Selecciona Edició
Connecta’t

Les grans urbs se centren en els desnonaments i en mesures socials

Madrid i Barcelona examinen les promeses de les forces del canvi

Els governs de les principals ciutats, liderats per candidatures de plataformes alternatives d'esquerres, seran els primers a impulsar el canvi polític i a portar a les institucions la filosofia de Podem. El pla que van esbossar ahir Ada Colau a Barcelona, Manuela Carmena a Madrid, Joan Ribó, de Compromís, a València, Pedro Santisteve a Saragossa, Xulio Ferreiro a la Corunya i José María González a Cadis pretén frenar els desnonaments i atendre les necessitats energètiques de les llars sense recursos, proposa més austeritat i redistribució de la riquesa.

La cap de llista d'Ara Madrid va evitar ahir aprofundir en el programa en el seu primer discurs davant del ple, però en la seva compareixença posterior va fixar algunes prioritats del seu projecte: que “tots els nens i les persones grans de la ciutat tinguin prou recursos alimentaris i alternatives habitacionals quan es produeixen desnonaments”; evitar les execucions hipotecàries i, quan es produeixin, oferir una “solució habitacional”; impulsar una oficina antifrau –una mesura acordada amb el PSOE amb la signatura del pacte d'investidura– i una rebaixa salarial dels seus regidors

El perill de la inestabilitat

El consens no és el denominador comú de la política que s'exerceix a les institucions espanyoles. El bipartidisme dels últims 30 anys ha consolidat un model d'acció política basat en majories absolutes on l'entesa amb l'oposició no era imprescindible. Després de les eleccions del 24-M, la capacitat de diàleg de la classe política es posarà a prova. Durant els propers mesos, els nous alcaldes, més fràgils que mai en la recent etapa democràtica per no tenir majoria absoluta als plens, hauran d'aprovar els Pressupostos del 2016, una prova de foc per mesurar la seva estabilitat.

Colau va deixar clar que “una ciutat democràtica ha d'eradicar la xacra dels desnonaments i la pobresa energètica”. La nova alcaldessa de Barcelona, a més, vol reclamar a la Generalitat el seu deute amb l'Ajuntament, mentre que el nou regidor de València, Joan Ribó, de Compromís, va proposar revitalitzar el barri del Cabanyal-Canyamelar, amenaçat per l'especulació urbanística durant les últimes dècades. Tots es plantegen fer una auditoria dels comptes municipals i impulsar plans anomenats “d'emergència social” o “rescat ciutadà”.

Les maneres de fer, a més, canviaran per força a causa de la fragmentació; a la majoria dels grans Ajuntaments l'entesa del govern municipal amb l'oposició serà imprescindible per avançar. A partir d'ara, cada pressupost municipal per gestionar la ciutat de l'any següent serà una prova de resistència per al govern de torn. Hi ha altres novetats per arrencar un mandat de quatre anys més carregat que mai d'incerteses.

Austeritat. L'austeritat s'instal·larà en les butxaques d'alguns alcaldes i molts regidors. Acostumats a sous de 100.000 euros a l'any per als alcaldes de les grans ciutats, Colau i Carmena han promès que no en cobraran més de 45.000. La Marea Atlàntica que governarà a la Corunya prometa abaixar salaris a tota la Corporació i posar un límit màxim de 40.000 euros. Joan Ribó també garanteix rebaixar-se la nòmina. Hi haurà menys assessors i més funcionaris en tasques d'alta direcció.

Moratòries urbanístiques. Els grans plans d'expansió urbanística que van deixar esbossats els alcaldes sortints d'algunes de les grans ciutats quedaran congelats si les promeses dels nous regidors aconsegueixen prou vots a partir d'ara. L'operació Chamartín a Madrid o el port exterior de la Corunya seran sotmesos a revisió per part dels governs municipals. 

El “rescat ciutadà”; més pressupost per a necessitats bàsiques. Els governs municipals de Madrid, València, Saragossa o Barcelona prometen més pressupost per a necessitats bàsiques i alguns fins i tot plantegen avançar en l'aprovació d'una “renda bàsica de ciutadania”. Tots tenen plans per implantar programes d'ajuda econòmica a les famílies amb menys rendes perquè puguin fer front al pagament de les seves necessitats bàsiques (llum, aigua, alimentació).

Política fiscal redistributiva. Els plans de les plataformes ciutadanes d'esquerra que governaran les ciutats més poblades d'Espanya passen per mantenir la pressió fiscal dels principals impostos (béns immobles i circulació) per a la majoria dels veïns encara que prometen aplicar rebaixes a les rendes més baixes. Alguns dels nous equips de govern municipal preveuen gravar als bancs que tenen milers d'habitatges buits.

Més participació ciutadana. L'elaboració dels pressupostos o els plans de reforma tindran un pas previ al debat en ple. Els nous alcaldes expliquen que sotmetran aquestes decisions a una mena d'enquesta prèvia entre els veïns afectats.

Examen a un model vigent des del 1978

El Govern d'UCD va presentar el gener del 1978 un projecte de llei de comicis locals que premiava amb l'alcaldia el partit que obtingués més vots. En el debat parlamentari, el portaveu de la minoria comunista, Simón Sánchez Montero, va fer servir un argument que avui segueix viu: “Amb menys del 30% dels vots es pot ser alcalde. Tindrem ajuntaments ingovernables, on l'oposició majoritària, pel nombre de regidors, farà molt difícil resoldre els gravíssims problemes que té l'administració municipal”.

Sánchez Montero va convèncer els grups, que van aprovar una llei que delegava en els regidors l'elecció d'alcalde, i no en els veïns a través dels vots. Sortiria triat alcalde qui aconseguís la majoria absoluta dels vots dels regidors. En defecte d'això, seria alcalde el candidat amb més vots a les eleccions. Amb aquest sistema han funcionat fins ara els ajuntaments sense grans problemes de governabilitat; PP i PSOE van imposar les seves majories absolutes. Aquest model se sotmet ara a l'examen més difícil: les majories absolutes ja no existeixen.