Selecciona Edició
Connecta’t

Pistoles, musclos i sugus

Berna González Harbour i Carmen Moreno presenten les seves novel·les a Negra y Criminal

Harbour (esquerra) i Moreno, dissabte a la llibreria Negra y Criminal.
Harbour (esquerra) i Moreno, dissabte a la llibreria Negra y Criminal.

La panòplia de la novel·la policíaca inclou pistoles, sogues, verí, musclos... Musclos? Doncs sí, són habituals també els musclos, sobretot si parlem de Negra y Criminal, la indispensable llibreria del gènere situada al barri de la Barceloneta, les suculentes bivalves regades amb vi de la qual resulten consubstancials a les activitats literariodelictives dels seus dissabtes.

És més estrany, però, que s'associïn a la novel·la negra els sugus, els inefables caramels mastegables. És cert que, inventats el 1931, els sugus deuen el seu nom al terme escandinau suge, xuclar, i és sabuda la preeminència escandinava en el gènere...

Però si ahir hi havia sugus a la Negra y Criminal de Paco Camarasa no era perquè els haguessin portat Jo Nesbo, Mankell o Peter Hoeg, sinó Berna González Harbour, que no és noruega, ni sueca ni danesa sinó de Santander. L'escriptora i periodista va portar un munt de sugus (que apareixen en la seva nova novel·la) per endolcir la presentació de Los ciervos llegan sin avisar (RBA) –una història d'atmosfera ombrívola, amb elements terrorífics, basada en una tremenda experiència personal de l'autora–, que es va fer a Negra y Criminal conjuntament amb la de la primera de Carmen Moreno, Una última cuestión (que publica ara Lapsus Calami).

Camarasa va precedir les dues noies del crim amb un oportú speech sobre el més “memorable” del dia amb els canvis als Ajuntaments de Barcelona, Madrid i València. Carmen Moreno i Berna González Harbour es van lloar mútuament les seves novel·les i van oferir claus sobre les pròpies en un diàleg molt sucós puntejat per Camarasa i per algunes intervencions (“això és un spoiler o un tràiler?”, “volem comprar els llibres ja!”) de l'exquisit públic reunit per a l'ocasió, entre el qual s'hi comptaven –déu n'hi do, com criden les pistoles, els musclos i els sugus– Andreu Martín, Cristina Fernández Cubas, Santiago Roncagliolo, Gaby Martínez i Carlos Zanón.

González Harbour va explicar que la novel·la de la seva col·lega tracta d'un crim en una petita comunitat que una veïna en xandall mira d'esclarir. Moreno va destacar el tractament d'introspecció i la barreja de llenguatges de Los ciervos llegan sin avisar (que no està protagonitzada per l'habitual comissari Ruiz). A poc a poc, les dues escriptores, sense perdre el somriure amable, ens van introduir en un món d'esgarrifança, abismant-nos en la part més fosca de la condició humana, fins i tot, la d'elles mateixes.

Totes dues van coincidir que no coneixes mai del tot la gent, sobretot el seu pitjor costat.

Moreno ho va exemplificar amb el fill d'un amic dels seus pares, que va matar i va esquarterar un amic a la banyera. I González Harbour, amb el mortífer pilot de Germanwings, les primeres informacions del qual, va recordar, destacaven que era un veí exemplar. Quan la novel·lista es va preguntar si potser no devem ser tots assassins en potència, Carmen Moreno va explicar que un dia ella, d'adolescent, va estar a punt d'estampar contra un mur un xaval delinqüent que amenaçava el seu germà petit amb una navalla. González Harbour va relatar el fet que va viure, i que és en el centre de la novel·la: quan es va aturar a la carretera per socórrer un camioner estès a l'asfalt i aparentment agonitzant. Va estar acompanyant-lo fins que va arribar una ambulància però no va saber mai qui era. Sempre va voler esbrinar-ho però no va fer res, no s'hi va atrevir. Ho fa a Los ciervos llegan sin avisar la protagonista. I passa el que passa. “Els éssers humans som covards, i ho vaig resoldre amb la literatura”, va dir ahir la novel·lista. Un bella frase que va quedar surant en l'aire de la llibreria com la fantasmagòrica fumera que es forma després d'un tiroteig.