Selecciona Edició
Connecta’t
SALUT PÚBLICA

Els arbres milloren el rendiment dels nens a l’escola

Un estudi a Espanya vincula les zones verdes a un 10% menys de problemes d'atenció

Una escola concertada a Barcelona.
Una escola concertada a Barcelona.

De vegades els científics faciliten la feina als polítics. El primer estudi sobre l'impacte de les zones verdes en el desenvolupament cognitiu dels nens ha mostrat un aparent efecte positiu dels arbres en processos com la memòria, l'atenció i la resolució de problemes. Els autors han observat durant més d'un any gairebé 2.600 nens d'entre 7 i 10 anys, escolaritzats a 36 escoles de Barcelona. Les seves dades mostren, per exemple, que als centres amb més zones verdes es detecta un 10% menys de problemes d'atenció entre els alumnes, segons explica el metge Jordi Sunyer, principal autor de l'estudi i codirector del Centre d'Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL), a Barcelona.

“La nostra conclusió és que cal crear més zones verdes dins de les escoles i al seu voltant”, exposa Sunyer. El seu equip, amb investigadors de la Universitat de Califòrnia (EUA) i altres institucions europees, assenyala un possible culpable d'aquest vincle: el carboni negre, unes partícules molt fines generades principalment en la combustió dels motors dièsel. Aquesta contaminació pot influir en la maduració del cervell i en el desenvolupament mental dels nens, segons estudis realitzats en animals. Els arbres la contraresten.

“Aquestes partícules mesuren menys de 0,7 micres [milionèsimes parts d'un metre], entren fins al fons del pulmó i arriben a inflamar el cervell. La contaminació explicaria fins al 50% dels problemes d'atenció i un 20% dels problemes en memòria de treball [els processos mentals per emmagatzemar temporalment la informació i manipular-la]”, apunta Sunyer. El seu treball, que es publica avui a la revista científica nord-americana PNAS, forma part del projecte Breathe, finançat amb 3,5 milions d'euros per la Comissió Europea.

El carboni negre, unes partícules molt fines generades en la combustió dels motors dièsel, pot interferir en el desenvolupament cerebral dels nens

Els 600 nens analitzats a escoles amb menys zones verdes presenten un 5% menys de desenvolupament cognitiu que els 600 xavals a escoles amb més arbres, subratlla l'epidemiòleg holandès Mark Nieuwenhuijsen, coautor de l'estudi i també investigador del CREAL. “Un 5% de mitjana en una població és molt”, valora. Els científics no han detectat cap influència de factors socioeconòmics. A Barcelona, les escoles amb més zones verdes no estan necessàriament als barris més rics.

Els autors tampoc han observat en el fenomen un paper important del soroll del trànsit o del grau més alt d'exercici físic associat a les zones arbrades, encara que no ho descarten. “Desconeixem quins són els mecanismes, més enllà de la reducció de la contaminació. Podem especular amb teories neuropsicològiques, que suggereixen que la naturalesa té propietats antiestrés, però les evidències científiques sobre això no són massa contundents”, admet Sunyer.

Una de les principals limitacions de l'estudi és que no ha demostrat una relació causa-efecte, sinó que només ha detectat un possible vincle. “No podem estar segurs que les associacions observades entre el desenvolupament cognitiu i les zones verdes no estiguin causades per factors no considerats pels autors”, opina Andy Jones, expert en salut pública de la Universitat d'Ànglia de l'Est (Anglaterra), en el web Science Media Centre.

Jones, aliè a l'estudi, recalca que els autors han mesurat les zones verdes mitjançant satèl·lits. “Saben la quantitat de vegetació al voltant dels nens, però no si els nens realment van entrar-hi en contacte”, matisa. Un altre punt feble del treball, segons Jones, és que només té en compte el nivell educatiu de les mares dels nens. “Podria ser que altres característiques familiars no tingudes en compte poguessin explicar les associacions observades, almenys parcialment”, rebla.

MÉS INFORMACIÓ