Selecciona Edició
Connecta’t

El Tricentari té coda illenca

Aquest dimarts 16 de juny, velles cançons dels vençuts, no pas derrotats, commemoraran el tricentenari de la derrota de Mallorca

El corn feia el so d'avís, viafora i resistència.
El corn feia el so d'avís, viafora i resistència.

Prèdiques audiovisuals, cançons militants, senyeres estelades, emocions sobiranistes i més endavant una estàtua de l'escultor Jaume Mir (a Calonge, camp de batalla) faran memòria del Tricentenari a Mallorca. La guerra perduda no sols fou al continent, esdevingué, també –més tard que el 1714– a les illes Balears. Una poetessa, Glòria Julià Estepoll; un violinista, Miquel Àngel Bennàsser Galerí, i un guitarrista, Joan Carles Vaquer Pels, rescataran a Calonge, Santanyí, aquest dimarts 16 de juny, velles cançons dels vençuts, no pas derrotats. Abans en Tomeu Mestre Balutxo en dirà la narració dels fets, amb mots històrics i poètics, en una conferència documentada amb imatges d'època i d'ara.

Dia 15 de juny fa tot just tres segles clavats, això són 300 anys, un tricentenari, que l'armada del rei Felip V de Borbó entrà a Mallorca per llevant. El cap militar, el dit cavaller d'Asfeld, desembarcà a cala Llonga (ara subsumida pel turisme a Cala d'Or). Batallà a s’Horta i Calonge, Santanyí, ara part de la frontera de Felanitx. En aquest municipi les tropes del rei absolutista perderen un gran canó de ferro fus que, des d'aleshores, roman boca avall, de testimoni davant l'església del Convent.

A partir d’aquell dia 15 de juny, poble a poble, fa tres segles, l'exèrcit del rei absolutista s'imposà a Mallorca. El juliol, un mes més tard, es rendí la ciutat de Palma, com passà també per Alcúdia. Avui en dia, el capdavanter simbòlic de l'organització dels 300 anys a Mallorca és l'expresident de Balears, Cristòfol Soler, dissident del PP i denunciant de la deriva espanyolista del PP de José Ramón Bauzá.

Tomeu Mestre Balutxo, escriptor i activista plurisdisciplinari, des de rapsoda a novel·lista i bloguer, és un dels motors de la commemoració perifèrica i serà comissari d'una mini mostra que es farà a Barcelona. Mestre ha deixat dit que les commemoracions dels 300 anys de les diverses submissions a l’exèrcit borbònic recorden "una gran guerra que va acabar en sotmetre la gran nació catalana, aixecada solidàriament contra l’absolutisme de Felip V, en defensa dels privilegis i furs del Regne de València, del Principat de Catalunya i, com a darrer bastió de resistència, del Regne de Mallorques."

Un corn de la mar, una caragola, com la que era usada pels vigilants de les torres de la costa és la icona que usarà Mestre en la seva proposta de micromostra a Barcelona. El corn feia el so d'avís, viafora i resistència; serva, a l'orella, la remor de la mar.

La Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, per Pasqua va fer un acte vindicatiu a la torre del Serral dels Falcons a Manacor. La tropa de cantants i predicadors, Tomeu Mestre, Biel Majoral, Pere Morey, Maria Rosselló, Biel Torres, Delfí Mulet i el glossador Mateu Xurí, animaren l'acte vindicatiu en recordança del torrer que va fer fora, ell sol, una primera envestida militar.

Els activistes sobiranistes de Mallorca –que ara han obtingut una arrelada als municipis de Mallorca–, volen evitar que pervisqui "memòria sembrada de sal". Entenen que no ha fet esment encara als mallorquins solidaris que anaren amb armes i queviures per trencar el setge de Barcelona o "el cas dels eivissencs, tan implicats i tan transcendentals en la defensa d'aquesta gran ciutat i, com la resta d’illencs i de valencians, oblidats per les institucions oficials de tots els nostres territoris", va dir Mestre en el moment alt dels 300 anys a Barcelona. "No s'ha fet a Catalunya cap acte de gratitud als mariners illencs que foren els qui més aportaren en hisendes i en vides a la defensa de Barcelona".