Selecciona Edició
Connecta’t

Laurent Pelly posa en doina el món de Don Pasquale

La genial 'opera buffa' de Donizetti torna al Liceu després de gairebé 30 anys d'absència

Una imatge de promoció de l'òpera 'Don Pasquale' que es veurà al Liceu. Ampliar foto
Una imatge de promoció de l'òpera 'Don Pasquale' que es veurà al Liceu.

El vell i rondinaire Don Pasquale fa gairebé trenta anys que no trepitja el Liceu. Cosa rara tractant-se de l'última gran 'opera buffa' italiana, una joia de Gaetano Donizetti que es va representar per última vegada el 1986 i que torna avui al coliseu barceloní en una producció signada pel director d'escena francès Laurent Pelly i dirigida musicalment pel veneçolà Diego Matheuz. Inspirada "en el cinema còmic italià", la posada en escena proposa un joc surrealista que converteix en malson el somni d'un ancià que es vol casar amb una joveneta. "La situació és divertida, però també cruel i surrealista, perquè quan la jove Norina arriba a casa seva posa tot el seu món en doina, literalment", explica Laurent Pelly.

El director d'escena converteix la casa de Don Pasquale en una espècie de ratera en la qual el vell i gasiu personatge veurà literalment el seu món a l'inrevés en un espectacular gir de l'escenografia, feta per Chantal Thomas, que situa la seva còmoda butaca al sostre i posa el llum als peus . El muntatge, amb deu funcions programades del 16 al 27 de juny, és una coproducció del Liceu amb el Festival de Santa Fe de Nou Mèxic (Estats Units) i l'Òpera de San Francisco.

La producció disposa de dos repartiments encapçalats pels baix-barítons Lorenzo Regazzo i Roberto de Candia en el paper titular, les sopranos Valentina Nafornita i Pretty Yende (Norina), els tenors Juan Francisco Gatell i Antonino Siragusa (Ernesto) i els barítons Mariusz Kwiecien i Gabriel Bermúdez (Malatesta).

Per celebrar el retorn de Don Pasquale, el Liceu convida tots els Pasquals i Pasquales –el teatre calcula que n'hi ha prop de 3.000 a Barcelona– a assistir gratis a una de les funcions, sempre que acudeixin al teatre amb un o més acompanyants que hauran d'abonar la seva entrada.

Un dels atractius d'aquest muntatge és el debut operístic a Espanya del jove director d'orquestra veneçolà Diego Matheuz (Barquisimeto, 1984), nou referent després de Gustavo Dudamel de l'èxit del Sistema d'Orquestres creat per José Antonio Abreu a Veneçuela. Jove i amb gran experiència –el 2011 va assumir la direcció musical del llegendari teatre La Fenice de Venècia, càrrec que va deixar el mes de desembre passat– Matheuz considera Don Pasquale com "una absoluta obra mestra".

"És una òpera perfecta, amb una partitura molt inspirada, omple de matisos subtils que recreen l'acció i el caràcter dels personatges. La producció omple d'energia l'escenari, amb molt moviment i tinc la sort de tenir dos repartiments genials", explica Matheuz, que destaca "l'actitud oberta de l'orquestra del Liceu a l'hora de treballar els detalls d'una partitura que fa tants anys que no toquen".

Després d'aconseguir èxits rotunds al Liceu en els últims cinc anys amb títols com La fille du régiment, de Donizetti, Les contes d'Hoffmann, d'Offenbach, i Cendrillon, de Massenet, Pelly torna a enfrontar-se a un clàssic del repertori buffo italià. "Els personatges de Don Pasquale són arquetips de la Commedia dell'Arte i la seva essència es manté viva en l'esperit de les comèdies cinematogràfiques italianes de les dècades de 1950 i 1960 protagonitzades per Alberto Sordi, Vittorio Gassman i Marcello Mastroiani".

La comèdia és, sens dubte, l'espai en què Pelly se sent més a gust i entre els seus autors preferits destaquen Offenbach i Donizetti, autor que ocupa la seva agenda imminent amb dos projectes; la divertida comèdia Viva la mamma i una incursió en l'òpera seriosa, Lucia di Lammermoor. Com és habitual en els seus muntatges, el director d'escena francès també signa el vestuari.