Selecciona Edició
Connecta’t

Els pactes en clau local s’imposen al full de ruta sobiranista

CiU i ERC no aconsegueixen pactar les alcaldies de molts ajuntaments

Les dinàmiques polítiques locals, els interessos de partit i les picabaralles personals han pogut més que els grans acords de palau. El pacte que el líder de CiU, Artur Mas, va presentar al gener amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, per prioritzar acords entre aquestes dues formacions en la constitució dels ajuntaments s'ha vist desbordat per la realitat de cada municipi. Tant CiU, com especialment ERC, no han dubtat a pactar amb tercers partits, gairebé sempre el PSC, per fer fora el rival dels ajuntaments. Això no ha fet res més que tensionar les ja complicades relacions entre Artur Mas i Oriol Junqueras.

Artur Mas i Convergència i Unió pretenien que el procés sobiranista tingués la primera parada en les eleccions municipals. Apel·lant a la unitat sobiranista CiU pretenia no veure minvada l'hegemonia que havia aconseguit el 2011, amb alcaldies a bona part de capitals de comarca i totes les diputacions. Al final no ha pogut ser.

Més enllà de les ciutats on CiU i ERC no van sumar prou regidors per presentar-se com a opció de govern, el partit d'Oriol Junqueras ha preferit pactar amb el PSC en algunes poblacions especialment sensibles per CiU. En capitals com Solsona, Balaguer o Móra la Nova els republicans han tancat acords amb el PSC i han deixat CiU sense l'alcaldia. El mateix ha passat a localitats com Llívia, Torredembarra o Llançà.

A altres poblacions CiU ha pogut mantenir l'alcaldia però haurà de començar el mandat en minoria perquè ERC s'ha negat a arribar a acords. És el cas de Vic o Cervera. A Berga la falta d'entesa entre els dos partits ha impedit un acord per obtenir l'alcaldia, que ha quedat a mans de la CUP.

Segurament, l'acord que més cou a CiU, i especialment dins d'Unió Democràtica, és el que s'ha tancat a Salt, la que era la principal alcaldia dels democristians. El controvertit alcalde d'Unió, Jaume Torremadé, acusat d'abusos sexuals i que va rebre el suport explícit de Josep Antoni Duran Lleida, ha estat desplaçat per un pacte ERC-PSC. El republicà Jordi Viñas serà alcalde malgrat no ser el candidat més votat, gràcies al suport de PSC i la CUP.

Convergència i Unió tampoc no s'ha quedat enrere a l'hora de forjar pactes al marge d'Esquerra Republicana. A Tàrrega ha pactat amb els socialistes per mantenir el poder. La fórmula sociovergent ha demostrat que continua tenint plena vigència i és la que ha configurat molts ajuntaments de la segona corona metropolitana. D'aquesta forma, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Mataró o Molins de Rei tindran tots dos partits al capdavant de l'ajuntament. El mateix passa a Figueres, Blanes o Palafrugell.

Però no tot han estat desacords entre CiU i ERC. En alguns municipis sí que governaran gràcies al fet que hi ha acords tancats. És el cas de Manresa, on el convergent Valentí Junyent repetirà en el càrrec amb el suport dels republicans. El mateix passa a Martorell o Palamós. A Cambrils els dos partits han tancat un acord també amb el PSC. I a Tremp han arrabassat l'alcaldia a l'històric socialista Víctor Orrit.

El líder de CiU i president de la Generalitat, Artur Mas, va aprofitar la constitució dels ajuntaments, dissabte, per demanar a les institucions catalanes que facin pinya perquè “tots els processos polítics que està vivint Catalunya, que són intensos i decisius, no es trenquin ni s'esquerdin, sinó que amb l'esforç de tots agafin una nova embranzida i puguin complir el 'full de ruta' que s'han marcat”. Per a això el proper escenari de negociacions seran els consells comarcals i les diputacions. A CiU l'empipament és majúscul amb Esquerra perquè els republicans amenacen d'arrabassar-li una desena de consells. Les diputacions, en canvi, mantindran el domini convergent.