Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Lobbistes a la sanitat pública

Els gerents veuen necessari alertar de “la proliferació d'informacions que intenten desacreditar el nostre model sanitari”

La sanitat pública concertada ha fet un pas endavant una setmana abans del ple dedicat al sistema sanitari que acollirà el Parlament entre ressons del cas Innova. Una trentena de gerents d'hospitals han enviat una carta als diputats en què s'ofereixen a donar-los “una visió àmplia i objectiva del nostre model que els permeti abordar el debat amb un ple coneixement de la nostra realitat”. Un pas que els gerents veuen necessari davant “la proliferació d'informacions que intenten desacreditar el nostre model sanitari” i que han generat un debat “del qual el Parlament sovint es fa ressò, [però que] expressa desinformacions molt importants i es basa molt poques vegades en notícies reals i contrastades”. La resta del text insisteix en arguments com que el model sanitari català és un cas d'èxit, capdavanter a Europa i que ha aconseguit millorar la salut dels catalans en les últimes tres dècades.

La carta és contundent. I atrevida. Tot i el risc d'exagerar, podria pensar-se que els qui la signen (gestors d'hospitals finançats amb fons públics) s'han excedit en les seves funcions. Es declaren primer posseïdors d'una veritat que, pel que sembla, no arriba a ciutadans, mitjans de comunicació i fins i tot diputats. Apujant una mica el nivell, l'escrit suggereix que els uns i els altres, presos de la ignorància, la ineptitud o la mala fe —o una barreja explosiva de tot això— fa temps que estan conspirant contra el model català de salut. I finalment, però no menys important, la gravetat de la situació és tal que és necessari que els gerents baixin dels seus despatxos per mostrar als diputats el camí recte cap al necessari debat sanitari.

També es podria pensar que els gerents encara van una mica més enllà. A la seva carta fonen la salut dels ciutadans i el futur del model sanitari català, amb ells com a argamassa imprescindible. Presentades així les coses, en una espècie de nepotisme sanitari que enyora temps passats, aquests càrrecs públics prenen als altres actors el paper que les lleis els confereixen. Per què s'haurien de mobilitzar els ciutadans contra retallades i privatitzacions si, a més de no saber de què parlen, en fer-ho van contra la seva pròpia salut? Per què s'haurien d'informar els mitjans si, a més de no tenir dades reals i contrastades sobre la corrupció, només pretenen fer mal? Per què s'haurien de d'interpel·lar els diputats en les seves funcions parlamentàries si no saben documentar-se? En fi, i el més greu: per què s'haurien d'esforçar el conjunt de la societat a portar el debat imprescindible sobre política sanitària al carrer, els mitjans i els plens si l'intent, a més d'inútil, pot acabar sent perjudicial per a tothom?

Probablement tot això és una exageració i el pas que han fet els gerents té una altra explicació. Ells són la baula més ben remunerada —amb sous de fins a 145.000 euros a l'any— de l'administració catalana. Un sou que no els impedeix incomplir de forma sistemàtica la normativa de contractació als seus hospitals, com ha repetit fins a la sacietat la Sindicatura de Comptes. Gairebé tots els signants també s'han sumat amb entusiasme a estendre per la xarxa pública aquest monstre anomenat Barnaclínic, una clínica privada subvencionada amb els impostos dels qui no poden pagar per saltar-se les llistes d'espera. Molts d'aquests gerents també coneixen bé, encara que hagin callat, els excessos amb fons públics comesos per alguns. I alguns els coneixen molt bé perquè dirigeixen centres convertits en epicentres de la corrupció sanitària. També és sorprenent que els signants de la carta hagin deixat un espai per al propietari de Corporación Fisiogestión, l'exempresa del director del CatSalut a la qual li van tan bé les coses des que va col·locar el seu exexecutiu al capdavant de la sanitat catalana.

Així les coses, i com gairebé sempre l'explicació més senzilla és la més propera a la veritat, el més probable és que aquests gerents vulguin fer un lobby per defensar els seus interessos i els dels seus caps —a la Generalitat i a les patronals— a una setmana vista d'un ple complicat. Tenen tot el dret de fer-ho. La conxorxa és una pràctica legal a Espanya. Però millor que s'estalviïn les lliçons i no empunyin la bandera de defensa de la sanitat pública. D'això ja se n'ocupen d'altres. Encara que no en sàpiguen res.