_
_
_
_
_

La infanta Cristina s’enfronta al Rei per la revocació del ducat

La revocació del títol reobre el debat sobre la renúncia a la successió dinàstica

Miquel Alberola
El rei Felip VI, en el lliurament d'uns guardons a Sevilla.
El rei Felip VI, en el lliurament d'uns guardons a Sevilla.CRISTINA QUICLER (AFP)

La decisió presa pel Rei de revocar el títol de duquessa de Palma a Cristina de Borbó i la reacció d'ella d'assegurar que ja havia renunciat abans que es promulgués el Reial decret posa de relleu l'abisme que s'ha obert entre els dos germans com a conseqüència de la imputació de la Infanta en el cas Nóos. El moviment dut a terme per Felip VI situa de nou el focus en el pas següent: la renúncia de Cristina als seus drets dinàstics, una decisió que només depèn d'ella i que la desvincularia de la Casa del Rei.

Más información
El Rey revoca el títol de duquessa de Palma a la seva germana Cristina
Cristina de Borbó, davant un banc dels acusats amb dues escapatòries
La Casa del Rei nega que la Infanta renunciés al càrrec abans de la revocació
Palma, el paradís perdut de la Infanta

Mai fins ara s'havien fet tan evidents les desavinences entre els diferents membres de la família reial. La guerra existia, però ara han aflorat de forma explícita els problemes entre el rei Felip i la seva germana. La imputació de Cristina de Borbó en el cas Nóos com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en els presumptes negocis irregulars del seu marit, Iñaki Urdangarin, ha deteriorat la relació amb el Rei per les conseqüències negatives que projecta sobre la Corona.

La Casa del Rei, des que es va produir el registre de la seu de l'Institut Nóos per part de la Fiscalia Anticorrupció el novembre del 2011, ha estat pressionant infructuosament la Infanta perquè allunyi el seu nom de la institució de manera voluntària, bé a través del divorci del seu marit o mitjançant la renúncia als seus drets successoris. Aquesta escalada de pressions i negatives, que ha anat acompanyada d'un aïllament de les activitats dels ducs de Palma i de fins i tot la prohibició d'assistir als actes d'abdicació i proclamació l'any passat, va culminar dijous a la tarda, quan el Rei, abans d'emetre el comunicat, va trucar a la seva germana per comunicar-li que havia signat el decret per revocar-li el ducat.

Els terminis s'havien esgotat per a la Infanta. Felip VI, que ha impulsat un nou codi ètic i de transparència a la Casa del Rei per refer la imatge de la Corona i recuperar la confiança de la societat, no volia complir el primer any al tron, que se celebra la setmana vinent, carregant amb aquest llast i ha actuat en conseqüència. Ara, el focus se situa sobre els drets dinàstics de Cristina de Borbó (ocupa el sisè lloc en la línia de successió al tron), la renúncia del qual és una competència personal seva.

La infanta Cristina va reaccionar a la revocació a través del seu advocat, Miquel Roca i Junyent. Segons va dir, ella havia renunciat al títol de duquessa de Palma abans que el Rei promulgués el Reial decret de revocació, que va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat ahir. Roca va assegurar que la mateixa Infanta va escriure una carta a principis de juny des de Ginebra (Suïssa) en la qual havia comunicat a la Casa del Rei la seva renúncia al ducat.

No obstant això, fonts de la Casa del Rei van treure ahir credibilitat a aquesta versió. “La carta de renúncia va arribar aquest dijous per correu electrònic a La Zarzuela després que el Rei comuniqués a la infanta Cristina la seva decisió de retirar-li el títol”. Quan el correu va arribar a La Zarzuela, el decret ja estava signat pel Rei i el president del Govern espanyol. Aquestes mateixes fonts consideren que si la carta de renúncia de la Infanta hagués arribat en el termini lògic de la data indicada, la situació hauria estat més còmoda per a la Casa del Rei: “Òbviament, hauria estat millor, després de tants anys”, van dir.

En aquest sentit, van insistir que la decisió del Rei està inscrita en la lògica del discurs de proclamació pronunciat el 19 de juny del 2014, en el qual va consignar que la Corona ha de “vetllar per la dignitat de la institució, preservar el seu prestigi i observar una conducta íntegra, honesta i transparent”. A més, asseguren aquestes fonts, la revocació del ducat no és una decisió “presa amb urgència ni a corre-cuita”, ni tan sols vinculada al moment judicial que viu la Infanta.

Carta sense sobre

A la carta, que ha estat filtrada sense el sobre amb el mata-segells, la infanta Cristina assegura haver servit “amb la màxima fidelitat i afecte” el títol al qual ara renuncia “després d'una dolorosa reflexió”. Així mateix, es refereix a “les acusacions infundades” dirigides contra la seva persona per part del sindicat Manos Limpias, que han derivat en “iniciatives que posaven en qüestió la continuïtat del títol” i que ha viscut “amb un gran disgust i incomoditat”. Segons sosté, no va renunciar abans al títol per no “ofendre” tots aquells que no compartissin les acusacions i perquè el seu gest “no pogués interpretar-se com un desdeny” a Palma, ciutat que, assegura, seguirà “portant al cor”.

El Rei va presidir ahir al matí un acte de lliurament de premis a Sevilla sense al·ludir a la revocació. Tampoc va fer cap esment la reina Letizia, que ahir es trobava en un acte a Roma. Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va subratllar que la retirada del ducat és una decisió “exclusiva del Rei”. El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, va valorar positivament la decisió del Rei i va reclamar a la infanta la renúncia als seus drets dinàstics.

La retirada del títol a la Infanta es produeix en un moment en què el cas Nóos —la instrucció del qual s'ha tancat després de tres anys d'investigació—, que es troba en una fase intermèdia abans que comenci el judici, encara pendent d'una data.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Alberola
Forma parte de la redacción de EL PAÍS desde 1995, en la que, entre otros cometidos, ha sido corresponsal en el Congreso de los Diputados, el Senado y la Casa del Rey en los años de congestión institucional y moción de censura. Fue delegado del periódico en la Comunidad Valenciana y, antes, subdirector del semanario El Temps.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_