Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRÒNICA DE BALEARS

¿Qui és o va ser en Pep Gonella?

José Zaforteza publica una traducció al mallorquí col·loquial, amb articles salats, de l’obra puntera ‘Bearn’

José Zaforteza.
José Zaforteza.

“A n’en Llorenç [Villalonga] a Catalunya no el tractaren com pertocava durant molts d’anys, al final sí”. Josep Zaforteza (Palma, 1927) és el marmessor literari de Villalonga [Palma 1897-1980] qui en els llibres Bearn i Mort de Dama –grans novel·les, del segle XX, modelà una imatge d’una suposada Mallorca aristocràtica i rural. Zaforteza, advocat, exsenador, expresident de Sa Nostra, parla amb el cap clar i un cos estirat i àgil, a punt de fer 88 anys.

Ara Zaforteza ha reviscolat públicament per haver fet fer una versió/traducció dialectal, en mallorquí i article salat –oral– de l’obra clau de Villalonga Bearn, rebatiada Bearn o sa sala de ses pepes [per nines, munyeques] que era escrita en castellà inicialment i que l’autor traduí. N’hi ha 17 traduccions i una pel·lícula de Jaime Chávarri dels 80.

“No vull que m’esclafin el meu mallorquí, el que me xerrava mumpare i mumare, de Palma, dels pobles, el que parlaven els pagesos. Es podia conèixer d’on era la gent pels xerrars i accents, també dels indrets de la ciutat”, diu Pep Zaforteza, un home de poder, un senyor de ciutat [Palma] que fou hereu de la fortuna de l’esposa i musa de l’escriptor Villalonga, Teresa Gelabert, “ella era una persona admirable, per mi fora de sèrie”.

Pregunta. En Llorenç Villalonga era en ‘Pep Gonella’ [qui signà i calà foc a la polèmica sobre el mallorquí i català als anys 70]?

Resposta. No. Altra cosa és que ho fes amb simpatia. Li agradava tractar el tema. Ho va fer moltes vegades, amb jo i sa dona, na Teresa. Hi ha escrits seus i cartes sobre l’ús dels diàlegs i les paraules pròpies.

P. Villalonga sempre recelà, fou conservador i anticatalanista.

R. El tema és al seu ideari des d’abans de la guerra [mostra una cita de l’agost de 1936: on Villalonga amb son germà Miguel mostra l’orgull “d’haver representat sempre la resistència anticatalana a Mallorca”.

P. I vos senyor Zaforteza éreu o sou en Pep Gonella?

R. [pausa]No, homo, no...[somriure discret].

P. Qui era o és en Pep Gonella? Si no s’ha de violar un mandat secret sobre la font o el pseudònim usat al Diario de Mallorca i al llibre compilat per Francesc de B. Moll?

R. Me sap greu tornar-hi. Va dur patiment, però va acabar bé, en pau, i no vull molestar ningú. [ho repeteix quatre cops en dues hores llargues enregistrades, i a la porta als adéus] Al diari –n’era el president– molestà que el llibre fos publicat sense permís nostro i no té copyright, autoria.

P. En Moll deixà escrit un joc de suposicions sobre els autors o mentors de la polèmica de Gonella, el fità de l’A [Alemany, director del diari] a la Z [Zaforteza].

R. Ell, en Moll, veïnat d’aquí, ca nostra, portal per portal, quan Llibres Mallorca era aquí davant un dia me va dir: “Vull que sàpiga que s’ha pensat que era vostè [en Pep Gonella]”. Jo li vaig contestar “Pensi lo que vulgui”. I ell [el filòleg Moll] replicà: “Però hem arribat a la conclusió que aquest gerundis que empre [en Pep Gonella] no són seus.”

P. La seva vindicació del gonellisme, de les singularitats dialectals, ha triomfat? La fundació que presidiu Jaume III que es mou des de l’ideari i intencions que colgà en Pep Gonella als 70. El PP ha fet una política cultural i lingüística en aquesta òrbita.

R. En Pep Gonella, no diria jo que hagi guanyat. Diria que és el mallorquinisme o els que entenem que es mallorquí és un dialecte, clar i llampant [s’alça i duu, ple de notes, el Diccionari mallorquí/castellà de Moll, fet el 1965, abans de la polèmica].

P. Demanau que s’esmeni l’Estatut d’Autonomia i que la llengua pròpia, la catalana, s’anomeni oficialment, no mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc...

R. Sí, sí. Mallorca mereix que conservem es seu dialecte, en Moll ho pensà i ho creia, lo primer. Defensam el bon mallorquí, les particularitats pròpies. És una riquesa nostra, m’agrada. Els accents (cita paraules autòctones i les compare amb les del català modern continental).

P. L’ús social del català a les Balears ha reculat, ha anat enrere.

R. Hi ha un retrocés de l’ús verbal de la “llengo”. Tenc 24 néts i cap, cap ni un, xerra es mallorquí. Tenen de 8 anys a 25. Me sap greu es per mor dels col·legis. Tots parlen en castellà. Jo els hi xerr en mallorquí.

P. La família és clau també per servar el mots i els xerrars.

R. Mon pare, al cel sia, quan no parlàvem bé en mallorquí mos renyana, corregia: “no se diu així, se diu així deçà”.

El ‘villalonga’ de Zaforteza en llenguatge popular, Bearn, neix tot i haver-hi una edició adient i celebrada de 2007 a cura del màxim expert Josep A. Grimalt. Ara l’obra és patrocinada pel Govern de les Illes Balears (PP) i és una feina de traducció i edició obra de na Mariantònia Lladó.

Docent, Lladó està avesada a ajustar el sentits de les paraules, és la coordinadora lingüística governamental a la redacció de la televisió pública IB3, a l’hora d’introduir –per mandat de José Ramón Bauzá, el president que se’n va, derrotat– el llenguatge salat i el vocabulari local, “no catalanitzat”, als informatius (als esports i al temps). Lladó, també, és la dona de l’ara polític estrenat a Ciutadans, el periodista i filòleg Xavier Pericay, vocal i mentor de la fundació que impulsà Pep Zaforteza, la Jaume III, qui té a la caixa el potentat hoteler Gabriel Barceló i ha fet vídeos, anuncis a la tele i editat llibres d’estil i vocabularis.

“Vaig triar na Mariantònia Lladó amb independència que fos sa dona d’en Pericay. I quan aquest –vocal i vector de la Fundació Jaume III– passà a Ciutadans, ses darreres, no sabia que el partit existís aquí. El líder de Barcelona, n’Albert Rivera, me queia bé”.

La conversa, passa a la sala, al costat del jardí on la xicaranda té un brancam tenyit de cel i amb un llençol de pètals als peus del tronc. Sonen campanes d’esglésies i covents. El barri és menys tranquil i no tan senyorial com el temps de Villalonga. “Sobretot, que no hi ha res que incomodi o molesti algú”, torna a dir aquest home que va ser magistrat gairebé deu anys i té els secrets servats.