_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Benvinguts al poder

El ‘cas Zapata’ mostra la fragilitat de les noves forces emergents

No hi havia cap altra opció digna que no fos la sortida de Guillermo Zapata com a regidor de Cultura i Esports de Madrid per saldar el redescobriment de comentaris antisemites i de menyspreu a víctimes d'ETA fets per ell anys enrere. Les disculpes demanades per la seva conducta passada no l'eximeixen de responsabilitat com a càrrec públic i l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha fet bé d'acceptar-li la renúncia. Hauria estat molt pitjor entestar-se a iniciar un projecte polític tacat per la incertesa sobre la moral civil d'algun dels seus components.

Editorials anteriors

Subsisteix un espai de confusió i incoherència, ja que Zapata deixa les seves responsabilitats de Cultura, però es manté com a regidor. Va fer els seus lamentables comentaris quan era una persona privada, i això planteja el dubte de si un error així, reconegut per l'autor, l'invalida per a tota tasca pública. La realitat és que a Twitter no es plasma una conversa particular, sinó pública, i tot compta quan es tracta de càrrecs amb altes expectatives. Les queixes pel marcatge als nous actors polítics són irrellevants, ja que s'havien atribuït una elevada superioritat moral i política i no han de protestar per estar sotmesos a un escrutini intens.

Més enllà de l'incident en concret (o dels incidents, perquè el de Zapata no és l'únic cas), el que ha passat mostra la fragilitat amb què les formacions emergents accedeixen al poder. L'impacte produït pel canvi no els vacuna contra la inestabilitat objectiva de les seves respectives situacions. És cert que els ajuntaments s'han constituït amb tota normalitat –excepte alguna tensió aïllada–, com és desitjable que passi en el cas dels governs autònoms; però la governabilitat depèn d'equips que no tenen clares majories de vots. I la relació de forces tampoc els afavoreix: Manuela Carmena i Ada Colau –per citar només dos exemples del canvi– han estat escollides com a candidates d'agrupacions polítiques heterogènies. A aquesta situació interna, per si sola complexa, cal afegir-hi els esforços que hauran de fer per conservar els suports externs que tenen, perquè, una vegada votades les investidures, tornen a l'oposició i ja no se senten solidaris amb els càrrecs als quals han ajudat.

Tot seria diferent si els nous poders haguessin establert acords de coalició. No en volien, ni tampoc els que els donen suport puntualment, per no comprometre's davant les eleccions generals. Sense majories absolutes ni coalicions estables, no poden governar com si disposessin de tots els mitjans; estan exposats a desautoritzacions i sancions, inclosa la moció de censura.

Al final, Zapata havia de caure encara que només fos perquè el PSOE, que havia donat suport a la investidura de Carmena, ha pressionat amb fermesa per aconseguir-ho; igual que José Antonio Griñán ha formalitzat la renúncia a l'escó de senador per facilitar la gestió de Susana Díaz, una de les condicions que Ciutadans havia plantejat a canvi del seu vot a la investidura de la presidenta andalusa. Les noves formacions són benvingudes al poder, encara que no sigui exactament el que s'esperaven.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_