Selecciona Edició
Connecta’t

‘Yesterday’ ja té 50 anys

La cançó de Paul McCartney per als Beatles és la més versionada de la història

‘Yesterday’ ja té 50 anys

Tot va començar un matí el maig del 1965. A Paul McCartney se li havia enganxat una melodia durant un somni i no aconseguia treure-se-la del cap. El que semblava un joc mental va arribar a convertir-se en una de les melodies més recognoscibles de la història del pop en mans de The Beatles. Segons les seves pròpies paraules, era com una vella melodia de jazz, com les que solia cantar el seu pare i que el feia tornar al passat.

La lletra, en canvi, va ser una altra història. La llegenda explica que el seu autor cantussejava com a primer vers “scrambled eggs, oh baby, how I love your legs” (“Ous remenats; oh, amor, com m'agraden les teves cames”). Ho va repetir durant dies però, al final, en un viatge a Portugal amb la seva xicota de llavors, Jane Asher, li va posar els versos adequats.

Lletra de ‘Yesterday’

Ahir,

tots els meus problemes semblaven tan lluny.

Ara sembla com si

fossin aquí per quedar-se.

Oh, jo crec en l'ahir.

De sobte,

no sóc ni la meitat de l'home que solia ser.

Hi ha una ombra suspesa sobre mi.

Oh, l'ahir va venir de sobte.

Per què ella se n'havia d'anar, no ho sé.

No m'ho va dir.

Jo vaig dir alguna cosa dolenta,

ara enyoro l'ahir.

Ahir,

l'amor era un joc tan fàcil de jugar.

Ara necessito un lloc per amagar-me.

Oh, jo crec en l'ahir.

La cançó, finalment, es va gravar el 14 de juny del 1965. Després d'una presa amb John Lennon a l'orgue Hammond, el productor George Martin va suggerir a McCartney que fes servir un quartet de corda. McCartney s'hi va resistir al principi i va dir: “No vull ser un Mantovani –en referència al compositor de música lleugera italià, que solia tocar en aquella època en auditoris de Londres–“. Però sense aquells arranjaments la cançó no hauria estat la mateixa.

Yesterday es va publicar a l'àlbum Help!. Té l'honor de ser la cançó amb més versions de la història, segons el Llibre Guinness dels rècords. Entre les seves més de 1.500 versions, són famoses les cantades per Frank Sinatra, Aretha Franklin, Elvis Presley i Willie Nelson. Aquest monòleg interior de McCartney guarda una malenconia màgica. És gairebé impossible no quedar seduït per ella. 

A continuació, us oferim un llistat de cinc de les versions més celebrades de tots els temps.

Una cançó eterna

 

1. Elvis Presley

El rei del rock mai es va entendre amb els Beatles, als quals va veure com a fruit d'una generació, la de la contracultura, amb la qual no va sintonitzar. De fet, la trobada entre els Fab Four i Presley no va ser fructífera, res a veure amb la que van tenir amb Bob Dylan. No obstant això, Presley va voler versionar algunes de les balades dels Beatles, idònies per a la seva gola galàctica.

 2. Willie Nelson

El pare dels bandolers del country porta Yesterday al seu terreny i en fa una de les versions més emotives de tots els temps. Amb la seva veu profunda i pletòrica, Nelson posa texans a la balada de McCartney, substituint les cordes per una guitarra senzilla però efectiva, com si hagués estat escrita per ser cantada en una cantina de Texas.

3. Frank Sinatra

La veu sempre va renegar del rock i va afirmar que corrompia els joves. Però no va poder resistir-se a cantar una cançó que estava per sobre de tot un moviment musical. Amb la seva gran vestidura pop, Yesterday era una balada intergeneracional i Sinatra va saber conservar la seva poderosa càrrega malenconiosa en la seva proposta de jazz vocal. Les cordes continuen jugant un paper essencial però, en aquesta ocasió, es despleguen en un sentit jazzístic més suggeridor i lent. 

4. Aretha Franklin

La veu femenina més espectacular del soul i, possiblement, de tota la història de la música popular no podia deixar de posar el seu esperit en aquesta cançó eterna. Amb el seu timbre penetrant de tall diví, Aretha Franklin vesteix Yesterday amb les seves gales vocals. Entre el jazz i el soul, la seva versió és potser la més nostàlgica de totes les que s'han gravat.

5. Ray Charles

Un dels pilars de la música afroamericana li va donar el seu essencial toc al piano, a part de la seva particular manera de cantar, molt més lenta.