.

Els científics de l'Idibaps no descarten incorporar mostres d'altres civilitzacions per ampliar l'oferta del biobanc. "És important tenir població diferent per poder comparar. Tenim la voluntat d'ampliar aquest estudi a tots els jaciments que estiguin sota la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya", ha assenyalat Joan Gómez, director de l'ICAC. Gomis, per la seva banda, també ha confirmat que estan iniciant la ronda de contactes amb l'Institut Pasteur de Tunis per "ampliar el biobanc amb mostres del nord de l'Àfrica".